¡®Cites¡¯, flirts min¨²sculs

Noi busca noia, noi troba noia. Aquest argument ha servit per construir una gran quantitat de ficcions. Una recepta que t¨¦ altres variants. Es pot canviar el subjecte, la parella pot ser del mateix g¨¨nere i¡­ la trobada pot acabar malament. En tot cas, amb aquesta recepta es poden fer grans relats, pastissos embafadors o, simplement, historietes min¨²scules, com les de Cites.

Cites, la s¨¨rie que ahir va estrenar TV3, ¨¦s una altra mostra del g¨¨nere. Surt d¡¯una s¨¨rie brit¨¤nica, Dates (2013), que va tenir bones cr¨ªtiques. Tamb¨¦ t¨¦ una retirada a?Impares, una s¨¨rie d¡¯Antena 3 del 2008, i tres de les cinc actrius que van protagonitzar Infidels, a TV3, s¨®n a Cites. D¡¯entrada, la primera difer¨¨ncia amb Dates ¨¦s que els brit¨¤nics van bastir-la amb cap¨ªtols de 25 minuts. Cites?s¡¯allarga als 45 i per fer-ho presenten dues hist¨°ries.

Es tracta d¡¯una s¨¨rie econ¨°mica ¨Cs¨®n temps d¡¯estalvi¨C, amb una f¨®rmula argumental senzilla, per¨° aix¨° no vol dir que sigui f¨¤cil. Una parella es troba per primera vegada despr¨¦s de maniobrar per webs de contactes. I cada un hi va amb intencions diverses: combatre la soledat, passar una nit juganera, etc. Els actors i el director s¨®n gent amb molt bon ofici. Per tant, tot el risc ¨¦s als guions. Per sostenir el vis a vis calen di¨¤legs que no siguin de nyigui-nyogui. I l¡¯estrena no va ser per tirar coets.

Per sostenir el vis a vis calen di¨¤legs que no siguin de nyigui-nyogui. I l¡¯estrena no va ser per tirar coets

Semblava com si els personatges estiguessin contaminats per l¡¯artifici de la seva cita telem¨¤tica. Com si no hi hagu¨¦s hagut temps de construir res m¨¦s que una an¨¨cdota i resoldre l¡¯assumpte central: si el flirt prospera o no. Ahir a la nit, va resultar que un programa complementari, Cites 2.0, on una colla de persones explicaven la seva idea sobre les cites i les estrat¨¨gies per arribar-hi, va ser m¨¦s entretingut i did¨¤ctic que la ficci¨®, malgrat l¡¯avantatge d'aquesta de poder fabricar les situacions. Hi va haver bons moments, com el final de la segona hist¨°ria, un capgirell a la inevitable decisi¨® de pujar, o no, al pis de l'altre. Per¨° tamb¨¦ escenes tovetes o in¨²tils, com la noia demostrant la seva saviesa culer.

Una intr¨¨pida te¨°rica del que anomena mercat rom¨¤ntic, Eva Illouz, considera que el creixent ¨¨xit de les cites a cegues per Internet ¡°ha animat la gent a actuar com a 'compradors' ¨Cdemanant, comparant, "constantment intentant aconseguir un tracte millor i fugint de l¡¯instint, que ha ajudat sempre els humans a trobar un company¡±?¨C. Es tria com en una mena de supermercat emocional. Internet, a m¨¦s, fa la sensaci¨® que hi ha moltes alternatives disponibles, una aparent opul¨¨ncia que afavoreix seguir triant. Al segle XIX, segueix Illouz, per festejar el noi anava a casa de la noia. Finalment, es va reubicar la trobada rom¨¤ntica, lluny de la vigil¨¤ncia familiar. El tempteig es fa en altres espais: restaurants, bars, cotxes, cinemes....

Internet fa la sensaci¨® que hi ha moltes alternatives disponibles, una aparent opul¨¨ncia en aquest mercat rom¨¤ntic

Cites vol fer una segona explotaci¨® dels seus continguts, proposant una guia dels llocs, barcelonins, reals, on es troben les seves parelles. Una mercadot¨¨cnia que ¨¦s clara en els episodis on la cita acaba b¨¦. Per¨°, una parella voldr¨¤ anar al mateix bar on la de Cites s¡¯ha tirat els plats pel cap? No ho s¨¦. Potser s¨ª.