Guindos admet que s¡¯ha sortit de la recessi¨® per¨° no de la crisi

No gaire lluny del seu despatx, a Madrid, els sindicats enarboraven aquest Primer de Maig pancartes que deien: ¡°Aix¨ª no se surt de la crisi¡±. Just el contrario del que el ministre d'Economia, Luis de Guindos (Madrid, 1960), ha pret¨¨s plasmar en les noves previsions del Govern en les quals vaticina un creixement anual del 3% i la creaci¨® de 2,1 milions de llocs de feina fins al 2018. Guindos, pendent ara tamb¨¦ d'aconseguir la presid¨¨ncia de l'Eurogrup ¨C¡°tenim suports¡±, assegura¨C defensa que els ajustos m¨¦s complicats s'han acabat.

Pregunta. No s¨®n previsions massa optimistes?

Resposta. Hi ha prud¨¨ncia: hem comen?at el 2015 amb un creixement del 0,9%, un 3,5% en taxa anualitzada. Ja ¨¦s molt dif¨ªcil que no es compleixin les previsions del Govern espanyol per aquest any. En ocupaci¨®, les dades de l'EPA del primer trimestre perfectament avalen una creaci¨® de 600.000 llocs de treball. ?s realista.

P. Per¨° ¨¦s un creixement que dep¨¨n en part que l'euro segueixi depreciat o el petroli barat tres anys m¨¦s.

¡°El primer va ser sortir de la recessi¨®, el segon ha de ser sortir de la crisi¡±

R.?Quan t'allunyes en el temps pot haver-hi m¨¦s dubtes, per¨° tampoc crec que la previsi¨® del 2016 sigui excessiva. L'important ¨¦s que s'han corregit els desequilibris: l'economia espanyola ¨¦s avui competitiva, l'ajust del sector immobiliari en alguns segments est¨¤ molt avan?at, s'ha fet el sanejament del sector financer, l'evoluci¨® pressupost¨¤ria ¨¦s diferent. Durant els propers tres anys, si no es cometen errors, es pot tenir un creixement proper al potencial.

P.?Preveuen un augment molt limitat de la productivitat i dels salaris¡­

R.?La projecci¨®, de l'any 2016 al 2018, ¨¦s que els salaris, la remuneraci¨® per empleat, creixin prop de l'1,5% de mitjana, per sobre de la inflaci¨®. I creiem que els costos laborals unitaris permetran que Espanya continu? guanyant competitivitat respecte de la zona euro. El risc per aquest quadre macroecon¨°mic ¨¦s desfer les reformes. Em dir¨¤ que ¨¦s un missatge electoral. Per¨° la reforma del sistema financer, la del mercat laboral, la d'unitat de mercat, la reforma energ¨¨tica..., jo crec que han funcionat.

¡°Desfer les reformes ¨¦s el principal risc per al creixement¡±

P. Hi ha m¨¦s contractes a temps parcial, el treball temporal repunta, els salaris d'entrada s¨®n m¨¦s baixos. Tornem a sortir d'una crisi amb m¨¦s precarietat?

R.?La prioritat era deixar de destruir mig mili¨® de llocs de feina i passar a crear-ne mig mili¨®. Dit aix¨°, en l'¨²ltima EPA, el nombre d'assalariats creix 465.000 persones en un any, prop de 300.000 de les quals tenien contracte indefinit i una majoria, a temps complet. En el contracte a temps parcial, estem per sota de la mitjana europea. Crec que ¨¦s un tipus de contracte adequat per a alguns col¡¤lectius, com els estudiants. La reforma laboral es va centrar a fer-lo m¨¦s atractiu i pot funcionar com a porta d'entrada a un contracte a temps complet. No s¨¦ si hi ha alg¨² que enyori l'evoluci¨® del mercat laboral el 2009, 2010, 2011¡­

P.?El que preocupa s¨®n les condicions dels nous llocs de feina.

R.?El primer va ser sortir de la recessi¨®, el segon ha de ser sortir de la crisi. El que vull dir ¨¦s que l'ajust bancari s'ha produ?t, l'ajust pressupostari s'ha produ?t, l'ajust immobiliari s'ha produ?t, fins i tot diria que l'ajust laboral ja s'ha produ?t. L'¨²nica q¨¹esti¨® ara ¨¦s mantenir aquestes variables en uns par¨¤metres de normalitat, evitant excessos, i continuar amb reformes i ajustos. Per¨°, per exemple, el tema pressupostari, amb un PIB nominal que creix al 4%, ara ¨¦s molt m¨¦s senzill.

P.?Brussel¡¤les ja ha avisat que falten ingressos per ajustar el d¨¨ficit al 4,2% del PIB.

R.?El 2014 hem complert. I aquest any, com va dir ahir [per dijous] el ministre d'Hisenda, els ingressos tributaris estan creixent per sobre del pressupostat, tenim un estalvi en el pagament d'interessos d'uns 1.500 milions, el pagament en prestacions per desocupaci¨® ¨¦s inferior del que s'havia pressupostat, es recuperen els ingressos de la Seguretat Social¡­ Jo diria que l'objectiu ¨¦s perfectament factible.

P.?Tornarien vost¨¨s a aprovar l'amnistia fiscal, aprofitada per antics responsables p¨²blics o pol¨ªtics del seu partit, com l'exvicepresident del Govern espanyol, Rodrigo Rato, per regularitzar diners pels quals no havien pagat impostos?

R. D'amnisties o regularitzacions, com en vulguem dir, a Espanya ja n'hi havia hagut abans, i tamb¨¦ en molts pa?sos europeus. La valoraci¨® s'ha de fer en funci¨® del context. A Espanya es va fer en un moment extremament dif¨ªcil des del punt de vista pressupostari, hav¨ªem de buscar mesures. I no nom¨¦s ¨¦s el que recaptes en el moment, sin¨® els actius que fas aflorar i que a partir de llavors comencen a generar ingressos. I s'ha aflorat un volum d'actius important¨ªssim. Tots ¨¦rem conscients al Govern que tenia efectes que no s¨®n els ideals, per¨° els avantatges superaven els inconvenients.

P.?En aquests inconvenients es va tenir en compte que es podien acollir a l'amnistia fiscal antics c¨¤rrecs p¨²blics del seu partit, com Rato?

R.?Jo no s¨¦ qui s'ha acollit a la regularitzaci¨® fiscal. I no ¨¦s la meva obligaci¨® saber-ho. El que va valorar el Govern central va ser el context en el qual ens trob¨¤vem, amb una caiguda en picat dels ingressos i una situaci¨® l¨ªmit de l'economia espanyola.

P.?L'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria va anunciar que remetia al Servei de Prevenci¨® de Blanqueig de Capital i Infraccions Monet¨¤ries (Sepblac) una llista de 700 persones acollides a l'amnistia per indicis de blanqueig de capital. Despr¨¦s, la premsa recull que en aquesta llista hi ha c¨¤rrecs p¨²blics. I finalment, el director de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria diu al Congr¨¦s que hi ha informaci¨® molt rellevant. Com se li pot dir despr¨¦s a la gent que no ha de tenir aquesta informaci¨®?

R.?Aqu¨ª cadasc¨² ¨¦s amo de les seves declaracions, i jo s¨®c amo de les meves. Hi ha 31.000 persones que s'acullen a la regularitzaci¨® el 2012, i entre aquestes 31.000 persones, n'hi ha unes 700 que tenen o han tingut exposici¨® al sector p¨²blic. I per aquesta ra¨® l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria les envia al Sepblac.

P.?No es va explicar aix¨ª.

R.?Jo li dic exactament com va ser. Els casos d'aquestes 700 persones es remeten, no perqu¨¨ hi hagi indicis de blanqueig de capital, sin¨® perqu¨¨ s¨®n persones amb exposici¨® al sector p¨²blic. I el Sepblac el que fa ¨¦s veure si hi ha indicis, i retorna llavors la llista a l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria amb la certificaci¨® de si hi ha hagut moviments sospitosos o no.

P.?I n'hi ha hagut?

R.?Sobre aix¨° he de mantenir una confidencialitat estricta.

P.?En la venda de CatalunyaCaixa amb prou feines s'ha recuperat el 2% de les ajudes p¨²bliques. Quants dels 22.500 milions injectats a Bankia es recuperaran?

R. El pla de privatitzaci¨® ens d¨®na temps fins al 2017, hem de maximitzar el valor per al contribuent. Per¨° perfectament es pot recuperar la totalitat de les ajudes, el temps va a favor de la seva revaloraci¨®.

P. D'aqu¨ª a una setmana hi ha un altre Eurogrup per desencallar el tram final del segon rescat a Gr¨¨cia. Hi haur¨¤ acord, aquesta vegada?

R.?Hem perdut molt¨ªssim temps, per¨° jo espero que durant aquests dies hi hagi aven?os notables. Ning¨² vol que Gr¨¨cia surti de l'euro, per¨° s'han de complir les regles. Aix¨° implica una llista de reformes que estem disposats a analitzar amb flexibilitat. Per¨° l'objectiu de l'Eurogrup ¨¦s que Gr¨¨cia torni a cr¨¦ixer.

P.?El que ha rebut Gr¨¨cia fins ara s¨®n llistes amb ajustos pressupostaris durs.

R.?Ja no ¨¦s un problema de retallades, Gr¨¨cia ha fet un esfor? enorme. El que li queda a Gr¨¨cia per implementar s¨®n les reformes econ¨°miques. L'economia grega no ¨¦s productiva, no ¨¦s competitiva i no genera creixement perqu¨¨ no t¨¦ els incentius correctes.