L¡¯orfebreria de ¡®Cien a?os de soledad¡¯

Va ser un dimarts del 1965. Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez acabava de tornar d'un cap de setmana a Acapulco amb la seva dona i els seus dos fills, quan, fulminat per un ¡°cataclisme de l'¨¤nima¡±, es va asseure davant la m¨¤quina d'escriure i, com ell mateix va recordar anys despr¨¦s, no es va aixecar fins a principis del 1967. `Durant aquests 18 mesos, cada dia, de nou del mat¨ª a tres de la tarda, l'escriptor colombi¨¤ va gestar Cien a?os de soledad.

S'ha escrit molt de l'atmosfera mexicana en la qual va germinar la seva obra magna, de la seva obsessi¨® creativa, de les seves dificultats econ¨°miques, del suport infrangible dels amics. Per¨° se sap molt poc de la seva construcci¨®. Les claus de la seva plasmaci¨® material, l'enginyeria sobre la qual va edificar l'univers de Macondo, segueixen entre ombres. I aquest misteri no va ser casual. El mateix autor, quan el juny del 1967 en va rebre el primer exemplar impr¨¨s, va trencar l'original perqu¨¨ ¡°ning¨² pogu¨¦s descobrir els trucs ni la fusteria secreta¡±. D'aquella destrucci¨® hist¨°rica se'n van salvar comptad¨ªssims documents. Un, possiblement el m¨¦s important, va ser la primera c¨°pia de les proves d'impremta. Sobre les galerades, Garc¨ªa M¨¢rquez va anotar de pr¨°pia m¨¤ 1.026 correccions, deixant a la llum canvis i inflexions d'un inter¨¨s enorme.

Aquests papers, als quals ha tingut acc¨¦s EL PA?S, han seguit una exist¨¨ncia atzarosa. L'escriptor els va regalar al cineasta exiliat Luis Alcoriza i a la seva dona Janet. Despr¨¦s de les seves morts, van ser subhastats dues vegades sense ¨¨xit i ara, oblidats una altra vegada, busquen lloc en una instituci¨®. ¡°Prefereixo que siguin en una biblioteca o un museu que amb mi¡±, diu el mexic¨¤ H¨¦ctor Delgado, hereu dels Alcoriza.

Les galerades, d'editorial Sudamericana, sumen 181 p¨¤gines a doble cara, numerades a m¨¤, amb acotacions de l'autor en bol¨ªgraf o retolador. El seu recorregut mostra l'orfebreria de Garc¨ªa M¨¢rquez. L'autor hi assenyala els inicis de cap¨ªtol, reordena par¨¤grafs, suprimeix i afegeix frases, substitueix o corregeix m¨¦s de 150 paraules i, en moltes ocasions, alerta d'errates. En aquest exercici queda pal¨¨s l'esgotador pols que l'autor mantenia amb si mateix. Els canvis no nom¨¦s van destinats a purificar el text o buidar la fronda de noms dels Buend¨ªa, sin¨® que aprofundeixen en els seus inextricables jocs de llenguatge. De vegades, es tracta de subtileses: d'¡°amedrentar¡± es passa a ¡°intimidar¡±, d'¡°obstruir¡± a ¡°cegar¡±, o de ¡°completar¡± a ¡°complementar¡±. Per¨° d'altres, la m¨¤ de l'escriptor va molt m¨¦s lluny: les papallones es tornen ¡°amarillas¡±, les sangoneres es treuen ¡°achicharr¨¢ndolas¡± amb ¡°tizones¡±, el troglodita queda convertit en un ¡°atarv¨¢n¡±, els nens caminen com ¡°zurumb¨¢ticos¡±, l'?pera Magna es transforma en ¡°alqu¨ªmia¡±, un sant Josep de guix descobreix un interior ¡°atiborrado de monedas de oro¡± o la desc¨¤rrega del m¨¤user ¡°desbarata¡±, que no ¡°desarticula¡±, un crani.

Tamb¨¦ alguns personatges adquireixen matisos nous amb els incisos. L'Amaranta, per exemple, ¡°finge sensaci¨®n de disgusto¡± en sentir parlar de bodes, i l'Aureliano veu la seva ¡°antigua piedad¡± transformar-se ¡°en una animadversi¨®n virulenta¡±. S¨®n alteracions constants. Una pluja fina de millores que, sense generar canvis de fons ni girs argumentals, s¨ª que descobreixen la talla microsc¨°pica i tena? d'un text de la grandesa del qual l'autor era conscient.

Possiblement per aix¨°, Garc¨ªa M¨¢rquez mai va retornar les proves d'impremta a l'editorial, sin¨® que va enviar les correccions a part. I lluny de destruir el document, com hauria estat esperable, el va convertir en un monument a l'amistat: el va regalar i el va dedicar al director de cinema Luis Alcoriza i a la seva dona, l'actriu austr¨ªaca Janet Riesenfeld: ¡°Per al Luis i la Janet, una dedicat¨°ria repetida, per¨° que ¨¦s l'¨²nica veritable: de l'amic que m¨¦s els estima en aquest m¨®n. Gabo. 1967¡±.

La parella, establerta a M¨¨xic i molt propera a Luis Bu?uel, formava part del cercle ¨ªntim de l'escriptor colombi¨¤. Aquell que l'havia mantingut durant les ¨¨poques m¨¦s negres i amb qui, els dies bons, havia celebrat l'alegria de viure. El mateix autor ho va explicar anys m¨¦s tard en un article a EL PA?S: ¡°Quan l'editorial em va enviar la primera c¨°pia de les proves d'impremta, les vaig portar ja corregides a una festa a casa dels Alcoriza, sobretot per a la curiositat insaciable del convidat d'honor, Luis Bu?uel, que va teixir tota mena d'especulacions magistrals sobre l'art de corregir, no per millorar, sin¨® per amagar. Vaig veure Alcoriza tan fascinat per la conversa que vaig prendre la bona determinaci¨® de dedicar-li les proves¡±.

El matrimoni va guardar les p¨¤gines com un objecte sagrat. Divuit anys despr¨¦s, quan Cien a?os de soledad ja era un t¨°tem, Garc¨ªa M¨¢rquez va tornar a trobar-les a casa dels Alcoriza: ¡°La Janet les va treure del bagul i les va exhibir a la sala, fins que es van fer la broma que amb aix¨° podien deixar de ser pobres. Alcoriza va fer llavors una escena molt seva, donant-se cops amb els dos punys al pit, i cridant amb la seva veuarra ben impostada i la seva determinaci¨® carpetovet¨°nica: ¡®Doncs jo prefereixo morir-me que vendre aquesta joia dedicada per un amic¡±. Garc¨ªa M¨¢rquez va respondre escrivint a sota la dedicat¨°ria, amb el mateix bol¨ªgraf que la primera vegada: ¡°Confirmat. Gabo. 1985¡±.

Luis Alcoriza, l'exiliat, va morir el 1992 a Cuernavaca. La seva dona el va seguir sis anys despr¨¦s. Les galerades van quedar en mans del seu hereu, l'enginyer i productor H¨¦ctor Delgado, l'home que els havia cuidat els ¨²ltims dies. El 2001, amb el benepl¨¤cit del premi Nobel, els papers van ser subhastats sense ¨¨xit a Barcelona per un mili¨® de d¨°lars (897.500 euros, al canvi actual). Un any despr¨¦s, tampoc va haver-hi sort a Christie¡¯s. Ara, un any despr¨¦s de la mort de Garc¨ªa M¨¢rquez, l'hereu, de 73 anys, busca qui els adquireixi. La Universitat de Texas, que va comprar l'arxiu del Nobel, s'hi ha interessat, per¨° poc m¨¦s. Gaireb¨¦ mig segle despr¨¦s de la seva gestaci¨®, un dels pocs documents que es van salvar de la g¨¨nesi de Cien a?os de soledad continua buscant amo.