Lli?¨® de cinisme

Convenim d¡¯entrada que el g¨¨nere c¨°mic ho admet gaireb¨¦ tot. Riure¡¯s del mort i del qui el vetlla ¨¦s molt saludable per als afers de la vida i de la mort. ?s l¨ªcit, per tant, que la comediografia abordi temes de l¡¯actualitat m¨¦s rabi¨¹da i ho faci amb la desinhibici¨® m¨¦s espaterrant. Estem cada vegada m¨¦s enva?ts per les visions fr¨ªvoles i intranscendents del ha, ha, ha, desactivadores tamb¨¦ de lectures lentes i profundes de la realitat. Ho trobem cada vegada m¨¦s natural. Santa Diversi¨®. Per¨°, d¡¯Arist¨°fanes en?¨¤, la bona com¨¨dia sempre ha estat un revulsiu que, amb la rialla, capgirava els poders establerts, els q¨¹estionava i obria espais per al debat i la reflexi¨®. Tamb¨¦ trencava tab¨²s i oxigenava consci¨¨ncies.

Jordi Galceran (Barcelona, 1964) s¡¯ha especialitzat en el g¨¨nere c¨°mic i ens ha donat algunes peces de factura impecable, com ara El m¨¨tode Gr?nholm, en la l¨ªnia d¡¯una comediografia que vol ser deliberadament efectiva i efectista i que, sense complexos, mira d¡¯activar tots els mecanismes i els recursos de l¡¯humor. Amb El cr¨¨dit, ha volgut tornar a crear una obra d¡¯¨¨xit i no s¡¯ha estat de res: un text pensat per a dos actors (Jordi Boixaderas i Jordi Bosch) i un director (Sergi Belbel) que ni fet a mida, i un duel verbal sobre un tema roent (la crisi econ¨°mica i social) que fa saltar totes les espurnes c¨°miques en un gran foc d¡¯artificis. Una com¨¨dia, al capdavall, amb tots els ingredients per triomfar als escenaris catalans.

El cr¨¨dit fixa el seu eix en la pugna verbal entre un director d¡¯una oficina de La Caixa i un client que cerca desesperadament d¡¯obtenir un cr¨¨dit. El punt de partida est¨¤ molt ben trobat, perqu¨¨, a m¨¦s de recognoscible i punyent, genera unes expectatives dram¨¤tiques considerables. Amb els cops d¡¯efecte imprevistos i les inversemblances xocants, caracter¨ªstics de la seva comediografia, Galceran fa anar la faula, tanmateix, cap al terreny de la frivolitat i la moralitat encobertes. L¡¯esquer inicial perd la for?a i l¡¯inter¨¨s que tenia en arrencar, i tota la hist¨°ria es converteix inexorablement en un enfilall de bajanades.

Darrere de la fusteria dram¨¤tica ¡ªben travada¡ª d¡¯El cr¨¨dit, que consta d¡¯una estructura impecablement aristot¨¨lica, darrere del vertigin¨®s combat verbal entre els dos personatges que protagonitzen la com¨¨dia, hi ha la inanitat m¨¦s absoluta. Voler fer passar El cr¨¨dit, com fa Belbel en la nota inicial, com ¡°una gran com¨¨dia sobre l¡¯economia, la crisi, la desesperaci¨®¡± i bla, bla, bla deu fer part de la humorada i el cinisme amb qu¨¨ determinades talaies observen la dramat¨²rgia catalana d¡¯aquest segle. El cr¨¨dit ¨¦s, fet i fet, un text que aspira a convertir-se en un ¨¨xit comercial o repetir-lo. Un afany l¨°gic i fins meritori si no va en detriment de les expectatives obertes i la coher¨¨ncia interna de la proposta.

Certament, ¨¦s de doldre que un comedi¨°graf tan experimentat i llest com Galceran es quedi en l¡¯estadi de la construcci¨® de dispositius o artefactes del clec, clec, clec, escrits amb enginy d¡¯artes¨¤, per¨° que tenen unes capes de densitat interpretativa de paper de fumar. Un tema com el que apunta, el de les relacions econ¨°miques i de la crisi mundial, aplicat a una realitat quotidiana i versemblant, mereixeria aproximacions m¨¦s poli¨¨driques i fibladores. Plantejar-lo nom¨¦s com un esquer per oferir una com¨¨dia amb vel¡¤le?tats transcendents deu ser un reflex del cinisme que aparen?a tractar. ?s una operaci¨®, malauradament, molt habitual en la dramat¨²rgia catalana d¡¯aquests darrers temps.