Bolets, aturats, falangistes i el relat de les Bases de Manresa

Que no, que en aquelles condicions els investigadors de les col¡¤leccions de zoologia no podien treballar: a la planta baixa ja hi havia el Servei Municipal de Matr¨ªcules per a Escoles Prim¨¤ries. I com que amb aquella ¨¤rea all¨¤ la nova ja no hi cabia, algunes de les depend¨¨ncies de la flamant Borsa de Treball Municipal, una mena d¡¯oficines d¡¯atur, van ocupar parcialment el 22 de juny de 1932 tamb¨¦ la primera planta, a tocar de les col¡¤leccions dels exquisits cient¨ªfics. La Junta de Ci¨¨ncies Naturals va queixar-se a l¡¯Ajuntament, doncs, per ¡°las molestias que la clientela de dicha Bolsa ocasiona por su car¨¢cter extremista, entorpeciendo los trabajos de investigaci¨®n del peligro que supone para las valiosas colecciones del mismo y las amenazas reiteradas de incendiar el local¡±.

Com, en plena Rep¨²blica, va arribar a produir-se aquest conflictiu overbooking en un dels pocs edificis que quedaven dempeus de l¡¯Exposici¨® Universal de 1888, ¨¦s una mostra de les moltes perip¨¨cies en la convulsa vida de la que havia de ser una de les edificacions m¨¦s modestes d¡¯aquella fita de Barcelona, el seu principal Caf¨¨-Restaurant.

Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, el seu creador, no era llavors ni de lluny l¡¯arquitecte que acabaria sent (Hospital de Sant Pau, Palau de la M¨²sica¡­), tot i que apuntava maneres, com tot just dos anys abans mostr¨¤ amb l¡¯edifici de l¡¯editorial Montaner i Sim¨®n, avui Fundaci¨® T¨¤pies. All¨¤, com al futur caf¨¨, ja faria servir la trencadora i industrial totxana vermella, a imatge del que havia fet Gaud¨ª a Barcelona a la casa Vicens del carrer Carolines o estava acabant a l¡¯edifici de les Teresianes de Ganduxer. Tamb¨¦ jugar¨¤ amb el ferro, com fa Eiffel a Par¨ªs¡­ L¡¯enc¨¤rrec, fruit de l¡¯amic i director de l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Barcelona on feia classes, Elias Rogent, anava justet (picabaralles per veure qui el pagava entre l¡¯Ajuntament i la comissi¨® organitzadora), per¨° es va comprometre a enllestir-lo en vuit mesos, per quan s¡¯inaugur¨¦s l¡¯Exposici¨®, el 20 d¡¯abril de 1888.

Quan el projecte d¡¯aquella mena de castell amb torres i dibuixos blaus en escuts blancs d¡¯artistes com Josep Llimona o Alexandre de Riquer va veure la llum a la premsa, els barcelonins no van dubtar a fer un s¨ªmil amb els decorats d¡¯una obra del popular Frederic Soler, Pitarra, en aquella ¨¨poca en dansa, El Castell dels Tres Dragons. Aix¨ª qued¨¤ batejat un edifici que una vaga de manobres va endarrerir tant que el 12 de juny va fer dimitir Dom¨¨nech perqu¨¨ se l¡¯oblig¨¤ a entregar l¡¯edifici sense estar acabat, com recorda Rossend Casanova en el seu imprescindible El Castell dels Tres Dragons (2009), fruit de la seva tesi doctoral.

Un any i mig despr¨¦s, el gener de 1891, el consistori va oferir a Dom¨¨nech l¡¯oportunitat d¡¯acabar l¡¯obra. L¡¯arquitecte apost¨¤ per enllestir les torres i l¡¯ornament interior i exterior, per a ell cabdal. No dubt¨¤, obsedit a unir arquitectura i arts decoratives en temps ja industrials, a instal¡¤lar en el mateix edifici quatre obradors que veieren passar gent com l¡¯escultor Eusebi Arnau. Els tallers no estigueren exempts de pol¨¨mica, i per partida doble: per si d¡¯ells va sorgir tot el brou que va nodrir la consolidaci¨® del Modernisme, i per si l¡¯arquitecte utilitz¨¤ els espais i els diners p¨²blics per als seus treballs privats a Comillas.

Les presses tornarien un any i mig despr¨¦s. Calia l¡¯edifici per encabir-hi el nou Museu d¡¯Hist¨°ria, que obrir¨¤ l¡¯octubre de 1892, per¨° que les mancances farien tornar a tancar fins tres mesos despr¨¦s. Com que els objectius no s¡¯assoliren, l¡¯Ajuntament decid¨ª donar el tercer ¨²s a l¡¯edifici, ara com a Escola i Conservatori Municipal de M¨²sica (1896), una adequaci¨® que comportar¨¤ la primera destrucci¨® de part de l¡¯obra original. Les classes conviuran al primer pis amb una exposici¨® de piscicultura i pesca de gran ¨¨xit, la primera a Barcelona (desembre 1912) i altres activitats, que s¡¯aturaran quan el 1917 es vulgui fer el Museu de Catalunya d¡¯Hist¨°ria Natural. Aquest havia de comportar una quantitat tal de reformes que acabaria amb moltes particularitats de l¡¯edifici, una desgr¨¤cia que nom¨¦s atur¨¤ el pronunciament de la Dictadura de Primo de Rivera de 1923, que el 1924 decid¨ª traslladar-hi la secci¨® zool¨°gica del ve¨ª Museu Martorell.

Una exposici¨® de 220 esp¨¨cies diferents de bolets enceta el per¨ªode republic¨¤ del Castell, i ser¨¤ quan acollir¨¤ les matr¨ªcules de les escoles prim¨¤ries i la famosa Borsa de Treball Municipal. Pitjor ser¨¤ en els primers temps de la dictadura franquista: malm¨¨s pels bombardejos (amb ells es perdran els darrers rics vitralls d¡¯Antoni Rigalt), la Falange hi instal¡¤lar¨¤ als baixos menjadors del seu Auxilio Social, que funcionaran fins a 1945, quan l¡¯espai fou cedit al Museu de Zoologia.

M¨¦s a prop de l¡¯estat ru?n¨®s que d¡¯una altra cosa, l¡¯edifici va trampejant les d¨¨cades (als seixanta, les humitats ensorren part dels terres; fins a 1971 no es va adequar l¡¯edifici al voltatge el¨¨ctric modern; fins a 1980 no es va poder treure la ve?na Academia ?lvarez, que ocupava els terrenys amb un camp de futbol i que utilitzava la torre de l¡¯Homenatge de l¡¯edifici com a vestidor i dutxes masculines). Fins ben entrada la democr¨¤cia, el 1982, no es faria la primera gran rehabilitaci¨®, amb la construcci¨® d¡¯un edifici subterrani.

Potser el Castell dels Tres Dragons ha estat destinat sempre a ser la Casa del Conte. Si m¨¦s no, des de 1892: les obres acullen sovint la visita de gent com Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba. No v¨¦nen a veure tant el resultat final de l¡¯edifici com el seu creador, Dom¨¨nech i Montaner, membre de la Lliga de Catalunya i president de la Uni¨® Catalanista. Amb els obradors a tota m¨¤quina, l¡¯arquitecte no t¨¦ temps per assistir a les reunions pol¨ªtiques d¡¯aquell bullici¨®s any que ha de donar com a fruit les Bases de Manresa. S¨ª, d¡¯aix¨° en deurien parlar entre maons i dracs i galls de ferro forjat, per¨° all¨ª no s¡¯hi redact¨¤ el projecte de les Bases de Manresa, com es va arribar a dir i com Casanova tamb¨¦ rebutja clarament. ?s fantasia, mite... la base dels millors contes.

?