De tenor a bar¨ªton

Des de fa cinc anys, Pl¨¢cido Domingo triomfa com a bar¨ªton en els mateixos escenaris que durant gaireb¨¦ cinc d¨¨cades l¡¯han aclamat com un grand¨ªssim tenor. La mutaci¨® del registre vocal ¡ªdebatuda amb passi¨® per seguidors i detractors¡ª va tenir lloc el 2009 a la Staatsoper de Berl¨ªn amb Simon Boccanegra, de Giuseppe Verdi, compositor que sentia predilecci¨® per la veu de bar¨ªton. En aquest registre, Domingo ja ha interpretat deu t¨ªtols, i vuit d¡¯ells s¨®n de Verdi, incl¨°s I due Foscari, amb el qual torna al Liceu per oferir avui (20 h) i el diumenge (17 h) una versi¨® de concert sota la batuta del director itali¨¤ Massimo Zanetti.

La soprano ucra?nesa Liudmyla Monastyrska ¡ªque est¨¤ causant sensaci¨® en els grans teatres i ha compartit escenari amb Domingo en t¨ªtols com Nabucco i Macbeth¡ª i el tenor vene?ol¨¤ Aquiles Machado acompanyen al fam¨®s extenor en la seva nova aventura liceista, al capdavant d¡¯un repartiment en el qual figuren el baix nord-americ¨¤ Raymond Aceto i el tenor catal¨¤ Josep Fad¨®. Domingo ha interpretat I due Foscari, sisena ¨°pera del cat¨¤leg verdi¨¤, en diversos muntatges a Los Angeles, Londres, Viena i Val¨¨ncia.

L¡¯expectaci¨® ¨¦s gran. Veure com a bar¨ªton a qui ha estat tenor de refer¨¨ncia per a diverses generacions desperta curiositat, recels, enveja i tamb¨¦ admiraci¨®. Tot en Domingo adquireix una dimensi¨® especial: sobta la seva longevitat vocal ¡ªl¡¯any vinent es compleixen 50 anys del seu debut al Liceu, que va tenir lloc l¡¯1 de gener de 1966 amb la companyia de l¡¯?pera Nacional de M¨¨xic¡ª i tamb¨¦ el nivell de qualitat que ara, als 73 anys, li permet seguir omplint teatres com a bar¨ªton amb Verdi com a suprem aliat.

Verdi, sempre Verdi. Sent tenorissimo, Domingo ha donat vida als seus grans personatges, des d¡¯Ismaele a Otello, i ara segueix lluint el seu mestratge en el fraseig i el seu instint teatral en personatges com Germont a La traviata, Giacomo a Giovanna d¡¯Arco, el comte Luna a Il trovatore i els papers estel¡¤lars de Nabucco i Macbeth. No sense pol¨¨miques, perqu¨¨ ha estat aclamat, per¨° tamb¨¦ durament criticat.

En el cas d¡¯I due Foscari, estrenada el 1844 al Teatre Argentina de Roma, el repte ¨¦s gran, perqu¨¨ el paper de Francesco Foscari ¨¦s ja una gran creaci¨® verdiana, un arquetip de bar¨ªton nobile, amb trets que anuncien el futur Simon Boccanegra. L¡¯¨°pera, amb llibret de Francesco Maria Piave, basat en l¡¯obra hom¨°nima de Lord Byron, pertany a l¡¯¨¨poca de treball m¨¦s dura de Verdi, que ell mateix va anomenar anni di galera; al Liceu es va estrenar el 1847, i la darrera representaci¨® va tenir lloc el 1977, amb Vicente Sardinero, Pedro Lavirgen i Rita Orlandi Malaspina, dirigida per Francesco Molinari Pradelli.

L¡¯¨°pera relata els ¨²ltims dies de Francesco Foscari, Dux de Ven¨¨cia, obligat a triar entre la ra¨® d¡¯Estat i l¡¯amor pel seu fill, acusat injustament d¡¯assassinat. Verdi va triar aquesta obra per debutar a La Fenice de Ven¨¨cia, per¨° la direcci¨® del teatre, pressionada per la censura, la va considerar inadequada ¡ªel llibret descobria les mis¨¨ries del poder precisament a Ven¨¨cia¡ª i va preferir estrenar en el seu lloc Ernani, per la qual cosa Verdi va destinar I due Foscari per al seu debut a Roma.