El calvari de la negociaci¨® redueix el suport al Govern de Syriza

Despr¨¦s de nom¨¦s tres mesos en el poder, i quan encara no s'ha complert el per¨ªode de gr¨¤cia dels 100 dies, l'idil¡¤li de la ciutadania grega amb el seu Govern sembla desinflar-se, sobretot pel que fa a les negociacions amb l'Eurogrup: si al febrer m¨¦s del 70% dels grecs donava suport a la manera com l'Executiu condu?a el di¨¤leg amb els seus socis i les institucions abans conegudes com a troica, avui nom¨¦s el 45,5% dels enquestats creu que la seva estrat¨¨gia ¨¦s la correcta. El percentatge dels qui s'oposen a l'enfocament de l'Executiu ja arriba al 39,5%, segons una enquesta de la Universitat de Maced¨°nia per al canal de televisi¨® privat Skai divulgada aquesta setmana.

Paral¡¤lelament, augmenta entre la poblaci¨® la por a un possible aband¨® de l'eurozona, ¨¦s a dir, a una Grexit (sortida de l'euro, en l'argot financer i comunitari) o fins i tot a un Grexident, una sortida per accident: gaireb¨¦ sis de cada deu ciutadans (56%) consideren, segons la mateixa enquesta, que existeix aquesta possibilitat, respecte al 35,5% de comen?aments de febrer.

L'¨²nica cosa que no varia als sondejos ¨¦s el suport massiu de la ciutadania a la moneda ¨²nica: un rotund 80% de la poblaci¨® defensa sense embuts l'euro i nom¨¦s un 14% defensa la tornada a la dracma. Tamb¨¦ ¨¦s un¨¤nime l'¨ªndex d'aprovaci¨® del primer ministre, Alexis Tsipras, o la del seu partit, Syriza, que lidera les enquestes d'intenci¨® de vot amb el 38% dels suports, 20 punts per davant de la conservadora Nova Democr¨¤cia. En les eleccions del 25 de gener, Syriza va obtenir una mica m¨¦s del 36%.

La fermesa de l'Executiu davant els socis i la conseg¨¹ent recuperaci¨® de l'orgull nacional enfront de la intervenci¨® de la troica han estat fins ara els motius m¨¦s esgrimits pels grecs en pronunciar-se sobre el nou rumb de les relacions amb Europa. Per¨° la perllongada agonia de les negociacions ha provocat un cansament ¡ªel mateix al qual va al¡¤ludir ahir expl¨ªcitament el ministre eslovac de Finances, Peter Kazimir¡ª que, sumat a algunes mesures controvertides, ha ampliat el front de cr¨ªtiques intern (sense comptar amb les que l'Executiu rep per part de la facci¨® m¨¦s radical de Syriza, oposada a qualsevol privatitzaci¨®; aquest divendres precisament s'ha tancat la dels drets de les apostes h¨ªpiques, un proc¨¦s iniciat pel Govern precedent).

La primera d'aquestes iniciatives ha estat el decret que obliga els governs locals i les entitats p¨²bliques ¡ªamb excepci¨® de les caixes de pensions¡ª a transferir els seus fons de reserva a l'Estat a trav¨¦s del Banc de Gr¨¨cia, una mesura que ha estat molt criticada pels ajuntaments i les regions del pa¨ªs. L'Executiu confia a esgarrapar d'aquesta manera fins a 2.500 milions suplementaris, mentre xifra en 4.000 milions les seves necessitats diner¨¤ries per al maig, incl¨°s el pagament del pr¨°xim tram del deute al Fons Monetari Internacional (FMI).

Aix¨ª doncs, i malgrat els anuncis d'imminent insolv¨¨ncia que s'estan succeint des del febrer, Gr¨¨cia podria ser capa? de finan?ar-se almenys fins a finals del mes que ve, o, com apunten altres fonts m¨¦s optimistes, fins a finals de juny, que ¨¦s quan expira la pr¨°rroga de l'acord assolit amb l'Eurogrup el 20 de febrer. Nom¨¦s el pagament de salaris de funcionaris i pensions li suposa a l'Estat un desemborsament mensual de 1.100 milions d'euros.

L'oposici¨® frontal dels ajuntaments i les regions a la transfer¨¨ncia dels seus fons ¨¦s un seri¨®s contratemps per a l'Executiu en plena crisi migrat¨°ria (en el primer trimestre de l'any s'ha triplicat l'arribada d'indocumentats, molts d'ells refugiats), ja que Atenes ha demanat a les administracions locals la seva col¡¤laboraci¨® per acollir temporalment els nouvinguts, que s¨®n traslladats amb vaixell de les illes de l'Egeu al continent. L'Executiu prepara un pla d'urg¨¨ncia per poder rebre fons extraordinaris europeus.

Finalment, mentre el ministre d'Afers Exteriors, Nikos Kotzi¨¢s, visitava els Estats Units ¡ªla Casa Blanca s'ha mostrat diverses vegades partid¨¤ria d'alleujar l'austeritat imposada a Gr¨¨cia¡ª, l'Executiu obria un nou front de cr¨ªtiques precisament a Washington. L'eliminaci¨® de les presons d'alta seguretat, que va ser aprovada fa una setmana per el Parlament grec per solucionar l'amuntegament als centres penitenciaris, implica tamb¨¦ l'excarceraci¨® per motius humanitaris d'interns malalts o incapacitats, i la substituci¨® de la reclusi¨® per l'arrest domiciliari amb un bra?alet electr¨°nic. Entre els beneficiats per aquesta mesura figuren alguns convictes del grup terrorista 17 de Novembre, responsables, entre altres crims, de l'assassinat d'un diplom¨¤tic nord-americ¨¤ a Atenes. Washington ha mostrat el seu profund desacord sobre aquest tema.