Benvingut, Guardiola

Pep Guardiola va saber que havia de deixar d¡¯entrenar el Bar?a una tarda en qu¨¨ baixava les escales del Camp Nou i va sentir la mateixa angoixa que un dia el va fer dubtar sobre la seva continu?tat com a jugador. Aleshores va decidir seguir, en contra de la seva idea inicial d¡¯anar-se¡¯n, per¨° la seva vida futbol¨ªstica se li va fer llarga i feixuga al FC Barcelona. Aquesta vegada no va voler que es repet¨ªs la hist¨°ria i va tocar el dos cap a Nova York abans de tornar a la feina a Munic.

L¡¯entrenador coneix tots els topants de l¡¯Estadi i de la Ciutat Esportiva. No ¨¦s casualitat que, en rebre la medalla d¡¯honor del Parlament, parl¨¦s del despatx que havia habilitat per preparar la t¨¤ctica dels partits, on va descobrir que, segurament, el millor lloc per a Messi al camp era el de fals 9. Hi ha qui frivolitza sobre la manera de ser i que t¨¦ Guardiola de vincular alguna de les seves idees a determinats escenaris.

No ha de sorprendre tampoc que s¡¯acomiad¨¦s des del mig del camp, despr¨¦s d¡¯un passeig a les fosques amb la fam¨ªlia, immortalitzat per les imatges del seu fill M¨¤rius assegut a la banqueta, movent els bra?os, imitant l¡¯entrenador Pep. La sensibilitat de Guardiola ha afavorit la maledic¨¨ncia i ha fet que se¡¯l titll¨¦s de fil¨°sof, s¨ªmbol o mite, amb un to foteta, propi d¡¯un m¨®n que encara fa pudor de cal?otets, implacable amb els personatges no convencionals com Guardiola.

La sensibilitat de Guardiola ha afavorit la maledic¨¨ncia i ha fet que se¡¯l titll¨¦s de fil¨°sof, s¨ªmbol o mite, amb un to foteta, propi d¡¯un m¨®n que encara fa pudor de cal?otets

A Madrid es va arribar a dir que ¡°pixava col¨°nia¡± i hi va haver periodistes que veien en el seu posat i gestualitat, en la seva manera d¡¯expressar-se, una manifesta ¡°superioritat moral¡±, en clara contraposici¨® amb la ¡°sinceritat¡± de Mourinho. I la seva condici¨® d¡¯independentista va fer que augment¨¦s la llista de detractors de Guardiola. No era nom¨¦s un entrenador de futbol, sin¨® que va assumir molts papers, algun d¡¯institucional, en un club d¨¨bil i espantat per l¡¯amena?a del Madrid, de Florentino i de Mou.

Tampoc el va afavorir la cara de pomes agres que va posar a la sala de premsa el dia que es va acomiadar del Bar?a, i el seu distanciament es va constatar quan es van fer p¨²bliques les seves discrep¨¤ncies amb Tito Vilanova. Hi ha hagut molts mals entesos i durant for?a temps s¡¯ha parlat per parlar, a Munic i a Barcelona. Torna Guardiola dimecres al mateix escenari, ara com a entrenador de l¡¯equip contrari, el Bayern de Munic, i per tant es discutir¨¤ altre cop sobre la seva figura i la seva relaci¨® amb el Bar?a.

La seva obra, en canvi, no admet cap tipus de discussi¨®. No la poden q¨¹estionar els resultadistes: va guanyar 14 t¨ªtols sobre 19 al Bar?a, a m¨¦s a m¨¦s de fer campi¨® el filial, i al Bayern n¡¯ha aconseguit cinc de nou despr¨¦s de ser eliminat a la Copa. I, evidentment, la seva her¨¨ncia ¨¦s especialment elogiada pels aficionats i cr¨ªtics que estan m¨¦s pendents del camp que del marcador: va fer que el Bar?a jugu¨¦s durant quatre temporades un futbol exquisit i admirat, de molt bon gust, ¨²nic al m¨®n.

No nom¨¦s va evolucionar l¡¯estil del Dream Team, sin¨® que va donar m¨¨tode a la idea de Cruyff. A partir de la cultura de l¡¯esfor? i de l¡¯exig¨¨ncia, va ser un revolucionari del joc i de la log¨ªstica des que va fer que l¡¯equip viatg¨¦s el mateix dia de partit. Va ser un Bar?a de molt talent, ofensiu i guanyador, sempre enganxat a la pilota: posici¨®, possessi¨®, pressi¨® i percussi¨®. La valentia de Guardiola es va reflectir en l¡¯estil i en l¡¯aposta per la Ciutat Esportiva i la Masia, personificada en Pedro i Busquets.

Va presumir d¡¯equip i va defensar el club i el pa¨ªs en els escenaris m¨¦s complicats, com ara el Bernab¨¦u. I encara m¨¦s: va fer que es parl¨¦s catal¨¤ amb normalitat a las sales de premsa de tot Espanya. El Bar?a no seria on ¨¦s avui sense el llegat de Guardiola. La sort blaugrana ¨¦s que Luis Enrique sembla haver trobat el fil del futbol que es va perdre des de la sortida de Guardiola i de la mort de Tito. Ja no calen per tant els atacs de nost¨¤lgia, sin¨® d¡¯agra?ment, com ha anunciat Bartomeu.

La maduresa de les institucions i de les persones es mesura en situacions com la que es presenta aquesta setmana, en la gesti¨® dels moments exigents i calents, dies en qu¨¨ es remouen els sentiments i domina l¡¯emotivitat, significativa en Guardiola. No s¡¯hauria de tractar d¡¯un duel fratricida ni d¡¯una guerra civil, ni d¡¯un enfrontament morb¨®s, tampoc d¡¯un partit fet expr¨¦s per anar en contra de Bartomeu o de Guardiola, sin¨® de defensa de la cultura futbol¨ªstica del Bar?a que ara tamb¨¦ abra?a el Bayern de Munic.

Guardiola no ¨¦s l¡¯enemic sin¨® el rival, de manera que el retrobament ha de fomentar el respecte i no la ira. Al club li conv¨¦ generar les millors condicions perqu¨¨ la rebuda tingui els honors que no va tenir la sortida. Aquell dia, en aquella sala de premsa, a Guardiola no se¡¯l va veure content. Tal vegada ara que ell ha pres dist¨¤ncia, que l¡¯equip s¡¯ha refet i el club sap ser agra?t, tornar¨¤ a sentir la necessitat de renovar la fe culer encara que sigui com a entrenador d¡¯un equip que, precisament, no desperta gaires simpaties entre els barcelonistes educats en el cruyffisme.

A Guardiola se l¡¯ha de tractar b¨¦, molt b¨¦, perqu¨¨ ¨¦s l¡¯entrenador que va fer del Bar?a el millor equip del m¨®n, i quan s¡¯arriba a aquesta condici¨® l¡¯exig¨¨ncia ¨¦s no parar fins a tornar-ho a ser. Benvingut, Pep.