La metr¨°polis dels mantres

La Barcelona de CiU ¨¦s filla de tres mantres i un canvi copernic¨¤. Els mantres s¨®n el de l'alcalde Trias (coneixement, creativitat, cultura, innovaci¨® i benestar); el del somni social de Cerd¨¤; i el d'Antoni Vives i la seva gent: una ciutat energ¨¨ticament autosuficient, de barris productius de velocitat humana, de zero emissions, en el si d'una metr¨°poli connectada amb el m¨®n. Aquesta ¨²ltima recitaci¨® inclou la gran innovaci¨® conceptual dels convergents en aquest mandat: l'acceptaci¨® del fet metropolit¨¤, abans objecte de guerra oberta entre el maragallisme governant a l'Ajuntament de Barcelona i el pujolisme dominant a la Generalitat, amb llei de dissoluci¨® inclosa, i ara la pedra angular del projecte municipal.

La perspectiva metropolitana obliga a pensar en una ciutat que s'est¨¦n molt m¨¦s enll¨¤ de les tradicionals dues orelles de l'elefant, definides per Ignasi Sol¨¤ Morales (Montju?c i la Ciutadella), abastant el territori delimitat per les dues potes del sup¨°sit paquiderm urb¨¤, els deltes del Llobregat i el Bes¨°s. Per a aix¨° ¨¦s urgent un nou pla general metropolit¨¤ que ofereixi projecci¨® supramunicipal al seu programa de reforma interior de la ciutat central, a partir del constru?t en els ¨²ltims 30 anys, que doni prioritat als objectius de creaci¨® d'ocupaci¨® i d'un parc p¨²blic d'habitatge. El seu m¨¨tode de treball descansa en la definici¨® de vuit ¡°sistemes urbans¡±, en els quals s'interv¨¦ de forma integral per aconseguir una ciutat sense fronteres interiors, sense fa?anes urbanes ni patis posteriors.

CiU accepta el fet metropolit¨¤ i el converteix en la seva pedra angular

L'actuaci¨® a Gl¨°ries tindria el car¨¤cter de manifest del que es proposa CiU per a tots els sistemes dibuixats. El balan? oficial de l'operaci¨® ¨¦s el seg¨¹ent: s'ha passat d'un nus viari a un parc c¨ªvic, del formig¨® a la renaturalitzaci¨®, del transport privat a la mobilitat sostenible, de la frontera entre barris a l'espai de connexi¨®, del desert urb¨¤ a la vibraci¨® de les activitats de barri i a la creaci¨® de llocs de treball, uns 3.000 als voltants, segons els c¨¤lculs municipals.

Malgrat la valoraci¨® triomfal d'aquest operaci¨® encara per acabar, s'intueix que on Habitat Urb¨¤ creu poder materialitzar realment el seu mantra ¨¦s en el sistema de les Superilles, un ¨¤mbit superior a l'illa de cases per¨° inferior al barri, definit com a ideal per a la intervenci¨®. L'exemple ¨¦s l'¨¤rea del Cl¨ªnic: des de l'hospital universitari ampliat al recinte de l'Escola Industrial (traslladada al campus del F¨°rum), passant per la recuperaci¨® dels terrenys de la Model, fins a l'estaci¨® de Sants i la plataforma de cobertura de les vies.

En cadascuna d'aquestes unitats experimentals d'organitzaci¨® urbana s'aplicar¨¤ un programa integral destil¡¤lat del fam¨®s mantra, tradu?t en una mobilitat sostenible, la revitalitzaci¨® de l'espai p¨²blic, la biodiversitat, el foment del teixit urb¨¤ i la cohesi¨® social, la reindustrialitzaci¨® sense xemeneia, la integraci¨® de les solucions intel¡¤ligents i la implicaci¨® del ciutad¨¤ en la definici¨® dels criteris, deixant als t¨¨cnics la transformaci¨® urbana estricta.

Converg¨¨ncia defineix vuit grans ¡®sistemes urbans¡¯ en els quals aplica el seu programa integral

De la resta de sistemes urbans dibuixats el m¨¦s emblem¨¤tic ¨¦s el de Montju?c. Es pret¨¦n fer realitat el vell projecte de la plena integraci¨® urbana de la muntanya, per transformar-la en un element de connectivitat entre els barris que l'envolten i les grans infraestructures del seu entorn: la Zona Franca, la Fira i el port. Es tracta de repensar tota la zona portu¨¤ria, des del Morrot a l'estaci¨® de Fran?a, la Ciutat Port, perfilant un continu ciutad¨¤ fins al sector universitari de l'altre costat de la Ciutadella, obrint el carrer Wellington com un pas elevat, sempre que s'aconsegueixi evitar que els animals del zoo no s'estressin.

?s una proposta m¨¦s sofisticada que la del Blau@Ictinea de fa quatre anys, tombada per l'oposici¨® en el seu moment. La recuperaci¨® de la propietat del Morrot i el desdoblament de la ronda del litoral a la cota baixa d'aquell punt obren la possibilitat de convertir la platja de vies de mercaderies en una ¨¤rea d'oficines i resid¨¨ncia i d'habilitar l'espai alliberat per la ronda en un passeig de cornisa. Despr¨¦s, seguint la l¨ªnia de mar, s'incorporen a la xarxa urbana de Ciutat Vella les diferents marines i drassanes de iots del cl¨²ster n¨¤utic, amb els seus llocs de treball, els seus defensors i els seus detractors.

La resta de sistemes s'intueixen m¨¦s pac¨ªfics. El ja conegut de les 16 portes de Collserola que el seu objectiu ¨¦s aconseguir una nova relaci¨® dels habitants dels quatre districtes afectats amb la muntanya, a partir de la cobertura de diferents trams de la Ronda de Dalt. El dels Tres Turons, persegueix la creaci¨® d'un parc dom¨¨stic de 500 hect¨¤rees, les mateixes que Montju?c; sense expulsar els qui viuen dins del seu per¨ªmetre; el de la fa?ana fluvial del Bes¨°s, ¨¦s valorada com una pe?a clau per al sistema d'espais verds de l'¨¤rea metropolitana i suposa el tancament del triangle format pel F¨°rum i l'anomenada Diagonal Verda (Ciutadella-Gl¨°ries-Sagrera-parc del Rec Comtal-Trinitat).

La Diagonal de sempre, tamb¨¦ conforma un d'aquests sistemes urbans b¨¤sics, ara com a carrer i rebatejada com l' ¡°avinguda de la innovaci¨®¡± per connectar l'actual campus universitari amb el 22@, el campus del Bes¨°s-F¨°rum i el futur Smart City Campus. I finalment, la recuperaci¨® dels diferents cascos antics de la ciutat, les microciutats i les seves identitats, diuen, per conformar una nova identitat.