El ¡®bullying¡¯ deixa m¨¦s seq¨¹eles que el maltractament per part d¡¯adults

Les empremtes del maltractament infantil causat per adults (b¨¤sicament els pares) en les v¨ªctimes estan ¨¤mpliament documentades: m¨¦s risc de patir ansietat i depressi¨®, d'ab¨²s de drogues o d'intents de su?cidi, a m¨¦s de pitjors resultats acad¨¨mics. Per¨° quines conseq¨¹¨¨ncies t¨¦ l'assetjament escolar? Les seq¨¹eles que deixen les humiliacions, els insults, les burles, la marginaci¨® del grup, els cops o les vexacions repetides per part dels companys s¨®n pitjors que les provocades pel maltractament en l'entorn familiar?

Un estudi publicat a The Lancet Psychiatry ha investigat els efectes d'aquesta modalitat de viol¨¨ncia f¨ªsica, verbal o psicol¨°gica entre menors (bullying, en angl¨¨s) i conclou que les v¨ªctimes d'aquest tipus d'agressi¨® s¨®n m¨¦s susceptibles de patir problemes de salut mental en arribar al final de l'adolesc¨¨ncia que no pas les persones vexades per adults. Especialment, d'ansietat, encara que tamb¨¦ (tot i que aqu¨ª la dist¨¤ncia ¨¦s m¨¦s redu?da) depressi¨® i tend¨¨ncia a autolesionar-se o a tenir idees su?cides.

¡°Les conclusions de l'estudi no em sorprenen en absolut¡±, assenyala Rosario Ortega, catedr¨¤tica de Psicologia de la Universitat de C¨°rdova?i especialista en assetjament escolar. ¡°?s un estudi molt bo i molt interessant¡±, afegeix.

El treball, que s'ha presentat fa poc en la reuni¨® de les societats pedi¨¤triques nord-americanes (Pediatric Academic Societies), destaca la dimensi¨® mundial del problema de la viol¨¨ncia entre menors. Per demostrar-ho, els autors de la investigaci¨®, professors de Psicologia de la Universitat de Warwick (Regne Unit), remeten a una revisi¨® de la situaci¨® en 38 pa?sos on un de cada tres menors ha estat assetjat.

A Espanya una an¨¤lisi del 2009 publicada a l'International Journal of Psychology and Psychological Therapy mostra que el nivell d'incid¨¨ncia se situa en unes taxes lleugerament m¨¦s baixes: un 23%. ¡°Est¨¤ present en tots els nivells analitzats, tot i que els ¨²ltims cursos d'educaci¨® prim¨¤ria [especialment als 10 anys] i els primers de la secund¨¤ria [als 13 anys] s¨®n els que registren m¨¦s incid¨¨ncia¡±, precisa el document.

Davant la dimensi¨® del problema, els autors de l'article es van plantejar avaluar les conseq¨¹¨¨ncies del bullying de forma a?llada, ¨¦s a dir, en persones que nom¨¦s haguessin sofert aquest tipus d'assetjament. I comparar els efectes en la salut mental (mesurats als 18 anys, despr¨¦s de seguir els nens des dels 8-9 anys) amb les seq¨¹eles que deixa el maltractament adult, que van estudiar per separat. Per fer-ho, van fer servir dues grans bases de dades poblacionals. Una ¨¦s la brit¨¤nica ALSPAC (Avon longitudinal study of parents and children in the UK), formada per 4.026 nens. Una altra ¨¦s la nord-americana GSMS (Great smoky mountains study), que monitoritza 1.420 nens.

Per mesurar l'impacte de l'assetjament, els investigadors van mesurar l'efecte en la salut mental, en general. En el grup nord-americ¨¤, davant d'un 17% de maltractats amb seq¨¹eles, la taxa es disparava un 36% entre els assetjats. En detallar els efectes a trav¨¦s de s¨ªmptomes m¨¦s concrets, tamb¨¦ hi havia difer¨¨ncies sensibles respecte a l'ansietat (8% per 25%) i una mica menys (uns quatre punts percentuals) en casos de depressi¨® i autolesions.

A primera vista pot sorprendre que les conseq¨¹¨¨ncies de l'assetjament escolar siguin m¨¦s perjudicials que les del maltractament, quan en aquest ¨²ltim cas, s¨®n els pares o els familiars els qui agredeixen els petits, amb la c¨¤rrega emocional que aix¨° comporta. A Rosario Ortega no li resulta estrany. ¡°Els pares ens influeixen molt en els primers anys de vida, per¨° a l'escola el nen comen?a a perfilar la dimensi¨® social, i a mesura que creix i s'apropa a l'adolesc¨¨ncia les figures d'inclinaci¨® canvien i el que li importa s¨®n els companys". La tamb¨¦ vicepresidenta de l'Observatori Internacional de la Viol¨¨ncia Escolar explica que patir aquest tipus de viol¨¨ncia per part dels seus companys en l'¨²ltim per¨ªode del desenvolupament del menor "suposa un desequilibri i un desgast de la personalitat del subjecte de forma molt forta¡±. I si es perllonga en el temps "destrueix factors molt rellevants de la personalitat del subjecte", amb les conseq¨¹¨¨ncies que descriu l'article.

¡°Patir assetjament escolar no ¨¦s un ritu d'iniciaci¨® inofensiu o una part inevitable de fer-se gran, t¨¦ serioses conseq¨¹¨¨ncies a llarg termini¡±, conclou Dieter Wolke, professor de Psicologia del Desenvolupament de la Universitat de Warwick (Regne Unit) i un dels autors de l'estudi. La catedr¨¤tica de la Universitat de C¨°rdova destaca que en les ¨²ltimes d¨¨cades les societats occidentals han avan?at molt en la seva lluita contra el maltractament infantil, per¨° no tant en l'¨¤mbit de l'assetjament escolar. "Hem d'assumir que un nen no pot ni ha d'assetjar, maltractar o abusar de cap altre nen, i que les escoles han d'intervenir-hi; cal formar b¨¦ els mestres i els pares. No s¨®n coses de nens, ¨¦s molt nociu i segueix sent molt freq¨¹ent", afegeix Ortega.