El ciment del poder auton¨°mic

¡°Una especificitat nostra ¨¦s que aqu¨ª el partit governant no ha tingut ning¨² al davant, no s'ha trobat amb veritable oposici¨®¡±, afirma Jordi Palafox, socialista, catedr¨¤tic d'Hist¨°ria Econ¨°mica per la Universitat de Val¨¨ncia i exmembre del Consell d'Administraci¨® de Bancaja. Despr¨¦s d'haver investigat a fons la corrupci¨® a la seva comunitat, l'escriptor i periodista Ferran Torrent ha arribat a la conclusi¨® que a Espanya ¡°les majories absolutes aboquen a dictadures bananeres¡±.

El cas valenci¨¤ acredita la propensi¨® a reproduir-se i perpetuar-se en el poder de les forces pol¨ªtiques que arriben al Govern a les autonomies. A falta d'un catalitzador estrictament nacionalista, a la manera basca o catalana, el PP valenci¨¤ va recrear un ciment ideol¨°gic impostat amb ingredients no gaire diferents dels que utilitzen els mateixos nacionalismes cl¨¤ssics. Aix¨ª, va assignar a Catalunya el paper d'enemic exterior i va desplegar un anticatalanisme desaforat, al mateix temps que neutralitzava el valencianisme reivindicatiu. ¡°Han treballat a fons el terreny ideol¨°gic identitari. Quan van arribar al poder, van fer aflorar l'anticatalanisme de forma artificiosa i met¨°dica a trav¨¦s d'una propaganda molt simple, que culpabilitzava els catalans de molts dels nostres problemes¡±, assegura Joan Francesc Mira, antrop¨°leg, soci¨°leg i director del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Val¨¨ncia.

Encara que l'assumpte ha estat dirimit amplament pels experts ling¨¹istes, inclosos els de l'Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua, el Partit Popular no ha deixat d'alimentar la tesi que el valenci¨¤ ¨¦s una llengua diferent del catal¨¤, particularment en els moments pol¨ªtics clau en els quals necessitava desgastar l'oposici¨®. La tasca d'aprofundir les difer¨¨ncies amb els seus ve?ns i subratllar les especificitats s'ha complementat amb l'exhibici¨® de les preteses ess¨¨ncies valencianistes. El monestir de Santa Maria de la Valldigna, fundat per Jaume II d'Arag¨® el 1298, exerceix la funci¨® d'arquitectura sagrada fundacional, fins al punt que l'Estatut d'autonomia inclou, des que es va reformar el 2006, aquesta refer¨¨ncia expl¨ªcita: ¡°El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna ¨¦s el temple espiritual, hist¨°ric i cultural de l'antic Regne de Val¨¨ncia i ¨¦s, igualment, s¨ªmbol de la grandesa del Poble Valenci¨¤ reconegut com a Nacionalitat Hist¨°rica¡±.

Tot l¡¯entramat institucional es va bolcar en la missi¨® d¡¯enaltir els assoliments del partit i l¡¯autonomia

Amb el mateix prop¨°sit d'establir la identitat valenciana, la ¡°valenciania¡±, la recent llei de senyals d'identitat valenciana aprovada inclou els espectacles taurins i la paella en el mosaic idiosincr¨¤tic que cal preservar, del qual tamb¨¦ formen part la llengua valenciana, l'Arxiu de la Corona d'Arag¨® i les bandes de m¨²sica, entre altres elements. Aquesta llei, aprovada amb el suport exclusiu del PP, estableix que el menyspreu o greuge dels senyals d'identitat implicar¨¤ la p¨¨rdua del dret al cobrament de subvencions p¨²bliques. Estar contra les corrides de toros, no apreciar la paella ¨¦s ser menys valenci¨¤? Amb la identitat no s'hi juga, ve a dir aquesta dreta que s'embolica amb les banderes. ¡°A for?a de subvencions, premis i medalles, el PP ha ocupat de manera massiva i capil¡¤lar tots els trams associatius i els espais festius, des dels grups folkl¨°rics a les Falles, passant per les llars de jubilats, i n'ha fet centres de difusi¨® ideol¨°gica¡±, indica Joan Francesc Mira.

El que ha passat en aquesta comunitat no hauria estat possible sense el control exhaustiu que el partit governant ha exercit sobre els mitjans informatius. ¡°Tots els canals de comunicaci¨® social, excepte un, estaven curtcircuitats pel clientelisme¡±, assegura un element de l'oposici¨® que en el seu moment va intentar in¨²tilment que les den¨²ncies del cas G¨¹rtel tinguessin seient en els mitjans d'informaci¨® locals. ¡°El Partit Popular mantenia un control tan absolut a la Radiotelevisi¨® Valenciana que podia arribar al grotesc. Les not¨ªcies no favorables al PP desapareixien sistem¨¤ticament de l'escaleta de l'informatiu o passaven a espais irrellevants; just el contrari del que passava quan la informaci¨® era negativa per a l'oposici¨®¡±, comenta Frederic Ferri, antic presentador de Canal 9. Els exemples de la manipulaci¨® sistem¨¤tica, de les campanyes de descr¨¨dit orquestrades, dels silencis imposats abunden efectivament en l'indecent i grotesc, al mateix temps que posen de manifest la debilitat i la docilitat dels professionals de la informaci¨® i la inhibici¨® pol¨ªtica i social en la defensa del dret a una informaci¨® no manipulada.

Pot dir-se que tot l'entramat institucional es va bolcar en la missi¨® d'enaltir els assoliments del partit i l'autonomia, les dues cares, a aquests efectes, de la mateixa moneda. Per aix¨°, el PP valenci¨¤ va disposar d'un gran aparell propagand¨ªstic capa? de neutralitzar o comprar amb c¨¤rrecs, prebendes o diners els mitjans no afins i de fer creure a la poblaci¨® que vivien en el millor dels mons pol¨ªtics possibles i tenien al davant un futur de vi i roses. ¡°Van crear un sistema de propaganda efica?. Tots els indicadors anaven a la baixa: el PIB, que estava al 110% de la mitjana espanyola, s'ha redu?t al 85%; estem a la cua en formaci¨®, en distribuci¨® de recursos p¨²blics, en inversi¨® p¨²blica per habitant, en llits d'hospital; paguem m¨¦s que la mitjana i cobrem menys que la mitjana¡­ per¨°, simplement, la gent no s'ho creia; donava m¨¦s cr¨¨dit a la propaganda oficial que ¨¦rem el n¨²mero u en tot. Ara ¨¦s quan comencen a adonar-se que som dels pobres¡±, subratlla el director del Centre de Cultura Contempor¨¤nia. Al llarg d'aquests anys, el PP valenci¨¤ ha anat engreixant la seva milit¨¤ncia fins a aconseguir els 150.000 afiliats. ¡°Suma a tota aquesta gent, la televisi¨® p¨²blica Canal 9 i un control institucional total i disposar¨¤s d'un poder enorme. Poques bromes davant d'una for?a aix¨ª¡±, comenta Joan Francesc Mira.

La gent donava m¨¦s cr¨¨dit a la propaganda oficial que ¨¦rem el n¨²mero u en tot. Ara comencen a adonar-se que som dels pobres Joan Francesc Mira, director del Centre de Cultura Contempor¨¤nia

¡°El triangle propaganda, clientelisme, corrupci¨® ha estat l'eix sobre el qual ha pivotat l'estrat¨¨gia hegem¨°nica del PP, per¨° hem de recon¨¨ixer que no hi hem sabut respondre amb prou contund¨¨ncia; no sempre vam veure l'extrema gravetat del que passava¡±, admet avui un antic diputat socialista que prefereix situar-se en l'anonimat. El nostre home il¡¤lustra amb la seg¨¹ent escena la discontinu?tat i la tebiesa en la lluita contra la corrupci¨® que va mantenir el seu propi partit. ¡°Una vegada, vam haver d'aguantar una esbroncada en p¨²blic de Pepe Blanco, llavors subsecretari general del PSOE, i de la nostra dirigent Leyre Paj¨ªn perqu¨¨, en la seva opini¨®, ens est¨¤vem equivocant d'estrat¨¨gia en posar tant ¨¨mfasi en la corrupci¨®. Ens van dir que aquesta era una baralla poc rendible electoralment i que el que els valencians volien sentir eren justament anuncis de nous projectes. Afrontar la corrupci¨® de forma seriosa requereix una autoavaluaci¨®?permanent i no ho vam fer. El nostre discurs es va trencar quan l'agrupaci¨® de Benidorm va destituir l'alcalde amb una moci¨® de censura amb el suport d'un tr¨¤nsfuga del PP¡±, manifesta aquest antic diputat.

?s la reprimenda de l'alta direcci¨® del PSOE el que explica que aquest partit aval¨¦s als consells d'administraci¨® de les caixes valencianes la desmesurada pol¨ªtica d'inversi¨® immobili¨¤ria? ¡°Les caixes es van implicar en Terra M¨ªtica i altres grans projectes perqu¨¨ hi havia una orientaci¨® pol¨ªtica per a l'¨²s especulatiu del s¨°l. Es van comprar solars que despr¨¦s no van valer res¡±, afirma Jordi Palafox, catedr¨¤tic d'Hist¨°ria Econ¨°mica. Parla amb el coneixement de causa que li d¨®na haver representat el PSOE a Bancaja fins que va dimitir el 2006.

¡°Vam combatre el model de creixement que consistia a posar tots els ous a la mateixa cistella de l'especulaci¨® immobili¨¤ria i a fer una p¨¨ssima gesti¨® de les grans obres, per¨° ten¨ªem les nostres limitacions. Oposar-s'hi era un exercici erm. Tothom creia que les coses anaven b¨¦ i no ens feien cas. Van ser anys complicats per a nosaltres. Si ens hi opos¨¤vem, ens deien antivalencians¡±, subratlla Ximo Puig, secretari general del PSPV (PSOE) i candidat a la presid¨¨ncia de la Generalitat.

L'oposici¨® no nom¨¦s s'arriscava a ser desqualificada, espellada o menyspreada pels mitjans p¨²blics. Arribat el cas, el poder¨®s aparell del poder o la llarga m¨¤ dels cacics podien prendre repres¨¤lies m¨¦s doloroses. ¡°Carlos Fabra [expresident de la Diputaci¨® de Castell¨®, actualment empresonat] em va treure el sou i va acomiadar el meu germ¨¤, que treballava a Canal 9, perqu¨¨ vaig denunciar que cobrava un mili¨® de pessetes al mes¡±, recorda Ximo Puig. ¡°Jo vaig ser v¨ªctima d'un muntatge judicial. Em van denunciar sense cap fonament, per¨° la den¨²ncia va ser admesa a tr¨¤mit per un dels jutges que era de la seva corda. Malgrat que despr¨¦s va ser arxivada, vaig estar un temps sota sospita p¨²blica. Aqu¨ª, nom¨¦s ha faltat que aparegu¨¦s la m¨¤fia de la pistola i la porra; l'altra la ten¨ªem al damunt¡±, destaca un antic membre de l'oposici¨®.