¡®Maglev¡¯, el tren que vola
El Jap¨® repr¨¨n la carrera dels ¡®supertrens¡¯ amb un ¡®maglev¡¯ que supera els 600 km/h
Ali¨¨ i lluny¨¤ a les pol¨¨miques electorals sobre l'AVE, un altre tren d'alta velocitat travessava dimarts passat el pl¨¤cid paisatge de la muntanya Fuji. Al s¨ªmbol del Jap¨® immemorial el torna a reptar un enginy hum¨¤, un tren de levitaci¨® magn¨¨tica o?maglev, que acaba de batre el r¨¨cord mundial en aconseguir un pic de velocitat de 603 km/h i mantenir-se durant 11 segons per sobre dels 600. Un periodista de l'ag¨¨ncia France Press que viatjava en un dels seus onze vagons va comparar el vertigen que va sentir quan va accelerar al d'un enlairament. I aquesta no ¨¦s l'¨²nica semblan?a d'aquest tren amb un avi¨®.
Com s'aconsegueix que un tren corri a aquesta velocitat? Fent-lo volar, literalment. El SCMaglev L0, que aix¨ª es diu el?maglev japon¨¨s, levita a 10 cent¨ªmetres sobre la seva base. Tren i ferrocarril ja no s¨®n sin¨°nims: ara es prescindeix de les vies; el fregament faria impossible aconseguir aquestes velocitats. En el seu lloc, el tren es despla?a dins d'una guia biga de formig¨® amb forma de O. El canalitzen, el propulsen i el sostenen en l'aire uns electroimants potents: ¡°La tecnologia est¨¤ basada en el simple principi d'atracci¨® i repulsi¨® magn¨¨tica: els dos pols d'un imant s'atreuen si s¨®n de diferent signe i es repel¡¤leixen si s¨®n del mateix. En el fons, el funcionament de qualsevol motor el¨¨ctric est¨¤ basat en el mateix principi, per¨° aqu¨ª s'aplica d'una altra forma¡±, explica I?aki Barr¨®n, director d'alta velocitat de la Uni¨® Internacional de Ferrocarrils.
Com m¨¦s electricitat, es crea un camp magn¨¨tic m¨¦s gran. El maglev en necessita un de 100.000 vegades m¨¦s potent que el de la Terra. Per treure el m¨¤xim partit a la costosa i abundant energia que necessita, en el?maglev s'utilitzen materials superconductors, que transmeten millor l'electricitat quan la seva temperatura descendeix a 269?C sota zero.
Uns electroimants el canalitzen, el propulsen i el sostenen en l¡¯aire
Una altra peculiaritat consisteix en el fet que aquesta electricitat es transmet pels laterals de la guia de formig¨®. ?s com si el motor del tren, en lloc de ser a l'interior de la m¨¤quina, fos a les guies. A la base, altres imants fan que el tren floti quan arriba almenys als 100 km/h. Mentre accelera, unes rodes el sostenen. Es retiren quan el tren flota. Heus aqu¨ª una nova semblan?a amb els avions i els seus trens d'aterratge. En canvi, l'aire aqu¨ª no ¨¦s d'ajuda: que el?maglev no?voli encara m¨¦s r¨¤pid es deu en gran mesura a l'aire, que el frega i el frena.
Un pioner que necessita competir
Si el moviment es demostra caminant, la tecnologia del Jap¨® es manifesta corrent. I de quina manera. Ja el 1964, per honrar els Jocs Ol¨ªmpics de T¨°quio del 1964, el Jap¨® va ser pioner amb el seu fam¨®s tren bala, el Shinkansen, que avui recorre les principals ciutats del pa¨ªs a velocitats m¨¤ximes de 300 km/h.
La tecnologia del Shinkansen s'ha exportat a Taiwan, la Xina, fins i tot a l'Eurot¨²nel, per¨° amb el?maglev i la compet¨¨ncia dels alemanys el pa¨ªs sembla danyat en el seu orgull. Les companyies Siemens i ThyssenKrupp van aconseguir el contracte de l'¨²nica l¨ªnia d'aquest tipus ¨Cencara que basada en una altra tecnologia¨C que ja est¨¤ en ¨²s comercial per unir els 34 quil¨°metres que separen l'aeroport de Xangai d'un dels extrems de la seva xarxa de metro.
El pa¨ªs competeix per vendre el seu enginy fora. Sobretot, als Estats Units, que recupera el temps perdut construint una xarxa de l'alta velocitat en la qual Espanya tamb¨¦ vol participar. El primer ministre japon¨¨s, Shinzo Abe, ha ofert als nord-americans estalviar-se els costos de llic¨¨ncia amb l'objectiu que escullin empreses del seu pa¨ªs per unir per alta velocitat, convencional o?maglev, Washington i Baltimore, a 60 quil¨°metres de dist¨¤ncia, i m¨¦s endavant per arribar a Boston.
La seguretat a 600 km/h
?s segur viatjar en un vehicle que gaireb¨¦ dobla la velocitat m¨¤xima d'un f¨®rmula 1? El?maglev alemany ja va causar un disgust, tot i que no per problemes intr¨ªnsecs de la seva tecnologia. El 2006, a Lathen (Alemanya), van morir 23 persones en xocar un d'aquests trens, en proves, contra un vehicle de manteniment. Pel director del centre de proves del tren al Jap¨®, Yasukazu Endo, no ¨¦s el mateix cas: ¡°Com m¨¦s r¨¤pid corre, m¨¦s estable es torna¡±. Aix¨ª ho va declarar a l'ag¨¨ncia Reuters despr¨¦s del r¨¨cord de dimarts passat. Nom¨¦s dotze dies abans ja havia aconseguit sense problemes els 590 km/h, el seu primer r¨¨cord des del 2003, quan va arribar als 581 km/h. Els r¨¨cords poden succeir-se cada vegada m¨¦s r¨¤pid.
Prescindeix de les vies; el fregament faria impossible aconseguir aquestes velocitats
Un tren que necessita bigues amb superconductors en lloc de vies de ferro i una xarxa el¨¨ctrica incre?blement potent no resulta un capritx barat. De moment, el Jap¨® nom¨¦s disposa de 42 quil¨°metres de l¨ªnia constru?da, la que s'ha utilitzat per a les proves, per¨° el pa¨ªs pret¨¦n que el tren uneixi la capital amb la ciutat de Nagoya, a 286 quil¨°metres, el 2027. ?s necess¨¤ria una inversi¨® de 100.000 milions de d¨°lars (91.954 milions d'euros) i la data ja s'ha posposat diverses vegades. Tot i aix¨°, el projecte posa els ulls m¨¦s enll¨¤ en el temps i ambiciona per al 2045 la connexi¨® de T¨°quio i Osaka en poc m¨¦s d'una hora.
Tenen la paraula els gabinets econ¨°mics del govern i de les companyies ferrovi¨¤ries japoneses, per¨° tamb¨¦ els enginyers. Si circul¨¦s en un tub al buit, un?maglev multiplicaria per deu la velocitat de r¨¨cord amb la qual ara ha enlluernat. Ja veurem m¨¦s i millors dissenys enemics de l'aire.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.