El pis pilot s¡¯asseu al banc dels acusats

El pis pilot de l'economia hipotecada al totxo, a la gesti¨® irresponsable i al robatori continuat dels recursos p¨²blics est¨¤ sent desmuntat a corre-cuita, ara que el sistema ha fallat i s'ha acabat la desfilada d'alts personatges que van trobar aqu¨ª recer, suports i fortuna i avui intenten esborrar les empremtes de les seves visites.

El vent pertorbador d'aquest Llevant dels Naseiros i Zaplanas, Carlos Fabra, Jaume Matas, Francisco Camps i molts altres que empenyia a la megalomania, la desmesura i el malbaratament en grans projectes ic¨°nics ha cessat de sobte i ¨¦s com si la societat hagu¨¦s recuperat de cop el seny i l'olfacte que permet recon¨¨ixer la pudor de la podridura; com si tothom es pregunt¨¦s qu¨¨ ens ha passat, com hem arribat fins aqu¨ª. Flota en l'ambient una sensaci¨® de comunitat fallida perqu¨¨ Val¨¨ncia ¨¦s avui una autonomia que sobreviu gr¨¤cies al finan?ament assistit del gota a gota de la Hisenda nacional i al Fons de Liquidat Auton¨°mica (FLA) que li permet fer front als pagaments inajornables.

En un temps r¨¨cord, la Comunitat Valenciana s'ha quedat sense sistema financer: ha perdut la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) i Bancaja i el mateix Banc de Val¨¨ncia ha passat a les mans de CaixaBank. L'Executiu valenci¨¤ ha liquidat la seva manipulada radiotelevisi¨® p¨²blica despr¨¦s d'haver-la rebentat amb 1.200 milions de d¨¨ficit i 1.800 empleats; ha venut Terra M¨ªtica i l'aeroport de Castell¨®; privatitzar¨¤ l'explotaci¨® dels seus grans emblemes: la Ciutat de les Arts, la Ciutat de la Llum¡­ Els nens valencians neixen amb un deute individual de 100.000 euros i gaireb¨¦ un ter? d'aquesta poblaci¨® de 5,2 milions est¨¤ en risc de marginaci¨® social. Malgrat el clima, el mite del Mediterrani feli? i el car¨¤cter treballador i emprenedor del valenci¨¤, diuen les enquestes que aquesta ¨¦s la comunitat amb m¨¦s gent desanimada i irritada.

Passeu i observeu a primera fila el gran espectacle de la corrupci¨® valencianoespanyola: 150 antics alts c¨¤rrecs imputats!

No ¨¦s evident, no obstant aix¨°, que la convinguda catarsi que segueix l'enfonsament del model especulatiu i corrupte desfaci les trames de saqueig teixides al llarg d'aquests anys, ni que asseguri la sostenibilitat d'aquesta autonomia que acumula un deute de 40.000 milions d'euros. I aix¨° que el calendari electoral apareix guarnit amb una tirallonga de judicis: G¨¹rtel, Emarsa, Terra M¨ªtica¡­ i una interminable llista de compareixences cridades a posar fi a dues d¨¨cades d'impunitat. Passeu i observeu a primera fila el gran espectacle de la corrupci¨® valencianoespanyola: 150 antics alts c¨¤rrecs imputats, entre els quals hi ha dos presidents de la Generalitat, quatre vicepresidents, nou consellers auton¨°mics, dos presidents del Parlament valenci¨¤, catorze diputats regionals, alcaldes de les tres capitals, presidents de les diputacions de Castell¨® i Alacant, la c¨²pula del Partit Popular valenci¨¤ i un robatori continuat de l'erari p¨²blic estimat en 12.500 milions d'euros!

¡°En cap regi¨® democr¨¤tica i avan?ada del m¨®n poden exhibir un cat¨¤leg tan ampli d'imputats o acusats per delictes de corrupci¨®. No ¨¦s que hi hagu¨¦s una poma podrida sin¨® que tot el magatzem d'aliments estava en estat de descomposici¨®. M¨¦s que com a partit pol¨ªtic, el PP valenci¨¤ ha actuat com una organitzaci¨® criminal¡±, afirma el periodista i escriptor Sergi Castillo, autor del llibre Tierra de saqueo.

La desfilada dels mitjans de comunicaci¨® internacionals se suma a les mirades vigilants de Frankfurt i Brussel¡¤les. L'autonomia valenciana s'ha posat al mapa, en efecte, encara que no de la manera que van imaginar aquests pr¨°cers declarats de la p¨¤tria quan proclamaven que la seva comunitat era l'¡°enveja d'Europa¡± i presumien dels grans projectes, ara arrambats, acovardits o recondu?ts per reduir les p¨¨rdues estructurals. L'escandalosa reputaci¨® dels dirigents pol¨ªtics locals s'uneix a la Tomatina, les Falles ¨Cla crema de les figures art¨ªstiques desconcerta profundament molts estrangers¨C i al Val¨¨ncia Club de Futbol com a principals refer¨¨ncies d'aquesta comunitat en l'esfera internacional.

Dues d¨¨cades de toler¨¤ncia social amb la corrupci¨® deixen un panorama devastat en una regi¨® que va aspirar a ser una marca internacional

A risc de ser tractat de poc original, Santiago Grisol¨ªa, bioqu¨ªmic, Premi Pr¨ªncep d'Ast¨²ries d'Investigaci¨®, no troba cap altra explicaci¨® al que ha passat que la ¡°poca categoria¡± dels pol¨ªtics. ¡°Els partits diuen que s¨®n servidors del poble, per¨° no ¨¦s veritat. M'indigna aquesta sensaci¨® de podridura. Com poden negar l'exist¨¨ncia d'una caixa b si tothom sap que ¨¦s veritat? Si negues la realitat no pots canalitzar el problema!¡±, amonesta el gran cient¨ªfic valenci¨¤. ¡°Paguem molt malament els pol¨ªtics. N'hi ha de tres classes: els herois, els pocavergonyes i els mediocres¡±, apunta Jos¨¦ Vicente Gonz¨¢lez, president de la patronal valenciana Cierval i vicepresident de la CEOE, sense aclarir quants n'hi ha de cada lot en aquest territori, el segon graner de vots del Partit Popular. ¡°Seria inexacte qualificar-los de m¨¤fia i tampoc s¨®n una casta. S¨®n grups tancats, end¨°gens i d'identitat elitista que, en principi, intenten combinar els seus interessos particulars amb els generals i, al final, deixen de representar els ciutadans per anteposar els seus objectius privats¡±, explica Jordi Palafox, catedr¨¤tic d'Hist¨°ria Econ¨°mica i antic membre del consell d'administraci¨® de Bancaja.

La gran pregunta, la que es van fer durant bastants anys molts espanyols fiats a la lectura dels diaris, ¨¦s per qu¨¨ els valencians van continuar atorgant la majoria absoluta a pol¨ªtics manifestament corruptes o altament sospitosos de ser-ho. Val¨¨ncia no ¨¦s, per descomptat, l'¨²nica comunitat espanyola caracteritzada per aquest comportament, per¨° hi va haver moments en els quals va semblar que els imputats d'aquesta comunitat eren, per reincidents, superbs o procaces, manifestament m¨¦s corruptes que en altres llocs. Avui, com ahir, aquest interrogant segueix pivotant sobre la Comunitat Valenciana sense obtenir una resposta clara. Qu¨¨ passa a les entranyes, les entreteles, d'aquesta societat?

L'experi¨¨ncia valenciana, i espanyola, sembla que ha mostrat, almenys fins ara, que l'¨¨tica no ha estat el factor determinant dels canvis de cicle pol¨ªtic. Pot ser que l'explicaci¨® calgui buscar-la en l'escassa articulaci¨® social, en la falta d'educaci¨® i de valors comunitaris, unit, en el cas que ens ocupa, al provat individualisme llevant¨ª, al seu concepte de la toler¨¤ncia, que sovint es confon amb la inacci¨® i inhibici¨®, amb aquest ¡°meninfot¡± d'¨²s col¡¤loquial, tradu?ble per ¡°passo del que no m'afecta¡±, a l'estructura sociolaboral de petits propietaris del camp o de la fabricaci¨® del cal?at, la pell, la joguina, el t¨¨xtil. La veritat ¨¦s que la corrupci¨® no ha trobat un rebuig social taxatiu fins que han faltat els diners, fins que la bombolla narrativa de la ¡°gran Val¨¨ncia¡± s'ha desinflat per si mateixa. Perqu¨¨ el comentari recurrent en l'exercici de la contemporitzaci¨®, el que sovint resolia la discussi¨®, era: ¡°I tu, qu¨¨ faries?¡±.

L¡¯interrogant segueix pivotant: qu¨¨ passa a les entranyes de la societat? La venalitat no va trobar un rebuig fins que van faltar els diners

¡°Els primers que ens preguntem qu¨¨ ens ha passat som nosaltres. Despr¨¦s de tants anys, la gent havia comen?at a interioritzar que la corrupci¨® era una cosa normal. Aqu¨ª, es perdonava tot fins que van comen?ar a tancar les empreses. Ara, la gent sent vergonya pr¨°pia¡±, afirma Luis Aguil¨®, lletrat major de les Corts Valencianes i n¨¦t del l¨ªder de la Dreta Regional Valenciana, Luis Lucia, que el 18 de juliol del 1936 va enviar al Govern leg¨ªtim un telegrama expressant la seva lleialtat a la Rep¨²blica espanyola. Va ser represaliat pel franquisme, desposse?t dels seus b¨¦ns i condemnat, primer a mort, i despr¨¦s, a cadena perp¨¨tua. ¡°Senyor: perdona'ls, encara que s¨¤piguen el que fan¡±, va deixar escrit aquell home, la figura del qual s'al?a com a contrapunt de l'actualitat, perqu¨¨ m¨¦s enll¨¤ de les sigles i de les adscripcions ideol¨°giques, a Val¨¨ncia, com a la resta d'Espanya, hi ha una enyoran?a fundada de l'honestedat i honorabilitat que va revestir en altres temps la pol¨ªtica. ¡°El meu avi no ens va deixar cap b¨¦ material, per¨° s¨ª un elevat sentit de l'¨¨tica¡±, destaca Luis Aguil¨® Lucia.

¡°Hem com¨¨s errors, ens hem centrat a vendre la nostra gesti¨® econ¨°mica i hem empr¨¨s tard la regeneraci¨® democr¨¤tica. Hem trigat a comprendre que la nostra economia no pot dependre tant del sector immobiliari. Tamb¨¦ hem gestionat malament les caixes d'estalvi, la Radiotelevisi¨® Valenciana i altres empreses p¨²bliques¡±, reconeix avui el vicepresident de la Generalitat, Jos¨¦ Ciscar. ?s una confessi¨® piadosa perqu¨¨, despr¨¦s d'admetre que els errors i els excessos d'aquestes d¨¨cades enrere no han estat privatius del Govern de Val¨¨ncia, el que ha passat en aquesta comunitat t¨¦ magnituds superiors, a l'altura de la pinta exhibida per molts dels protagonistes del gran saqueig. I ¨¦s que a Val¨¨ncia, pol¨ªtics que aparentaven grans conviccions ¨¨tiques o feien gala d'un catolicisme practicant pur van arribar a quedar-se amb els diners de la cooperaci¨® destinat a les mares africanes infectades de sida, a la construcci¨® d'un hospital a Hait¨ª, a habilitar conduccions d'aigua a Nicaragua. Tampoc van rebutjar les donacions recollides per les monges i les col¡¤lectes populars destinades a pal¡¤liar la situaci¨® dels seus paisans m¨¦s necessitats.

La mesquinesa i la depravaci¨® afloren en les converses intervingudes judicialment amb la desimboltura pr¨°pia dels grups mafiosos: ¡°El que ¨¦s nostre abans que el que ¨¦s dels negrates, eh?¡±; ¡°Qu¨¨ fem amb aquesta Mireia Moll¨¤ [diputada de Comprom¨ªs que feia preguntes inc¨°modes al Parlament auton¨°mic], la violem o qu¨¨?¡±. I ¨¦s que a Val¨¨ncia, Rafael Blasco, condemnat en el cas Cooperaci¨® a 8 anys de pres¨® per malversaci¨®, prevaricaci¨® i falsedat, no era qualsevol en l'organigrama del PP. Home de confian?a d'Eduardo Zaplana i Francisco Camps, va ser la pe?a permanent de l'Executiu regional, conseller de set carteres de Govern i portaveu del PP d'aquesta comunitat. El fet que Rafael Blasco fos amb anterioritat tamb¨¦ conseller al Govern socialista de Joan Lerma, fins que va ser expulsat per corrupte, d¨®na al cas una pinzellada dom¨¨stica extravagant, per¨° la q¨¹esti¨® clau ¨¦s saber per qu¨¨ Eduardo Zaplana el va fitxar per al PP i el Govern regional amb aquests antecedents, qu¨¨ va veure en ell, qu¨¨ va pensar que els podia aportar.

Donades les circumst¨¤ncies, caldria plantejar-se si el PP valenci¨¤ no faria b¨¦ a dissoldre's i refundar-se sobre bases i noms nous per trencar l'associaci¨® ¡°dreta valenciana-corrupci¨®¡±, per¨° aix¨° no est¨¤ en l'¨¤nim dels seus actuals dirigents. Encara que no esperen aconseguir reeditar les seves aclaparadores majories absolutes, confien a guanyar les eleccions auton¨°miques amb les seves sigles, per t¨°xiques que els semblin a bona part de la ciutadania i per evident que resulti que el saqueig continuat responia al finan?ament il¡¤legal del partit i no nom¨¦s a la particular cobd¨ªcia delictiva de molts dels seus c¨¤rrecs. ¡°Nosaltres som els m¨¦s interessats a apartar aquesta gent. El president Alberto Fabra t¨¦ clar que els ciutadans exigeixen exemplaritat i l'advocat de la Generalitat es personar¨¤ com a acusaci¨® particular. Des del president fins a l'¨²ltim conseller, tots hem fet autocr¨ªtica¡±, emfatitza Jos¨¦ Ciscar. Malgrat que les investigacions judicials en marxa conviden a pensar que darrere de no pocs projectes adjudicats hi havia una trama organitzada, el vicepresident de la Generalitat afirma que ¡°no hi ha cap correlaci¨® directa entre l'obra p¨²blica feta i la corrupci¨®¡±.

Pol¨ªtics que presumien d¡¯¨¨tica van robar els diners. El saqueig va respondre al finan?ament del PP i al lucre individual

M¨¦s enll¨¤ de la discussi¨® sobre l'abast del robatori continuat, conv¨¦ aturar-se en la transformaci¨® radical del territori experimentada durant aquests anys de frenes¨ª constructor. A les grans edificacions justificades com a reclam tur¨ªstic es va sumar una pol¨ªtica de corrupci¨® urban¨ªstica i ocupaci¨® massiva del litoral que va permetre un enriquiment il¡¤l¨ªcit i sense costos. Despr¨¦s de vendre els seus terrenys en el primer cintur¨® d'hortes i tarongers establert entorn de les ciutats, no pocs agricultors van adquirir noves terres en un segon cintur¨® amb l'esperan?a que l'ona requalificadora i constructora seguiria avan?ant pel territori. ?s una altra versi¨® dels castells en l'aire que van circular tan profusament. ¡°Als que pos¨¤vem objeccions a la pol¨ªtica d'inversi¨® immobili¨¤ria de les caixes d'estalvis, ens asseguraven que directius que treballen a Londres vindrien a dormir a Castell¨® i que molts noruecs comprarien casa aqu¨ª¡±, recorda Jordi Palafox.

¡°En menys de 10 anys, l'ocupaci¨® de s¨°l a la franja costanera ha passat del 10% al 50%. Avui, el 82% de la poblaci¨® est¨¤ concentrada en el 7% del territori¡±, explicava Jos¨¦ Miguel Iribas, soci¨°leg especialista en diagn¨°stic urban¨ªstic mort fa unes setmanes. ¡°Aqu¨ª, s'ajunten la gana i les ganes de menjar. Tenim el s¨°l m¨¦s demandat d'Espanya, a causa d'aquest clima extraordinari, i ajuntaments pobres que han recorregut a la requalificaci¨® del s¨°l per guanyar uns diners r¨¤pids; de vegades, sense que hi hagi intervingut la corrupci¨®, amb nom¨¦s invocar la vanitat i els aires de grandesa: ¡°Alcalde, et posar¨¦ al mapa, et construir¨¦ milers d'habitatges i dirigir¨¤s una ciutat¡±. El territori ha estat venut a molt baix preu i ara alguns ajuntaments comencen a adonar-se que no poden sufragar el cost dels serveis per unitat d'habitatges en determinades urbanitzacions horitzontals. Hi ha estudis que mostren que, en aquests casos, la balan?a d'ingressos i despeses comen?a a ser deficit¨¤ria als 16 anys perqu¨¨ mantenir aquestes infraestructures i serveis municipals ¨¦s molt cost¨®s, per¨° pocs alcaldes comprenen que com m¨¦s es construeixin aquest tipus d'edificacions m¨¦s s'hipotecar¨¤ l'Ajuntament¡±, testificava aquest gran expert urbanista.

Mal negoci a mitj¨¤ termini per a la sostenibilitat, el medi ambient i les arques municipals. ¡°La resposta no poden donar-la els ajuntaments perqu¨¨ s¨®n incapa?os de frenar el taur¨® del mercat i, a m¨¦s, el problema ni tan sols ¨¦s ja urban¨ªstic. Aviat tornaran les grans demandes i les pressions. La batalla no s'ha acabat¡±, advertia Jos¨¦ Miguel Iribas. Si la batalla no s'ha acabat i els valencians no volen aplicar-se la m¨¤xima (Plat¨®) que el c¨¤stig per inhibir-se en pol¨ªtica ¨¦s ser governat per homes inferiors, hauran de lliurar el seu ¡°meninfotisme¡± al foc purificador de les Falles.