Catalunya t¨¦ el 3% de la producci¨® cient¨ªfica de la UE i l¡¯1% de patents

La recerca ha fet un salt de gegant en els ¨²ltims 15 anys. La producci¨® cient¨ªfica a Catalunya ¨¦s gaireb¨¦ el 30% de la que es du a terme a Espanya i el 3% de l'europea, en tots dos casos gaireb¨¦ el doble del que li correspondria per poblaci¨®. No obstant aix¨°, aquests resultats continuen sense traslladar-se a l'empresa. Prova d'aix¨° ¨¦s que les patents sol¡¤licitades amb prou feines s¨®n l'1% del total del continent, per sota del que li tocaria, i que la inversi¨® en R+D+i de les empreses no ha fet sin¨® descendir durant la crisi fins al 0,86% del PIB. Despr¨¦s d'haver posat el focus en la recerca, la Generalitat treballa ara per afavorir la transfer¨¨ncia de coneixement del laboratori a l'empresa.

El transvasament de la recerca a l'empresa ¨¦s un coll d'ampolla complex. ¡°Aquest pont entre la ci¨¨ncia i la ind¨²stria ¨¦s el que es coneix com la vall de la mort¡±, recorda el consultor Miquel Puig. La q¨¹esti¨® ¨¦s clau. La ind¨²stria catalana ha guanyat competitivitat en els ¨²ltims anys sobretot a trav¨¦s dels salaris, per¨° una vegada esgotada aquesta via ha de buscar-la mitjan?ant la millora dels processos productius. I aix¨° suposa invertir en R+D+i. Josep Maria Martorell, director de Recerca de la Generalitat, est¨¤ d'acord amb el diagn¨°stic. ¡°Tamb¨¦ ¨¦s q¨¹esti¨® de temps. En els ¨²ltims 15 anys s'ha fet un gran salt en el terreny cient¨ªfic, per¨° perqu¨¨ aquests resultats arribin en el sector productiu calen anys¡±, afirma.

Un dels ponts entre les dues ribes el constitueixen els centres tecnol¨°gics. La Generalitat ha impulsat la fusi¨® dels sis centres catalans de la xarxa Tecnio, que haur¨¤ de culminar el 2016 sota el paraigua d'Eurecat. En una primera fase, ja s'han embarcat en el projecte Ascamm, Barcelona Digital, Cetemmsa i Barcelona Media. Posteriorment s'hi afegiran el CTM i Leitat. ¡°Alguns centres tecnol¨°gics, els d'origen industrial, han tingut una filosofia m¨¦s propera a les empreses del territori¡±, va assegurar Xavier L¨®pez, director executiu d'Eurecat, en la Jornada sobre Economia Industrial organitzada per la Fundaci¨® per la Ind¨²stria, que va constatar que gran part de la recerca no est¨¤ connectada amb el teixit empresarial.

El deg¨¤ d'Economia i Comunicaci¨® de la Universitat de Vic, Xavier Ferr¨¤s, conv¨¦ que ¡°el subsistema de la recerca funciona¡±, per¨° segueix sense estar imbricat amb l'empresa. ¡°El mercat no t¨¦ prou for?a perqu¨¨ el coneixement arribi a la ind¨²stria¡±, considera Ferr¨¤s, que posa sobre la taula la q¨¹esti¨® dels diners: passar de l'1,5% al 3% del PIB en R+D+i requeriria 3.000 milions d'euros. Xavier Puig opina que incidir en els centres tecnol¨°gics per avan?ar cap a un model m¨¦s potent ¡°no ¨¦s un problema de diners¡±, ja que es necessitaria una injecci¨® de 38 milions. ¡°No est¨¤ fora del nostre abast ni ¨¦s impossible¡±, afirma.

La comunitat cient¨ªfica i empresarial assenyala la necessitat de crear un ecosistema, en el qual tamb¨¦ hauria d'haver-hi finan?ament privat per a projectes d'innovaci¨®. Martorell recorda que aquests ecosistemes es desenvolupen en pa?sos ¡°oberts, competitius i amb pol¨ªtica pressupost¨¤ria¡±. ¡°Espanya no t¨¦ una pol¨ªtica agressiva o sensible amb la innovaci¨® i Catalunya no t¨¦ les compet¨¨ncies per fer-ho¡±, assegura.

A m¨¦s de promoure la integraci¨® dels centres tecnol¨°gics perqu¨¨ competeixin per projectes europeus, la Generalitat ha adoptat noves mesures per apropar la recerca a l'empresa. ¡°Hi ha un baix¨ªssim percentatge d'integraci¨® laboral dels doctors¡±, sost¨¦ Martorell. Per aix¨°, l'Executiu catal¨¤ ha creat un programa de doctorats industrials, que consisteix que els universitaris puguin fer la tesi doctoral en una empresa.

Anna Cusc¨® est¨¤ elaborant la seva tesi a l'empresa Vetgenomics, SL. El projecte, explica, es basa a analitzar el microbioma de la pell dels gossos abans i despr¨¦s d'un tractament per a un possible desenvolupament posterior. ¡°?s un programa interessant perqu¨¨ et permet una doble formaci¨® i entrar en contacte amb el m¨®n empresarial¡±, diu. Aquests estudiants s¨®n contractats per l'empresa per¨° cofinan?ats per la Generalitat. Fins ara hi ha 150 projectes en marxa i s'ha obert una convocat¨°ria per 75 m¨¦s. Aquests programes requereixen, a m¨¦s, un curs de formaci¨® empresarial. All¨¤, explica Cusc¨®, hi ha estudiants de totes les ¨¤rees, des de psic¨°legs fins a advocats. ¡°?s una bona oportunitat per captar talent i estr¨¨nyer vincles entre la universitat i els grups de recerca. Per a la universitat, ¨¦s una manera d'exportar el coneixement a l'empresa. I per a l'estudiant, una sortida laboral, perqu¨¨ si el projecte t¨¦ ¨¨xit el m¨¦s probable ¨¦s que se'l fitxi¡±, assegura Armand S¨¢nchez, director general de Vetgenomics.

La segona pota que est¨¤ intentant cobrir la Generalitat ¨¦s la del finan?ament. El llan?ament d'una start up, si t¨¦ ¨¨xit, exigeix tres fases. I totes tres necessiten capital. En la primera, l'Executiu subvenciona per 25.000 euros; en la segona, entre 100.000 i 150.000, i en la tercera, quan es produeix el salt al mercat, es presta diners a parts iguals amb un inversor privat. Martorell considera que el capital interessat en aquests projectes comen?a a moure's, al marge de les xarxes tradicionals de les escoles de negocis o del capital de risc. ¡°Hi ha un teixit d'inversors que prov¨¦ de fons que est¨¤ disposat a finan?ar aquest tipus de projectes¡±, sost¨¦.