Baltimore es calma, per¨° la r¨¤bia subsisteix

Baltimore tornava a semblar, dimecres, una ciutat gaireb¨¦ normal. Les escoles, els museus i els comer?os van reobrir. La intersecci¨® a l¡¯avinguda Pennsilv¨¤nia que va concentrar la majoria de les protestes arran de la mort sota cust¨°dia policial del jove negre Freddie Gray tornava a ser aix¨°, una cru?lla de carrers.

Per¨° les restes dels comer?os cremats i saquejats, els casquets de les granades de gas usades per implementar el toc de queda o l'encara forta pres¨¨ncia policial, refor?ada per la Gu¨¤rdia Nacional, que no es desplegava a la ciutat des del 1968, recordaven que la situaci¨® dista encara de ser normal. L'equip de beisbol local, els Orioles, va jugar el partit ajornat des de dilluns. Per¨° ho va fer a porta tancada. Ning¨² no abaixa la gu¨¤rdia en aquesta ciutat que seguir¨¤ sota toc de queda entre les deu de la nit i les cinc del mat¨ª el que queda de setmana.

La calma torna t¨ªmidament a Baltimore. Per¨° la r¨¤bia per la mort de Freddie Gray, que est¨¤ sota investigaci¨®, segueix aqu¨ª. I no es deu nom¨¦s a la brutalitat policial contra els negres.

¡°Aix¨° ¨¦s per en Freddie, per¨° va m¨¦s enll¨¤ d¡¯en Freddie¡±, deia Malvin Towns, un jove afroameric¨¤ que en les protestes portava una pancarta amb el lema: ¡°En Freddie no va morir en va. Drets civils ara¡±. Una demanda ¨¤mpliament compartida en una ciutat on la majoria afroamericana ¨Cel 64% de la poblaci¨®¨C ¨¦s molt m¨¦s pobra que la minoria blanca. Nom¨¦s al barri (negre) de Gray, Sandtwon-Winchester, el 51% de la poblaci¨® activa est¨¤ aturada i el salari mitj¨¤ ¨¦s menys de la meitat de la mitjana nacional.

¡°Frustraci¨®¡±, ¡°ira¡± s¨®n els termes que m¨¦s es fan servir per definir l'estat d'¨¤nim dels joves afroamericans a Baltimore. I ells s¨®n els protagonistes de les protestes i disturbis en una ciutat incapa? d'oferir a aquest jovent sortides al cercle vici¨®s de la pobresa, la falta d'oportunitats, les drogues i la pres¨®, en qu¨¨ tants se sumeixen. El 89% de la poblaci¨® carcer¨¤ria de Baltimore ¨¦s negra, segons el Justice Policy Institute. La majoria no ha fet els 35 anys.

¡°Aqu¨ª hi ha una indignaci¨® que s¡¯ha anat acumulant durant d¨¨cades i que ara, per fi, s'ha deixat anar¡±, assenyalava des del nus de les protestes Angel Castro, un activista d'origen mexic¨¤ que ha participat en totes les protestes que hi ha hagut des de la mort de Gray, el 19 d'abril.

El dubte rau en com canalitzar aquesta gran frustraci¨® que es resisteix a desapar¨¨ixer per convertir-la en un activisme efectiu que aconsegueixi els canvis socials que tots coincideixen a demanar. Almenys, el debat sembla que ha comen?at.

¡°Quin ¨¦s el cam¨ª correcte, quin?¡±, preguntava una jove negra a un altre noi afroameric¨¤ en les concentracions de dimarts. ¡°Estem farts de posar sempre l'altra galta. No hauria d'haver-hi policia. I punt!¡±, proclamaven uns joves al?ant el puny cap als agents. ¡°El que hem de fer ¨¦s recuperar les nostres comunitats i parlar, educar-les. No es tracta nom¨¦s d'ells, es tracta de nosaltres¡±, els replicava un altre jove que s'interposava entre els m¨¦s agitats i la fila policial que vigilava la concentraci¨®.

Christiane Smith, una jove mare afroamericana, escoltava amb el seu fill de cinc anys aquestes discussions. La soluci¨®? ¡°No ho s¨¦ ¨Cva admetre¨C per¨° volem que es faci just¨ªcia per a tots els homes que han mort a mans de la policia. I tamb¨¦ per a nosaltres. Hem de fer alguna cosa, hem de canviar-ho¡±.

Des d'aquests mateixos carrers, el congressista afroameric¨¤ Elijah Cummings, cridava a tot Estats Units a prestar molta atenci¨® a les veus de Baltimore.

¡°Aquesta ¨¦s la veu dels drets civils d'aquesta generaci¨® i Am¨¨rica hauria d'estar escoltant-les¡±, va dir el dem¨°crata. Si no, va reiterar davant les c¨¤meres de la CNN dimecres, ¡°Baltimore pot tornar a passar en qualsevol altre lloc¡±. I en qualsevol moment.