La reconversi¨® hotelera dels fars

Explica Jos¨¦ Luis L¨®pez Bra?a que un dia va passar al costat de l'antic far en des¨²s de l'illa Pancha, a?Ribadeo (Lugo), i va pensar en la possibilitat de convertir aquest edifici de base quadrada aixecat el 1857 en un hotel petit per¨° amb encant. Va intentar posar-se en la pell d'un possible hoste: passar el petit pont a peu, tancar la porta d'acc¨¦s i ser una persona privilegiada en aquest illot verd d'una hect¨¤rea, situat al costat de la boca de la ria de Ribadeo i on a les seves escarpadas parets xoca el mar Cant¨¤bric. Despr¨¦s del somni, va presentar una proposta davant les administracions.

Era el desembre de 2013. Poques setmanes despr¨¦s va sentir la ministra de Foment, Ana Pastor, anunciar un pla per reconvertir fars espanyols en hotels. L¨®pez Bra?a est¨¤ ara a l'espera que el Consell de Ministres aixequi la prohibici¨® d'usos que pesa sobre la instal¡¤laci¨®. Despr¨¦s l'Autoritat Portu¨¤ria de Ferrol li donar¨¤ la concessi¨® administrativa definitiva i iniciar¨¤ les obres.

Des de Ports de l'Estat, organisme titular dels fars espanyols, asseguren que aquesta aprovaci¨® ¨¦s q¨¹esti¨® de setmanes. El de l'illa Pancha ser¨¤ el primer hotel far d'Espanya. Tindr¨¤ dues suites de quaranta metres quadrats que podran albergar un m¨¤xim de quatre persones cadascuna i una cafeteria en una planta subterr¨¤nia, a la qual podran accedir tots els visitants que vulguin durant l'horari en qu¨¨ l'illa estigui oberta a tots els p¨²blics. El promotor preveu invertir-hi entre 80.000 i 100.000 euros per adaptar les antigues resid¨¨ncies dels farers en habitacions confortables.

El primer projecte preveu un hotel de dues habitacions a 150 euros la nit

Despr¨¦s, a canvi d'un c¨¤non d'uns 15.600 euros anuals, oferir¨¤ habitacions a un preu mitj¨¤ d'uns 150 euros (uns 300 euros al juliol i agost). ¡°Amb si una ocupaci¨® de cent dies anuals a aquest preu, em surten els n¨²meros¡±, assenyala Bra?a, que medita impulsar projectes similars, per¨° en fars m¨¦s grans.

A Espanya hi ha 187 fars i en la major part d'ells ja no hi resideixen farers des de fa anys. La gran majoria continua funcionant per¨° l'electr¨°nica ha substitu?t els funcionaris. Els habitatges en les quals residien han quedat buides per¨° cap Govern havia fet el pas per convertir-los en establiments hotelers, tradici¨® que s¨ª que existeix en pa?sos n¨°rdics. Despr¨¦s de l'anunci de 2014, ¡°s'han rebut consultes en ferm per uns 20 fars, sobre els quals s'ha aportat documentaci¨® i primeres alternatives, per¨° la majoria estan en fase inicial¡±, explica el president de Ports de l'Estat, Jos¨¦ Llorca.

Ports de l'Estat diu haver rebut una vintena de projectes

Fonts de l'organisme, no obstant aix¨°, apunten que despr¨¦s del de l'illa Pancha n'hi haur¨¤ m¨¦s. El seguir¨¤ el far de Trafalgar (Cadis), el concurs del qual es tancar¨¤ el proper 5 de maig. I despr¨¦s Tabarca i cap de Sant Antoni, a la prov¨ªncia d'Alacant, i el d'El Pescador, a Santander. Possiblement aquestes autoritzacions arribin despr¨¦s de les eleccions municipals de maig.

No tothom hi est¨¤ a favor. Alguns ho critiquen perqu¨¨ creuen que no conjuga b¨¦ amb la idea de democratitzar l'¨²s dels fars. Uns altres s'oposen pel risc mediambiental que representa per a zones especialment sensibles, com passaria a Tabarca, una zona d'especial protecci¨®. Aquesta oposici¨® l'admet Rafael Quir¨®s, alcalde de Barbate i un dels valedors de crear un hotel al far de Trafalgar, ¡°el projecte ha tingut oposici¨®, per¨° jo crec que ¨¦s una idea encertada¡±, diu.

Els projectes, que es poden presentar fins al 5 de maig, hauran d'incloure un centre d'interpretaci¨® per aprofitar l'antiga casa del farer, que podria centrar-se en la batalla de Trafalgar. Quant a l'oferta econ¨°mica, l'alcalde hi preveu de cinc a set habitacions i un restaurant que requeriran d'una inversi¨® d'un m¨¤xim d'un mili¨® d'euros i un c¨¤non de 12.000 euros anuals. Per aquest empla?ament, diu Quir¨®s, passen a l'any unes 30.000 persones i recalca que no hi haur¨¤ ¡°hotelet¡± si no hi ha centre d'interpretaci¨®.

¡°Es tracta de contribuir a la dinamitzaci¨® econ¨°mica i tur¨ªstica de la zona m¨¦s immediata¡±, assenyala Llorca del programa denominat Faros de Espa?a. L'alcalde de Ribadeo, Fernando Su¨¢rez, considera que la iniciativa ¨¦s una bona not¨ªcia per al municipi i un premi a la contenci¨® urban¨ªstica que va mantenir en el passat. Tamb¨¦ admet, no obstant aix¨°, que els preus que marcaran aquests espais emblem¨¤tics i restringits no serviran per ¡°democratitzar¡± l'¨²s dels fars. ¡°Ser¨¤ turisme d'elit¡±, explica.

David Mor¨¦, un prestigi¨®s estudi¨®s de la hist¨°ria dels fars d'Espanya, creu que el futur hoteler d'aquestes antigues instal¡¤lacions ser¨¤ complicat. ¡°Es tracta d'una idea dels pa?sos n¨°rdics, on els fars s¨®n de dimensions m¨¦s grosses, per¨° que a Espanya no tenen gaire viabilitat¡±, assenyala. Els hotels hauran d'aprofitar les estades en les quals vivien els antics farers. En la major part hi havia dues resid¨¨ncies, mentre que en un grup menys nombr¨®s se n'hi podrien trobar tres i fins a un m¨¤xim de quatre habitatges. I els promotors hauran de mantenir l'estructura actual, no podran fer ampliacions arquitect¨°niques. ¡°La rendibilitat econ¨°mica [per Ports de l'Estat] ha passat davant dels criteris t¨¨cnics¡±, afirma, queix¨®s.

L'Autoritat Portu¨¤ria de Barcelona, que va ser la primera a cedir fars per albergar activitats culturals, nega haver rebut una oferta per convertir algun dels seuss 12 fars en hotel. Tampoc no est¨¤ a favor de la iniciativa, ja que considerar que la seva explotaci¨® no permetria garantir una accessibilitat general i p¨²blica a aquests espais.