Francesc Boix, els ulls de Mauthausen

A l'infern s'hi passava m¨¦s que fred a l'hivern. El 5 de maig del 1945 va acabar el que semblava etern. Aquella fortalesa de granit on s'havia atiat l'infern cada minut, cada hora, cada dia, durant prop de set anys, va obrir les seves portes. Dins hi havia vius i morts sense que entre els uns i els altres hi hagu¨¦s notables difer¨¨ncies d'aspecte. A Mauthausen, i la densa xarxa de subcamps que va gestionar, hi van morir la meitat de les gaireb¨¦ 200.000 persones que els nazis hi van tancar des del 8 d'agost del 1938, cinc mesos despr¨¦s que Hitler annexion¨¦s ?ustria ¨Cla seva p¨¤tria original¨C al Tercer Reich.

Fa 70 anys, els soldats americans que van creuar la contraporta es van trobar cad¨¤vers amuntegats i esquelets errants. Tamb¨¦ presos amb prou energia per derrocar l'¨¤guila nazi que presidia l'entrada i penjar una pancarta de benvinguda poliglota amb el lema Espanyols antifeixistes saluden les forces alliberadores. Un d'aquells presos, amb boina, somriure i un bra?alet en angl¨¨s que l'identificava com a reporter de guerra, disparava una Leica ara a l'alegria ara a l'espant. Francesc Boix (Barcelona, 1920 - Par¨ªs, 1951) era fot¨°graf, comunista i, al cap i a la fi, els ulls de la hist¨°ria.

Gr¨¤cies a ell hi ha imatges de les primeres hores a Mauthausen despr¨¦s de la fugida dels nazis, inclosa la seq¨¹¨¨ncia de l'ag¨°nic interrogatori al comandant del camp, Franz Ziereis, ferit despr¨¦s de ser capturat el 23 de maig del 1945. Per¨° la gran contribuci¨® de Boix va ser un robatori. En col¡¤laboraci¨® amb altres presoners espanyols i l'austr¨ªaca Anna Pointner, van salvar de la destrucci¨® negatius que acreditarien al m¨®n que l'infern existia i era pitjor que la mort, tal com va dir el supervivent Lope Massaguer en les seves mem¨°ries: ¡°F¨¨iem olor de mort, pens¨¤vem constantment en la mort i conviv¨ªem amb la mort. La tem¨ªem molt menys que el dolor o les humiliacions, era la nostra companya, la nostra amiga i, de vegades, la nostra ¨²nica possibilitat d'escapar¡±.

A?El fot¨°graf de l'horror (RBA), l'historiador Benito Bermejo reconstrueix la hist¨°ria de Boix i la seva gesta. Ja ho va fer el 2002 quan va sortir la primera versi¨® de l'obra. En aquesta segona reedici¨® s'ha incorporat material nou com les fotos que va fer durant la Guerra Civil espanyola, que han aflorat en els ¨²ltims anys, a m¨¦s d'un pr¨°leg en qu¨¨ Javier Cercas reparteix la seva admiraci¨® entre Boix (¡°la viva estampa de l'heroi¡±) i Bermejo (¡°un historiador exemplar¡±). ¡°No crec que al llarg de la meva vida tingui gaires ocasions de prologar un llibre escrit per un personatge d'una de les meves novel¡¤les¡±, ironitza l'escriptor, que va convertir Bermejo en un dels protagonistes d'El impostor.

Francesc Boix va ser un dels testimonis espanyols que va poder explicar el que va veure durant la seva captivitat a Mauthausen, on alg¨² va comptabilitzar fins a 35 maneres diferents de morir. Dels 7.000 deportats republicans ¨Cpresoners de guerra capturats al front franc¨¨s que no van rebre el tracte d'aquests¨C?van ser assassinats el 65%. La majoria al camp de Gusen, a cinc quil¨°metres de Mauthausen, entre el 1941 i el 1942. A partir d'aquest any, la mortalitat va decr¨¦ixer en part, segons Bermejo, perqu¨¨ la l¨°gica d'explotaci¨® laboral es va imposar a la de l'extermini.

Aprofitant el seu treball al laboratori fotogr¨¤fic, Boix va burlar l'ordre de Berl¨ªn, emesa despr¨¦s de la derrota de Stalingrad, d'eliminar tot el material gr¨¤fic que recollia la vida ¨Ci la mort¨C a la xarxa de camps de concentraci¨® austr¨ªacs. Davant el tribunal de Nuremberg, va afirmar que havia ocultat 20.000 negatius (un ter? dels disparats), amb el suport d'altres presos espanyols, tot i que nom¨¦s un miler ha sortit a la llum. L'operaci¨® clandestina es va culminar amb ¨¨xit la tardor del 1944, quan els deportats del Kommando Poschacher van aprofitar les seves sortides a l'exterior ¨Ctreballaven per a una empresa austr¨ªaca que avui ¨¦s la propiet¨¤ria d'algunes sinistres instal¡¤lacions del camp de Gusen¨C per treure les fotos del camp i les van facilitar a Anna Pointner, ve?na de Mauthausen, que les va amagar en un mur. Al costat de la casa, un petit memorial ret homenatge a la valentia de la dona, que es va desmarcar de les conductes d'altres ve?ns, que van participar en la cacera de presos escapats del camp.

Despr¨¦s de l'alliberament aliat, Boix va fer p¨²bliques les imatges en publicacions com Regards ¡°per la magn¨ªfica actitud d'aquesta revista durant la guerra d'Espanya¡± i en llibres sobre el camp, com el publicat per Paul Tillard. El 1946 es van projectar al Tribunal Militar Internacional de Nuremberg i a la secci¨® de crims de guerra de l'ex¨¨rcit dels EUA a Dachau. Davant els tribunals Boix va detallar una successi¨® d'horrors, com la hist¨°ria de Bonarewitz, un fuster austr¨ªac evadit a qui els nazis van obligar a participar en una farsa que recreava la seva fugida en una caixa. L'espectacle es va desenvolupar davant 10.000 presos, un cartell sarc¨¤stic (¡°Tots els ocells tornen a ser aqu¨ª¡±) i una orquestra gitana, obligada a tocar una polca mentre Bonarewitz avan?a cap a la seva forca.

El fot¨°graf espanyol va salvar les fotos, per¨° no es va alliberar de les seq¨¹eles de la seva captivitat. El 1951 va morir a Par¨ªs. En aquests sis anys de llibertat va viatjar d'un lloc a un altre com a reporter de L¡¯Humanit¨¦, Regards i Ce Soir. Va continuar militant al Partit Comunista. Va retratar La Pasionaria i Picasso. Va cobrir el Tour de Fran?a. I va escriure les seves mem¨°ries, de les quals nom¨¦s es conserva el t¨ªtol: Spaniaker, el malnom despectiu que al¡¤ludia als presos espanyols de Mauthausen.