El BCE entrar¨¤ al consell dels bancs per revisar-ne el funcionament

¡°La supervisi¨® del Banc Central Europeu (BCE) suposa un canvi radical en comparaci¨® amb el que existia fins ara¡±. Aix¨ª de contundent s'expressava la setmana passada el conseller delegat d'una de les principals entitats despr¨¦s de la presentaci¨® de resultats del primer trimestre. I els fets ho corroboren: el Mecanisme??nic de Supervisi¨® (MUS) del BCE, el nou policia bancari europeu, s'asseur¨¤ als consells d'administraci¨® de les entitats espanyoles ¡ªi a les de la resta d'Europa¡ª per con¨¨ixer de primera m¨¤ si funcionen correctament, si els membres tenen la formaci¨® adequada i si controlen el risc que assumeixen.

El BCE est¨¤ conven?ut que els problemes que han causat la crisi banc¨¤ria m¨¦s important fins al moment comencen amb errors al govern corporatiu de les entitats. Es van vendre productes els riscos dels quals no van entendre els consellers i no van controlar l'excessiu endeutament de la banca. Bona part de les caixes d'estalvis s¨®n un clar exemple d'aquesta situaci¨®, per¨° tamb¨¦ hi ha hagut bancs europeus, com Royal Bank of Scotland, que han patit pel deficient govern corporatiu. El supervisor no vol deixar-ho tot en mans de la regulaci¨® i ha passat al control sobre el terreny. El BCE continua els passos de l'autoritat supervisora brit¨¤nica que ja ha entrat als consells.

El Mecanisme ?nic de Supervisi¨®, presidit per la francesa Dani¨¨le Nouy, ha hagut de demanar perm¨ªs a les entitats per entrar als consells perqu¨¨ legalment no t¨¦ dret a arribar al sancta sanctorum del poder dels bancs. La llei regula amb precisi¨® qui pot asseure's en un consell, i necessita l'aprovaci¨® de la junta d'accionistes.

El pla inicial, pel que saben els bancs espanyols, ¨¦s que un representant del MUS assisteixi als consells, segons un programa establert. En algun cas, el supervisor europeu acudir¨¤ al proper consell de maig.

Cap Banc Central de la zona euro havia fet un pas com el del BCE?

Est¨¤ previst que escolti els debats del consell i, despr¨¦s, ?faci comentaris sobre els aspectes positius i negatius del funcionament de l'¨°rgan. El supervisor analitzar¨¤ el funcionament de les diferents comissions, els qui les formen, quina qualificaci¨® tenen, i com s'exerceix el control sobre el president i els principals executius.

Segons una de les entitats consultades, el supervisor europeu vol saber si realment es discuteixen els temes en el consell i, si es fa, per qu¨¨ en moltes ocasions, no es reflecteixen a les actes. En algunes entitats ¨¦s habitual que hi figurin els temes aprovats i les propostes fetes, per¨° s¨®n minoria els que detallen els debats i, sobretot, si les confrontacions s¨®n rellevants contra l'opini¨® del president o conseller delegat.

Fins ara, cap supervisor de la zona euro havia fet aquest pas. Per¨° tots els bancs espanyols han accedit als desitjos del MUS, segons diferents fonts consultades. No obstant aix¨°, no significa pas que ho hagin vist amb bons ulls. ¡°No et pots negar a una petici¨® d'aquest tipus; un supervisor ¨¦s un supervisor... per¨° hi ha hagut debats legals sobre aquesta decisi¨® perqu¨¨ entre les funcions del MUS no es troba el control del consell. Per¨° tant hi fa¡±, admet resignat el directiu d'una entitat, que demana l'anonimat.

Es vol saber la qualificaci¨® dels consellers i si frenen el president

d'altres recorden que el Banc d'Espanya no ho va fer mai. Fins i tot algunes fonts apunten que alguns directors de l'organisme dirigit per Luis Linde no veuen b¨¦ el pas que far¨¤ el BCE. ¡°Estar assegut en el consell d'administraci¨® d'un banc implica unes responsabilitats i el supervisor podria veure's implicat si est¨¤ present quan es decideixi alguna cosa que despr¨¦s resulti conflictiva¡±, assenyalen executius consultats. Per d'altres, aquest argument no t¨¦ rellev¨¤ncia perqu¨¨, primer, el supervisor no tindr¨¤ vot i, segon, de les reunions del consell a les quals assisteixi no en sortiran decisions d'import¨¤ncia. Fonts del Banc d'Espanya i del BCE van declinar fer cap comentari sobre aquestes q¨¹estions.

Des del novembre passat, quan el BCE va prendre les regnes de la supervisi¨®, ha transm¨¨s que la gesti¨® de les entitats ¨¦s molt complexa i exigeix una alta formaci¨® per q¨¹estionar els executius i el president. Aquesta posici¨® podria q¨¹estionar el paper dels consellers independents. Ara es valora m¨¦s la seva preparaci¨® t¨¨cnica que el fet que siguin independents. Aquesta q¨¹esti¨® ha estat molt debatuda durant la crisi: Si un independent no t¨¦ la formaci¨® adequada pot exercir la seva tasca com a contrapoder?

A m¨¦s del control, l'organisme dirigit per Dani¨¨le Nouy recomana la gesti¨® a llarg termini de les entitats. Per¨° alguns banquers estan m¨¦s pendents de la cotitzaci¨® i de l'opini¨® di¨¤ria dels analistes. El BCE ha vingut a capgirar-ho tot, com deia el conseller delegat espanyol. I sembla que s'ho est¨¤ prenent seriosament.