¡°Bauz¨¢ ha aconseguit despertar els sentiments sobiranistes a les Illes¡±

Del PP ha passat a ser responsable i portaveu de la novella Assemblea Sobiranista de Mallorca, federada amb l¡¯ANC (Assemblea Nacional Catalana). Crist¨°fol Soler Cladera (Inca, Mallorca, 1956) creu que en el "seu"?PP hi ha entrat i hi domina ¡±l¡¯extrema dreta espanyolista¡± amb el president Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢.

¡°Els catalans fan la seva tasca, sense deixar-nos de banda ni tampoc tenir-nos en compte¡±, apunta. Ell se sent dins Espanya ¡°per imposici¨®, per dret de conquesta¡±, i creu que l¡¯Estat espanyol plurinacional ¨¦s una utopia. Ha esdevingut sobiranista, independentista dels Paisos Catalans, diu. Votaria CiU si fos catal¨¤ resident a Catalunya, no tant a Uni¨®, tot i ser de les dues cames democratacristi¨¤ social, d¡¯antic. Fou de la UCD a finals del setanta, d¡¯estudiant a Alacant, i pass¨¤ al Partit Dem¨°crata Popular (PDP), aliat i integrat al PP.

Toc¨¤ la pell de la butaca del poder el 1983 quan entr¨¤ al primer Govern auton¨°mic balear, amb el PP, com a conseller d¡¯Economia i Hisenda. Va ser un cappare de la dreta, no debades fou un any president del Govern de les Illes Balears, i tamb¨¦ president del Parlament de les Illes Balears.

?s advocat per la Universitat de les Illes Balers i economista. ?s un t¨¨cnic prejubilat en les escap?ades i reestructuracions p¨²bliques del Centre Balears Europa i abans comissionat balear per les Illes de l¡¯Euroregi¨®. ?s empresari familiar de sobrassades i embotits. Estudi¨¤ a l¡¯Escola Superior de Ci¨¨ncies Empresarials (ESCE) dels Jesu?tes a Alacant, emparada durant la dictadura per la Universitat Pont¨ªficia de Comillas. De nin estudi¨¤ al col¡¤legi Sant Tom¨¤s d¡¯Aquino (Inca). Es reconeix influ?t per la provinen?a ¡°d¡¯una fam¨ªlia molt cat¨°lica, amb un oncle capell¨¤, superior del seminari¡±. Omet les seves conviccions privades i personals.

Pregunta. I, de cop, del PP anau a l¡¯independentisme.

Resposta. Hi ha un proc¨¦s. Per¨° que no comparin mai el PP catal¨¤ d¡¯Aleix Vidal-Quadras amb el PP hist¨°ric d¡¯aqu¨ª, de les Illes Balears. No t¨¦ res a veure amb el del temps de Gabriel Ca?ellas [president de Balears entre els anys 1983 i 1995, quan fou destitu?t pel president Aznar per les comissions i el cas del t¨²nel de S¨®ller, fet provat per¨° penalment prescrit].

P. On voleu anar ara, personalment?

R. Aqu¨ª noltros ¨Ca Mallorca, a les Illes¨C som, tal vegada, dels tres pa?sos catalans els que manco coneixem la nostra hist¨°ria. No coneixem qu¨¨ fou el regne de Mallorca i la posterior Guerra de Successi¨®, en qu¨¨ es liquidaren les institucions.

L¡¯Estat espanyol ¨¦s una cosa que ens volen fer creure. M¡¯estim m¨¦s anomenar-lo Espanya

P. ?s un viatge en el temps, a la identitat hist¨°rica, el vostre tomb?

R. Tot comen?a quan som conseller d¡¯Economia i Hisenda?quatre anys?i conec com funciona el sistema espanyol de finan?ament. El proc¨¦s auton¨°mic?fracass¨¤?des de la preautonomia. I vaig ser a les executives estatals de dos partits (PDP i PP). Vaig observar tamb¨¦ les dificultats que Jos¨¦ Maria Aznar va tenir el 1996 per pactar amb Jordi Pujol.

P. Feis una esmena absoluta a l¡¯Estat espanyol?

R. Estat espanyol ¨¦s una expressi¨® que no ¨²s, no la dic. Parl d¡¯Espanya. Molts pens¨¤vem que era possible un Estat plurinacional, pluricultural, pluriling¨¹e, divers. ?s una utopia que no arribar¨¤ mai. L¡¯Estat espanyol ¨¦s una cosa que ens volen fer creure. M¡¯estim m¨¦s anomenar-ho Espanya.

P. I qu¨¨ ¨¦s, id¨°, Espanya?

R. Espanya ¨¦s Castella disfressada, per mi. Vegem com neix a trav¨¦s de la Guerra de Successi¨®. La idea d¡¯Espanya just se¡¯n parla des de les Corts de Cadis, al comen?ar el segle XIX.

P. Heu sortit del PP (on foreu part, autoritat i del poder des del 1983 fins al 2015).

La meva naci¨® pol¨ªtica de futur s¨®n els Pa?sos Catalans, una confederaci¨®

R. El catalitzador final, el desvetllament, ha estat formar part de la comissi¨® c¨ªvica del Tricentenari a Mallorca i abans haver llegit tota l¡¯obra d¡¯Ernest Lluch sobre l'austricisme, de qui he apr¨¨s moltes coses de la seva obra L¡¯alternativa catalana (1700-1714-1740). Ramon de Vilana Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acci¨® austriacistes, per exemple.

P. ?s una conversi¨® i reflexi¨® cultural, ¨ªntima, historicista?

R. Aquests governs del PP balear de Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢ i el de Mariano Rajoy a Espanya han estat la gota que ha fet vessar el tass¨®, per fer el darrer pas.

P. Abans de deixar el partit digu¨¦reu que Bauz¨¢ assimil¨¤ l¡¯extrema dreta espanyolista.

R. Bauz¨¢ t¨¦ l¡¯extrema dreta o la dreta espanyolista dins el PP. Quan Bauz¨¢ el 2010 es fa cappare del partit era presumptament regionalista. I l'endem¨¤ absorbeix ¨Csi ja no la tenia¨C la ideologia del seu adversari intern [Carlos Delgado], a qui guany¨¤.

P. El gir no es va debatre en el si del PP?

R. Alguns parl¨¤rem internament contra el canvis errats: de la llei de normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, la retirada de l¡¯exig¨¨ncia del catal¨¤ per ser funcionari, la llei de s¨ªmbols (per vetar l¡¯¨²s dels lla?os amb la senyera a les escoles). Era molt delicat trencar els acords dels anys vuitanta i noranta.

Espanya ¨¦s Castella disfressada

P. Li v¨¤reu dir mai aix¨° al president Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢?

R. S¨ª, cara a cara i des de la primera fila a la junta del PP d¡¯Inca, davant 200 persones. I m¡¯aplaudiren totes. Me semblava una burrada eliminar el catal¨¤ com a requisit per entrar a l¡¯Administraci¨®. Vaig criticar-li les retallades. Ho tenia dif¨ªcil per¨° podia haver estar m¨¦s amb la gent. El president Ca?ellas es movia i tenia m¨¦s preocupaci¨® pels temes socials.

P. Vos va fer la contra el l¨ªder?

R. No el coneixia d¡¯abans Bauz¨¤. T¨¦ sang freda i va callar sobre el fons, va dir als partits que ¡°no tot pot ser per un cent per cent d¡¯acord¡±. Ell ha romput el consens social, ha generat divisions socials, amb conseq¨¹¨¨ncies internes a les fam¨ªlies. La unitat de la llengua era sempre respectada.

P. Per qu¨¨ PP de Balears, amb majoria tan gran, obre aquest front?

R. ?s Madrid, ¡°Madrid ¨¦s Madrid¡±, ¨¦s l'Imperio, amb tot el que comporta. All¨¤ arriben a la conclusi¨® que la immersi¨® ling¨¹¨ªstica a Catalunya ha comportat que la immigraci¨® s¡¯hagi integrat i fins i tot sigui independentista en aquests moments i se senti catalana.

P. Qu¨¨ i qui creu qu¨¨ ¨¦s ¡°Madrid¡±?

No admet pert¨¤nyer a un Estat a la for?a, conquerit

R. L¡¯objectiu estrat¨¨gic el verbalitza Jos¨¦ Ignacio Wert, ministre d¡¯Educaci¨®, quan diu que ¡°s¡¯han d¡¯espanyolitzar¡± els nins catalans. ?s un tema que estan estudiant des de finals dels noranta. Comen?a a notar-se amb la segona presid¨¨ncia de Jaume Matas (2003-2007). La fundaci¨® d¡¯Aznar, la FAES, analitza aix¨°: ¡°Immersi¨® ling¨¹¨ªstica igual a independentisme catal¨¤¡±. I volen evitar que als altres territoris de parla catalana o valenciana aix¨° vagi a m¨¦s.

P. Si no ¨¦s una d¨¨ria personal de Bauz¨¤, ¨¦s estrat¨¨gic del PP?

R. ?s un operatiu preventiu. ?s una obsessi¨® personal de Bauz¨¢ en sintonia amb Madrid i ell fa m¨¨rits. Parlant amb ell, a dist¨¤ncia curta, cap problema, per¨° al cap de cinc minuts treu ¡°el problema de la llengua¡±.

P. I qu¨¨ passa a la pell social? Com respon la societat?

R. El PP de Bauz¨¢ ha aconseguit despertar com no era imaginable els sentiments regionalista, autonomista, nacionalista, sobiranista ¨Cel que li vulgui dir¨C, com no s¡¯havia vist mai en aquest pa¨ªs illenc. Dividint, amputant i gr¨¤cies als docents (la Marea Verda que s¡¯ha oposat al triling¨¹isme, el retalls al model) s¡¯ha arribat on som.

P. No menta l¡¯independentisme.

R. No tenc cap problema. Jo som sobiranista, vull exercir la sobirania. Pertanyem a Espanya per dret de conquesta i est¨¤ escrit, ens ho imposaren, som Espa?a asimilada. El 1715 se'ns imposa Castella, pura i dura, que liquid¨¤ les institucions, ens integr¨¤ al consell de Castella, a les Corts castellanes, i tingu¨¦rem administraci¨® militar, com els altres pobles de la Corona d¡¯Arag¨®, magistrats i bisbes castellans...

La fundaci¨® d¡¯Aznar, la FAES, determina aix¨° per a Balears: ¡°Immersi¨® ling¨¹¨ªstica igual a independentisme catal¨¤"

P. Fa 300 anys. Ara qu¨¨ cal fer?

R. Si he de pert¨¤nyer [a Espanya] vull que sigui de tu a tu, decidir-ho. No admet pert¨¤nyer a un Estat a la for?a, conquerit.

P. Qu¨¨ feis a l¡¯Assemblea Sobiranista de Mallorca?

R. Intentam conscienciar la gent sobre el sobiranisme. Actuam sols a Mallorca, les altres illes decidiran. No som partit pol¨ªtic, no anirem a eleccions, som assimilables a l¡¯ANC (Assembla Nacional Catalana). Ferem amb ells un consell federal i ens hi integrarem properament. Esperam les passes que facin el Pa¨ªs Valenci¨¤ i Menorca i Eivissa.

P. Quina ¨¦s la naci¨®, el poble a pronunciar-se?

R. S¡¯haur¨¤ de decidir, segons distintes propostes. La meva opci¨® ¨¦s una confederaci¨® de Pa?sos Catalans. No me cau cap anell per dir-ho. La meva naci¨® primera ¨¦s Mallorca, ara la meva naci¨® pol¨ªtica de futur s¨®n els Pa?sos Catalans. No pot separar-se la naci¨® cultural de la pol¨ªtica. Aix¨° ¨¦s el desig, amb flexibilitat de cada territori, amb els seus ritmes i pols per la conflu¨¨ncia.

P. Qu¨¨ proposau per al futur?

R. Noltros tenim tots els esquemes fets. El Regne de Mallorca era una naci¨® confederal, internament. Cada part de la Corona d¡¯Arag¨® era una naci¨®, i la corona una doble confederaci¨®, ¨¦s l¡¯esquema dels Pa?sos Catalans. A Mallorca no ten¨ªem Corts sin¨® un?consell?gran i general, unes institucions predemocr¨¤tiques que en altres pa?sos evolucionaren cap a un parlamentarisme amb totes les conseq¨¹¨¨ncies.

P. El ritme i el temps s¨®n distints dels que deis Pa?sos Catalans.

Els catalans fan la seva tasca, sense deixar-nos de banda ni tampoc tenir-nos en compte

R. Els catalans fan la seva tasca, sense deixar-mos de banda ni tampoc tenir-mos en compte. No vull emprar termes b¨¨l¡¤lics, ¡°cada terra fa sa guerra¡± i, som conscient que noltros esteim a bastant d¡¯anys de la situaci¨® de Catalunya, anam tira a tira, a poc a poc. A Catalunya fa deu anys ning¨² s¡¯hauria imaginat que es trob¨¤s en la situaci¨® d¡¯ara.

P. Sou un president ¡°pur¡± de Balears (1995-1996), no jutjat ni condemnat com Gabriel Ca?ellas (1983-1995) i Jaume Matas (1996-1999 i 2003-2007). Quedau emparedat entre ells dos.

R. Ells s¨®n molts distints. Ca?ellas viu la pol¨ªtica i ha sabut contactar molt b¨¦, a l¡¯estil maurista [per Antonio Maura] amb la gent mallorquina normal i l¡¯altre [Jaume Matas] no ¨¦s un pol¨ªtic, no t¨¦ ideologia, ¨¦s intercanviable. No el volia veure.

R. Matas, un expol¨ªtic condemnat, corrupte, delinq¨¹ent.

P. Avui podem dir que s¨ª. Era presumpte (ha passat 9 mesos de pres¨® per tr¨¤fic d¡¯influ¨¨ncies i ha de pagar una multa de 9.000 euros per un suborn de m¨¦s de 40.000 euros cobrats per la dona per una feina fict¨ªcia [Ca?ellas fou absolt per prescripci¨® del suborn de 300.000 euros, fet provat, Aznar el f¨¦u plegar i Soler entr¨¤ de rebot].

P. Els altres dos expresidents del PP sota sospita vos han perjudicat. Gabriel Ca?ellas maquin¨¤ la vostra destituci¨® el 1996; Jaume Matas, que era conseller vostre, vos va trair, vos va tombar i es va fer president amb l¡¯anu¨¨ncia dels altres consellers i diputats.

R. B¨¦. A qui influeix perqu¨¨ jo me¡¯n vagi per fer entrar l¡¯altre [Matas] ¨¦s en Gabriel Ca?ellas. Jo vaig ser president per descart, jo no ho volia ser de cap manera. Vaig fer el programa electoral del PP d'aleshores, estava tranquil amb el consens de la llei de normalitzaci¨®, el marc de directrius territorials.

Jaume Matas em va trair, i en Gabriel Ca?ellas tamb¨¦, per¨° Ca?ellas s¨ª que sap donar la cara

P. Tots dos vos han tra?t.

R. Indubtablement un em va trair, Jaume Matas; i en Gabriel Ca?ellas tamb¨¦, per¨° Ca?ellas s¨ª que sap dona la cara.

P. El 1996 el PP vos va fer fora de la Presid¨¨ncia del Govern. Per qu¨¨ no vos n¡¯an¨¤reu aleshores del PP i segu¨ªreu dues d¨¨cades?

R. Me podia mantenir c¨°mode al PP d¡¯Inca. El 1996 mantenc l¡¯afiliaci¨®, en form part, per¨° no volia veure el nou president, Jaume Matas. Hi havia gent com Pere Rotger i d¡¯altres amb qui feia propostes de contrap¨¨s (Rotger, exbatle d¡¯Inca i del Parlament fins que fou imputat, ¨¦s un del caps emmudits del sector regionalista).

P. Vos han temptat mai amb la corrupci¨® o vos han ofert doblers?

R. No. He de dir que he defugit els temes urban¨ªstics, que han estat el focus de corrupci¨® m¨¦s important a Mallorca.