La il¡¤lusi¨® de la drecera a la prosperitat

La Val¨¨ncia en estat de xoc posttraum¨¤tic est¨¤ farta que l'assenyalin com un dels forats negres de la corrupci¨® europea, de carregar amb aquesta llosa. Per aquest motiu, amb m¨¦s o menys ¨¨mfasi i intenci¨®, alguns dels entrevistats per a aquest reportatge acaben apuntant cap a altres comunitats amb el prop¨°sit de relativitzar i espolsar-se part de la responsabilitat i de la culpa. ¡°Li recordo que la trama G¨¹rtel va n¨¦ixer a Madrid¡± (¡­) ¡°I per qu¨¨ no se centren m¨¦s en la Catalunya de la fam¨ªlia Pujol?¡± (¡­) ¡°No creu que el frau andal¨²s dels ERO supera en xifres el que ha passat aqu¨ª?¡± (¡­) ¡°Qu¨¨ me'n diu, del PER? I de Gal¨ªcia?¡±. Certament, la Comunitat Valenciana no deixa de ser un exponent, acusat i descarnat, del miratge que va portar bona part d'Espanya a creure que existia una drecera col¡¤lectiva a la prosperitat.

L'altra forat per on supura la ferida de la fallida neix del convenciment compartit a dreta i esquerra que la Comunitat Valenciana est¨¤ sent discriminada financerament per l'Estat. Malgrat que l'argument pot semblar recurrent en aquesta Espanya auton¨°mica de licitaci¨® cont¨ªnua en qu¨¨ ning¨² es declara conforme amb el seu finan?ament, els valencians s'estan armant de dades extretes de les balances fiscals que demostrarien aquest maltractament. ¡°Cada valenci¨¤ rep 829 euros menys que un c¨¤ntabre, 702 menys que un de La Rioja, 513 euros menys que un aragon¨¨s. Som el 10,7% de la poblaci¨® espanyola i tenim una renda per c¨¤pita del 87,5% de la mitjana nacional, per¨° en els dos ¨²ltims anys l'Estat nom¨¦s ha invertit aqu¨ª el 6,2%¡±, destaca Jos¨¦ Vicente Gonz¨¢lez, president de la patronal Cierval i propietari de l'empresa GH Electrotecnia.

En el seu afany per minimitzar l'impacte econ¨°mic de la corrupci¨® ¨C12.500 milions d'euros ¨¦s el resultant de l'estudi realitzat pel professor d'An¨¤lisi Econ¨°mica i diputat socialista Juli¨¢n L¨®pez Milla amb metodologia del Fons Monetari Internacional (FMI) estatal¨C, la dreta pol¨ªtica subratlla ara la idea que el problema de la Comunitat Valenciana no ha estat la corrupci¨® ni la mala gesti¨®, sin¨® un finan?ament deficient. Hi ha, doncs, un nou punt de rebel¡¤lia davant ¡°Madrid¡± i fins i tot comencen a revisar-se els postulats del proverbial anticatalanisme del PP valenci¨¤. ¡°Des del punt de vista empresarial no t¨¦ sentit enemistar-nos amb els nostres ve?ns i principals clients i prove?dors. Per al corredor del Mediterrani, per a les nostres exportacions, per a tot, Val¨¨ncia ha de comptar per Catalunya¡±, afirma Jos¨¦ Vicente Gonz¨¢lez.

Ara que el conte propagand¨ªstic s'ha acabat, els valencians tornen a demostrar que la seva proverbial disposici¨® al treball est¨¤ per sobre de la fama que els atribueix certa inclinaci¨® a passar f¨¤cilment de l'euf¨°ria al catastrofisme. Individualistes i emprenedors, acrediten que mantenen els seus reflexos a punt, preparats per aprofitar l'oportunitat. Poques hores despr¨¦s que l'alcaldessa de Val¨¨ncia, Rita Barber¨¢, s'invent¨¦s davant l'enrenou general la paraula caloret, les can?ons i v¨ªdeos de mofa i burla ja inundaven la xarxa. Pensat i fet. ?No torna a sentir-se als carrers d'Elx i de les poblacions de la ribera del Vinalop¨® el caracter¨ªstic tac, tac, tac artesanal dels tallers dom¨¨stics familiars, ara que alguns empresaris del cal?at han tornat de la seva frustrada experi¨¨ncia a la Xina i competeixen per la qualitat del producte? ¡°Hem format part d'aquesta Espanya de bogeria col¡¤lectiva, tot i que tampoc ¨¦s que h¨¤gim fet les coses molt m¨¦s diferents que els altres. Aquesta ¨¦s una societat din¨¤mica amb moltes empreses petites que poden moure's amb rapidesa. Ara ja exportem per sobre de la mitjana espanyola. Quan a Espanyali va b¨¦, a nosaltres ens va molt b¨¦, i a l'inrev¨¦s¡±, declara Jos¨¦ Vicente Gonz¨¢lez.

Una part de la patronal aposta per fundar un partit nacionalista

Malgrat que el president de la patronal ¨¦s m¨¦s aviat refractari a la idea ¨C¡°la pol¨ªtica l'han de fer els partits¡±¨C, ha aflorat en una part de l'empresariat la proposta de fundar un partit nacionalista, se suposa que a la manera d'aquella Uni¨® Valenciana, despr¨¦s integrada al PP, que tan bones oportunitats de negoci va oferir a determinats promotors immobiliaris. D'acord amb el relat d'un antic c¨¤rrec de la Generalitat avui apartat de la pol¨ªtica, aqu¨ª es va iniciar la carrera del finan?ament irregular dels partits que ha desembocat en la situaci¨® actual. ¡°Uni¨® Valenciana, que estava finan?ada per una s¨¨rie d'empreses interessades en la q¨¹esti¨® urban¨ªstica, va guanyar l'alcaldia de Val¨¨ncia el 1991 i va voler fer un aparcament sota la pla?a de l'Ajuntament. Rita Barber¨¢ no ho va veure clar, ni tampoc el PP, perqu¨¨ temien que si s'aixecava la pla?a apareixerien restes arqueol¨°giques i hi hauria una gran oposici¨® ciutadana al projecte. Com que l'obra havia estat adjudicada a l'empresa Entrecanales, em vaig reunir amb el propietari, Jos¨¦ Mar¨ªa Entrecanales, per demanar-li en nom de Barber¨¢ i del PP que renunci¨¦s a l'obra. Molt contrariat, el patr¨® em va dir que estava fart de pagar les campanyes electorals del PP nacional, encara que va acabar acceptant els meus arguments a l'espera de veure's compensat d'una altra manera¡±, explica aquest antic representant del PP.

Al seu parer, el moment clau en la llarga hist¨°ria de la corrupci¨® vinculada al finan?ament dels partits ¨¦s el pas del pagament de les comissions per obra al pagament dedu?t del sobrecost pressupostari. ¡°Hi va haver un moment en qu¨¨ les empreses van comen?ar a queixar-se que les comissions que pagaven als partits redu?en molt els seus beneficis i llavors es va rec¨®rrer a la f¨®rmula del sobrecost. ?s un sistema molt m¨¦s avantatj¨®s per a les companyies perqu¨¨ el suport institucional del partit els atorga un marge de maniobra pressupostari poc definit. Molts van aprofitar per fer aix¨ª veritables fortunes amb l'obra p¨²blica¡±.

¡°Quan a Espanya li va b¨¦, a nosaltres ens va molt b¨¦¡±

D'acord amb el relat d'aquest informant, el PP va anar heretant el suport financer del grup d'empreses que havia donat suport a Uni¨® Valenciana a mesura que es constitu?a en la veritable alternativa de poder de la dreta valenciana. ¡°Gr¨¤cies a l'ajuda d'aquestes empreses amigues, nucli de la simbiosi pol¨ªtica empresarial del PP, Eduardo Zaplana va aconseguir omplir l'estadi de Mestalla ¨Cun miler d'autobusos¨C, per al m¨ªting del 29 de febrer del 1996, que va al?ar Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar a la presid¨¨ncia del Govern d'Espanya¡±. A partir d'aquell moment, el llavors president de la Generalitat Valenciana va passar a convertir-se en ¡°el gran Eduardo¡± als ulls del l¨ªder nacional i va poder governar com va voler les institucions i el PP valenci¨¤ fins que, despr¨¦s de fer realitat el seu somni de ser ministre, va passar les regnes a Francisco Camps. La Comunitat Valenciana era la terra conquistada del PP, la fortalesa segura que atorgava glorificants banys de massa als l¨ªders nacionals i feia somiar els locals a aconseguir un dia el Govern d'Espanya. L'antic c¨¤rrec de la Generalitat creu que t¨¦ una explicaci¨® per a la passi¨® pels cars vestits fets a mida que han tingut els dirigents del PP valenci¨¤. ¡°T¨¦ a veure amb el complex d'inferioritat latent en la burgesia valenciana que prov¨¦ en bona mesura del taronger o de la petita empresa. Els vestits cars eren l'uniforme, l'armadura, amb la qual s'exhibien a Madrid i demostraven el poder valenci¨¤. En aix¨°, com en altres q¨¹estions, el precursor va ser Eduardo Zaplana, el gran absent de l'actualitat valenciana. Si alg¨² registr¨¦s el despatx de la sastreria Antonio Puebla de Val¨¨ncia i inspeccion¨¦s els llibres de comptabilitat, descobriria que la despesa en vestits de Zaplana durant la seva presid¨¨ncia va arribar a xifres astron¨°miques¡±.

La corrupci¨® del PP valenci¨¤ ja es va destapar el 1990 en les escoltes telef¨°niques al tresorer del partit Rosendo Naseiro i en la conversa igualment gravada de l'expresident de la Diputaci¨® de Val¨¨ncia Vicente Sanz. En aquesta conversa li va confessar a Eduardo Zaplana: ¡°Estic en la pol¨ªtica per forrar-me¡±. Una cosa que sembla haver format part de l'ADN d'aquesta formaci¨® sense soluci¨® de continu?tat. La pregunta ¨¦s per qu¨¨ la direcci¨® nacional va consistir aquest estat de coses, per qu¨¨ va seguir donant suport als que ara s'asseuen al banc dels acusats. Els catedr¨¤tics de la Universitat Jos¨¦ Antonio Piqueras, Antonio Laguna, Francesc Andreu Mart¨ªnez i Antonio Alaminos van intentar trobar una resposta a l'altra pregunta, tan crucial com la primera, de per qu¨¨ el PP valenci¨¤ ha seguit tenint, malgrat tot, tant ¨¨xit electoral.

Diu Antonio Laguna que les seves investigacions, recollides al llibre El secuestro de la democracia, demostren que ¡°m¨¦s enll¨¤ de les consultes electorals, a la Comunitat Valenciana es va produir per la via de fet el segrest de la democr¨¤cia a c¨¤rrec d'un partit que utilitzava les institucions i els diners p¨²blics en benefici propi, fins i tot amb t¨¨cniques pr¨°pies del caciquisme del segle XIX, com la compra de vots i l'alteraci¨® de censos electorals¡±.