¡°Espanya ha de recon¨¨ixer Catalunya com a naci¨® tal com ho va fer el Canad¨¤ amb el Quebec¡±

L'ex-primer ministre del Quebec Jean Charest visita aquests dies Barcelona convidat per Societat Civil Catalana, la principal entitat privada contr¨¤ria a la independ¨¨ncia. Charest (1958) va dirigir el govern quebequ¨¨s entre els anys 2003 i 2012, i es va fixar l'objectiu d'esborrar les cicatrius que, segons ell, van deixar en aquesta societat els dos refer¨¨ndums d'independ¨¨ncia celebrats els anys 1980 i 1995. Durant d¨¨cades ha estat una de les veus m¨¦s influents del partit liberal del Quebec, amb el qual ha combatut l'independentisme. Bon coneixedor de la realitat de Catalunya, aposta per una profunda reforma institucional al conjunt d'Espanya per donar sortida a les reivindicacions catalanes.

Pregunta. El 27 de setembre Catalunya celebra unes eleccions que el sobiranisme veu com un plebiscit sobre la independ¨¨ncia. Creu que seran realment un plebiscit?

Resposta. En la cultura pol¨ªtica canadenca aquest concepte no s'entendria. All¨¤ celebrem eleccions per decidir sobre assumptes de car¨¤cter general. Els plebiscits no s¨®n una figura que s'entengui all¨¤.

P. Aquestes eleccions arriben despr¨¦s que la Generalitat no hagi aconseguit celebrar el refer¨¨ndum que reivindicava i despr¨¦s de dos anys de xoc absolut amb el Govern central. ?s sostenible aquesta situaci¨®?

R. Al Quebec hem conegut per¨ªodes de m¨¦s di¨¤leg i uns altres de m¨¦s enfrontament amb el Govern federal. El que hem apr¨¨s ¨¦s que el di¨¤leg ¨¦s la condici¨® essencial per a l'¨¨xit de la societat i de qualsevol projecte. Catalunya i Espanya han de buscar espais comuns en qu¨¨ comen?ar a dialogar.

P. I aix¨° com es fa en l'actual situaci¨®?

¡°Al Canad¨¤ no s'entendria el concepte ¡®eleccions plebiscit¨¤ries¡¯¡±

R. Per exemple, es pot recuperar l'Estatut retallat pel Tribunal Constitucional. Aquest text continua sent un bon punt de partida i pot ser el punt de trobada sobre el qual comen?ar a dialogar una millora de les relacions. A Catalunya hi havia un consens per aconseguir un reconeixement com a naci¨® que va ser retallat pel Tribunal Constitucional. Certament hi ha altres problemes, per¨° al Canad¨¤ tamb¨¦ discutim permanentment sobre la q¨¹esti¨® econ¨°mica i les transfer¨¨ncies. L'important ¨¦s que hi hagi di¨¤leg permanent.

P. Despr¨¦s del refer¨¨ndum el Canad¨¤ va modificar la Constituci¨® en un intent de tancar la carpeta quebequesa. Veu possible alguna cosa semblat a Espanya?

R. El resultat del refer¨¨ndum va ser molt, molt ajustat. El federalisme va guanyar nom¨¦s per mig punt i s'imposava una reconciliaci¨®. Es va recon¨¨ixer el Quebec com a naci¨®. Es va crear el Consell de la federaci¨®. I es va recon¨¨ixer el rol internacional del Quebec. Aqu¨ª tamb¨¦ cal fer passos en aquest sentit. I aix¨° nom¨¦s s'aconsegueix amb el di¨¤leg.

P. Sembla complicat avui dia.

R. Recon¨¨ixer la difer¨¨ncia cultural i l'aportaci¨® de Catalunya al conjunt ¨¦s la base de tot. El Canad¨¤ ho veu aix¨ª. Tots tenim clar que el nostre pa¨ªs va ser fundat per franc¨°fons i angl¨°fonos. El reconeixement de la llengua per a nosaltres ¨¦s molt important i n'estem molt orgullosos. Un pa¨ªs com Espanya pot anar en la mateixa l¨ªnia. La riquesa cultural i ling¨¹¨ªstica de Catalunya ha de ser reconeguda a tot Espanya. La clau de l'¨¨xit ¨¦s el reconeixement de la difer¨¨ncia. Les minories han de sentir-se reconegudes i respectades. Espanya ha de recon¨¨ixer Catalunya com a naci¨® com ho va fer el Canad¨¤ amb el Quebec. I assumir com a pr¨°pia la identitat catalana.

P. Creu possible un refer¨¨ndum com els que s'han celebrat al Quebec?

R. No ho s¨¦. No conec prou la realitat espanyola. Desitjo que hi hagi di¨¤leg perqu¨¨ trencar un pa¨ªs?tamb¨¦?significa trencar relacions d'afecte. Fa falta dialogar i aconseguir un espai de comprom¨ªs.

P. Vost¨¨ defensa que el sobiranisme va de baixa al Quebec en bona mesura perqu¨¨ els joves n'estan tips. A Catalunya els joves s¨®n els m¨¦s independentistes segons les enquestes. On pot desembocar aix¨°?

R. Al Quebec molts joves han abandonat la idea de la independ¨¨ncia, ja no els interessa gaire, segurament perqu¨¨ no els interessen les fronteres. S¨®n quebequeses per¨° tamb¨¦ veuen el Canad¨¤ com el seu pa¨ªs. I el mateix pot passar a Catalunya. No volen renunciar a una de les identitats que ja tenen.

P. Fins a quin punt creu que la crisi econ¨°mica ha alimentat l'independentisme?

R. ?s un error associar els dos conceptes. ?s veritat que Espanya i Catalunya estan immerses en una gran crisi, per¨° cal obrir el focus. El balan? global de les ¨²ltimes d¨¨cades ¨¦s molt bo. Fixar-se nom¨¦s en els ¨²ltims anys seria un error.