40 anys de la caiguda de Saigon

Michael Herr, el reporter nord-americ¨¤ que va revolucionar el periodisme de guerra amb els seus despatxos des del Vietnam, va escriure: "Feia molt que all¨¤ no hi havia un pa¨ªs, nom¨¦s una guerra". La caiguda de Saigon, el 30 d'abril del 1975, va representar el final d'un llarg conflicte ¨Ctres d¨¨cades¨C que va costar milions de morts i va causar danys gegantescs en un pa¨ªs sobre el qual van caure quatre milions de tones de bombes i 75 milions de litres d'un herbicida, l'agent taronja, que va causar tota classe de malalties i deformacions (les seq¨¹eles segueixen afectant milers de nens). La guerra va comen?ar al final de la colonitzaci¨® francesa el 1946, amb la divisi¨® entre Vietnam del Sud i Vietnam del Nord, i va acabar fa 40 anys, quan el Vietcong ¨Cla guerrilla comunista del Vietnam del Nord¨C va prendre Saigon.

Malgrat els acords de Par¨ªs del 1973, el conflicte va continuar fins a la primavera del 1975, quan les tropes del Vietcong van prendre Vietnam del Sud. La caiguda de Saigon, que es va convertir en Ho Chi Minh City, ser¨¤ recordava sempre per la ca¨°tica evacuaci¨® de les ambaixades amb helic¨°pters. La ciutat estava ja molt tocada per la guerra. Aix¨ª la descriu Herr en Despachos de guerra durant l'ofensiva del Tet, el 1968: ¡°Una ciutat desolada, les llargues avingudes de la qual contenien ¨²nicament desferres, papers arrossegats pel vent, pilonets diferenciats d'excrement hum¨¤ i flors mortes i les armadures dels focs artificials ja cremats del Cap d¡¯Any lunar¡±.

Un altre periodista que va cobrir el conflicte, el gran reporter Manu Leguineche, va escriure: ¡°En creuar els carrers de Saigon se m'amuntegaven al cap els records d'una d¨¨cada que ara arribava al final enmig d'un vergony¨®s replegament de les forces del Sud. Saigon havia estat per a mi el Disneyland dels 20 anys¡±. El gran reporter espanyol, mort el 2014, descriu una ciutat surrealista, amb un vell cartell en franc¨¨s al seu hotel en qu¨¨ es pregava silenci a l'hora de la migdiada i un restaurant basc, Aterbea, amb cambrers vestits de pilotaris. Avui, la ciutat desborda energia, negocis, afany de creixement econ¨°mic.

La guerra d¡¯Indoxina entre Fran?a i la llavors guerrilla nacionalista del Vietminh va acabar el 1954, amb el desastre franc¨¨s a la batalla de Dien Bien Phu. Gaireb¨¦ de manera immediata va comen?ar primer un conflicte civil, que despr¨¦s es va convertir, amb l¡¯entrada gradual dels nord-americans, en la guerra del Vietnam. ¡°Era impossible trobar dues persones que estiguessin d'acord en quan va comen?ar¡±, escriu Michael Herr. Quan, el juliol del 1964, es va produir l'incident del golf de Tonkim ¨Cun presumpte atac del Vietcong contra la patrulla nord-americana Maddox¨C, la pres¨¨ncia dels EUA ja era molt forta.

Oficialment, com relata Leguineche en el seu llibre La guerra de tots nosaltres, la primera baixa mortal nord-americana es va produir el 22 de desembre del 1961, a 40 quil¨°metres de la capital. Es deia James Thomas Davis i tenia 28 anys. Quan va caure Saigon, els EUA havien perdut 58.000 soldats ¨Cla majoria de reempla?ament, ja que llavors existia el servei militar¨C i 303.704 ferits. Milions de civils havien mort.

El conflicte de Vietnam va ser la primera guerra televisada, va entrar de ple a la sala d'estar dels nord-americans. Tamb¨¦ est¨¤ associada a una s¨¨rie d'imatges que formen part de la hist¨°ria del segle XX: la instant¨¤nia d¡¯Eddie Adams, d¡¯AP, en qu¨¨ el cap de la policia de Saigon, el general Loan, dispara al cap un guerriller del Vietcong durant l'ofensiva del Tet, i la fotografia del fot¨°graf Nick Ut de Kim Phuc, la nena que corria despullada, amb la roba devorada per les flames de napalm, a la carretera n¨²mero 1, prop de Trang Bang, el 8 de juny del 1972.

Les fotografies dels soldats destrossats f¨ªsicament i moralment pel combat durant la batalla de Hue de Philip Jones Philips i Don McCullin van deixar tamb¨¦ una marca profunda en la societat nord-americana. En les seves mem¨°ries, McCullin escriu aquella batalla de l'ofensiva del Tet: ¡°En els pitjors dies, crec que ning¨² no esperava sortir viu d'aqu¨ª¡±. Michael Herr parla de soldats que portaven escrit al casc: "Per qu¨¨ jo?". Els marines s'havien inventat una can?¨® titulada: ¡°Hem de sortir vius d'aqu¨ª encara que sigui l'¨²ltim que fem a la vida¡±.

La investigaci¨® de Seymour M. Hersh sobre la matan?a de My Lai, l'assassinat de dotzenes de civils en un poblet vietnamita per soldats dels EUA el mar? del 1968, tamb¨¦ va suposar un cop fort per a l'estrat¨¨gia b¨¨l¡¤lica de Washington. Van haver de passar set anys m¨¦s des d'aquella ofensiva que va canviar el curs de la guerra ¨Ctot i que la va perdre el Vietcong, va demostrar el seu enorme poder de combat¨C perqu¨¨ l'¨²ltim helic¨°pter s¡¯enlair¨¦s des del sostre de l'ambaixada dels EUA a Saigon, ara fa 40 anys, i acab¨¦s la guerra interminable.