Gonellisme a la pol¨ªtica

Una cara no desficiada del 'gonellisme', amb un artefacte amb imatge i que puja i un candidat d'estrena i col¡¤locat per voler guanyar, s'examina, analitza el seu poder formal a les eleccions auton¨°miques a les illes Balears. M¨¦s aviat ¨¦s el neogonellisme, adaptaci¨® pr¨¤ctica d¡¯un endemisme pol¨ªtic cultural i social sense estructurar per¨° sempre avinent, amb caliu a les cendres.

El mot retrata una esp¨¨cie d¡¯estat d'opini¨® latent i evoca el l¨ªder fundacional, que va ser una m¨¤scara, Pep Gonella, personatge nom¨¦s en el folklore costumista (en una glossa absurda, ir¨°nica, feta m¨²sica de rock tamb¨¦). El seu nom fou ef¨ªmer i popular, en els anys 70, durant la dictadura, des de les p¨¤gines del 'Diario de Mallorca'.

Gonella, que era un mal nom, fou un pseud¨°nim period¨ªstic, identitat de for?a de xoc, per tal de polemitzar -amb cartes- amb el fil¨°leg Francesc de Borja Moll. Es tractava de discutir i fer pressi¨®, discrepar de l¡¯¨²s uniforme de la llengua catalana (central i est¨¤ndard) a les illes Balears i q¨¹estionar, llavors, l¡¯abs¨¨ncia de les formes i modalitats pr¨°pies insulars en la llengua escrita i publicada.

No hi havia llibertat, ni lleis democr¨¤tiques ni escola pr¨°pia ni mitjans de comunicaci¨® massius emprant l'idioma que era majoria entre la gent carrer. Va morir en Franco, van arribar les urnes, TVE i RNE comen?ar ¨Ci encara ho fan- a emetre a Balears en un catal¨¤ ben correcte i adaptat a la llengua parlada. L'Estatut d'Autonomia de 1983 va recollir la cooficialitat de la "llengua pr¨°pia" i es van estendre les emissions de la estaci¨® catalana TV3 - ara molt xalades- i es comen?¨¤ l' ensenyament del catal¨¤ i en catal¨¤ a les aules els anys 80.

Els pioners, ep¨ªgons i adherits del gonellisme, ja han tocat mare. I ara redunden a les urnes per a influir o comandar. Aconseguiren que el PP de Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢, en guanyar el Govern balear el 2011, aplic¨¤s una bona part les seves teories i exig¨¨ncies, especialment a la tele p¨²blica, l'escola i front a la Universitat. Bauz¨¢ va escoltar el gonellisme dur i el senyor, va ser sensible a les demandes i la seva televisi¨® oficial, IB3, consagr¨¤ en els seus programes i telenot¨ªcies un modus de llengua oral.

Bauz¨¢, amb la seva majoria absoluta, va eliminar l'obligaci¨® de con¨¨ixer del catal¨¤ per accedir a l'administraci¨®, va donar via lliure elecci¨® de llengua a les escoles, va diluir el pes de la llengua aut¨°ctona a les aules, va promoure llibres escolars adequats i va implantar el triling¨¹isme oficial. A m¨¦s, el poder va ignorar la Universitat de les Illes Balears (UIB) que ¨¦s autoritat cient¨ªfica assessora. A les Balears sortiren al carrer 100.000 persones a protestar contra el PP, el setembre de 2013 i Bauz¨¢ resist¨ª la vaga de professors amb el suport dels pares.

El president que ¨¦s castellanoparlant en els seus actes oficials quan empra el catal¨¤ (denominaci¨® que mai utilitza) i a les xarxes, ho fa en la versi¨® no liter¨¤ria, 'sala' els articles i vulgaritza expressions.

Gonella vindica la puresa del mallorqu¨ª, menorqu¨ª, eivissenc, formenterenc.. 'salat', lo propi no literari: sa, es, ets, lo, nigul, mistos, ve?nat, servicis, vacacions, ets. Es sost¨¦ que hi ha desenes de paraules vives, expressions i formes pr¨°pies de les illes que es veien despla?ades pel pes rector de l'acad¨¨mia barcelonina que es veien despla?ades en l'¨²s p¨²blic en el discurs de la llengua de la capital.

D¡¯origen, davall el paraigua de Pep Gonella es movia i s'exerceix una reivindicaci¨® perif¨¨rica, anticentralista, postcolonial, si es vol, de les parles populars i formes rurals i ciutadanes insulars, 'aut¨¨ntiques', el 'xerrars', rurals, la llengua oral, antiga; com una her¨¨ncia no trastocada del catal¨¤ primitiu que va desembarcar a Palma amb la conquesta de Jaume I el 1229. Els gonelles -i d'altres- afirmen que un tant per cent alt de particularismes insulars qued¨¤ cegat per l'¨²s est¨¤ndard com¨² de la metr¨°poli i dels manuals.

El patriarca Francesc de Borja Moll va compilar en calent la pugna de cartes i articles fundacionals en un llibret dit ¡®La pol¨¨mica d'en Pep Gonella '(1972). L'editor i intel¡¤lectual Moll, va situar a la portada de l'obra una altra m¨¤scara, un foto vella d'un an¨°nim inculte per no escolaritzat. El suposat autor l¨ªder del 'gonellisme' de les cartes era vist com un pag¨¨s amb cara de beneit, primitiu, descal?, assegut a terra amb pipa r¨²stica i el c¨¤vec i la senalla de traginar terra devora.

El moviment politicocultural dissident mallorqu¨ª ha tengut versions radicals ii totalment acient¨ªfiques: des de la llengua ¡®b¨¢l¨¨a¡¯ aliena al catal¨¤, als diccionaris arcaics. Des de l'independentisme mallorqu¨ª s'ha fet gros el cas i el pes d'aquestes mogudes i cab¨°ries. Un lema es maneja als grup¨²sculs "mai catal¨¤, som balears". Una versi¨® blana ha arrelat a Menorca, amb el rebuig del nom ¡®Ma¨®¡¯, on el PP ha fent pinya.

Temps enrere el gonellisme s¡¯havia assimilat al 'blaverisme' valenci¨¤, per la banda blava que distingeix de la bandera catalana de quatre barres. Per¨° all¨¤, Uni¨® Valenciana va tenir poder des de les urnes i veu al Congr¨¦s. Va aconseguir que el PP assum¨ªs la seva tesi, ¨¦s meng¨¦s el discurs, l'electorat i es menj¨¤s el partit.

El gonellisme, en quatre d¨¨cades anys, amb el desenvolupament de la democr¨¤cia (1977) i l'autonomia (1983) ha anat moltes vegades a les eleccions, de manera expressa en partits utilitaris d'AP / PP perqu¨¨ obrissin altres debats, justificar o encendre "el problema amb la llengua". La majoria conservadora feia seus aquests relats i lograva que les llistes dels socis -quintacolumnistes- treguesin vots als oponents, als socialistes i d¡¯altres, a Munar d'Uni¨® Mallorquina.

Al PP Jaume Matas fins a Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢ han gaudit, electoralment, d'aquestes operacions de disseny bast i han xuclat programes i arguments. El grup sa Clau de Biel Mart¨ª, es cas m¨¦s clar: el PP anim¨¤ les seves llistes i despr¨¦s se'n dugu¨¦ el "l¨ªder", primer el feu c¨¤rrec p¨²blic i despr¨¦s parlamentari.

Van existir candidatures i campanyes paral¡¤leles a les eleccions animades fetes per exfalangistes, expolicies, executius d'hotelers: la defensa dels candidats mallorquins, l'aposta per la identitat insular diferent, l'exacerbaci¨® del qu¨¨ ¨¦s propi, l'aposta contra l'ensenyament del catal¨¤ i la vindicaci¨® del castell¨¤.

De 1977 a 2011, les urnes illenques han mesurat el volum testimonial d'aquests discursos fins ara de minories que s¨®n militants anticatalanistes. Sense subtileses i directament amb exabruptes, els operatius mai no van quallar per¨° deixaren petjada i varen servir al guanyador.

El catalanisme, tradicionalment, a les illes Balears va ser una variant conservadora, regionalista-nacionalista i liter¨¤ria, postrenaixen?a, adaptada com un mallorquinisme pol¨ªtic per Josep Meli¨¤ el 60, amb matisos. Un catalanista era un autonomista o nacionalista partidari de la plenitud cultural de l¡¯¨²s i ensenyan?a de las seva llengua, una persona de ¡°la ceba¡±, en general cat¨°lic, amant de les tradicions.

Ara, la polaritzaci¨®, el joc de trinxera als extrems, duu la destrucci¨® del sentit del mots i la seva tradici¨® en el temps. Els gonelles i les autoritats del PP diuen ¡°catalanista¡± com un anatema, com dir enemic, contrari, que fa immersi¨® escolar, sense llibertat pels pares i nins. Es assenyalat per aliat amb la independ¨¨ncia catalana que no vol saber res dels dialectes perqu¨¨ usa el barcelon¨ª i no la llengua oral dels padrins i avis.

La dreta generalment governant a Balears almenys en dues legislatures ha estat sensible al discurs populista. Els centristes d¡¯UCD amb Jeroni Alberti (1979-1983) van obrir l'ensenyament del catal¨¤ a les escoles, sense fracturar la unitat de la llengua catalana. L'Estatut d¡¯Autonomia de 1983 esquerra i dreta varen mantenir l'estatus ¡°d¡¯acord amb la tradici¨® liter¨¤ria aut¨°ctona (...). Les modalitats insulars del catal¨¤, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera,¡± seran objecte d'estudi i protecci¨®, sense perjudici de la unitat de la llengua".

El patriarca de la dreta president Gabriel Ca?ellas (1983-1995) ,-tombat per les comissions del t¨²nel de S¨®ller- va pactar amb l'oposici¨® de PSOE, PSM-MES i el que era Uni¨® Mallorquina, una llei de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica i decrets i normes educatives biling¨¹es moderades. Jaume Matas oscil¡¤l¨¤ i finalment trabuc¨¤ a mans dels gonelles durs.

Els productors i guionistes seminals del 'gonellisme' dels 70 fins avui mai n'han assumit l'autoria per¨° si, al llarg dels anys, han mostrat criteris semblants als escrits fundacionals. Ells s¨®n llicenciats universitaris, senyors de 'casa bona', 'botifarres' ve?ns de la Seu de Mallorca, a Palma, advocats i periodistes.

Un dels aparents pares intel¡¤lectuals de Pep Gonella ¨¦s, precisament, Pep Zaforteza Calvet, que el 2013 va promoure i presideix la Fundaci¨® Jaume III que, amb capital, anuncis, v¨ªdeos, mitjans en xarxa i llibres ad hoc, ha fet fer via potent a molts dels principis sobre el "bon mallorqu¨ª" i "les varietats balears".

El nom fa la cosa: Jaume III va ser l'¨²ltim rei mallorqu¨ª, propi, l'ef¨ªmer, mort a la batalla de Llucmajor, a 1349, a mans del seu cunyat rei Pere ¡®el del punyalet¡¯ que reintegr¨¤ el regne de Mallorca a la Corona d¡¯Arag¨®.

Zaforteza, representa una saga d'autoritat i juristes de segles, hereu i marmessor literari de Lloren? Villalonga, va ser president del 'Diario de Mallorca', de la desapareguda caixa d'estalvis Sa Nostra (nom que es crear per a fer front a La Caixa), deg¨¤ del Col¡¤legi d'Advocats, magistrat del Tribunal Superior de les Illes Balears, senador d'UCD.

La fundaci¨® Jaume III que articula i filtra el gonellisme vol conservar el dialecte mallorqu¨ª davant les amenaces del sobiranisme. Zaforteza ha dit que ¨¦s "necessari i urgent", legislar i canviar l'Estatut. Des de la web de la fundaci¨® es parla de "falanges catalanistes acostumades a manar" i de "intel¡¤lectuals org¨¤nics" mentre el "catal¨¤ est¨¤ marginant al mallorqu¨ª, sumits en proc¨¦s de desaparici¨® de les nostres varietats i expressions". Els partits estan ¡°insuflats¡± de catalanisme.

Xavier Pericay, fil¨°leg i periodista catal¨¤ que habita a Palma, ¨¦s vocal i ide¨°leg del lobby de la Jaume III. Pericay, columnista de l¡¯¡¯Abc¡¯ i col¡¤laborador de la fundaci¨® FAES d¡¯Aznar, ara compareix com a l¨ªder electoral de Ciutadans a les Balears. El partit d¡¯Albert Rivera no tenia gaire estructura i si poques gent amb cara i ulls a la campanya. Pericay sign¨¤ a Barcelona la fundaci¨® del moviment C¡¯s. Ara l¡¯han duit a predicar la seva lli?¨® i a cercar vots.

L'aventura, improvisada, teledirigida, compta amb un artefacte pol¨ªticament estructurat a Espanya, amb un paraigua i una marca a l'al?a, amb expectatives notables, segons els sondejos. Aviat es coneixer¨¤ per on vessen els vots, qu¨¨ diu la gent.