La nova generaci¨® del vermut

Hi ha poques coses tan catalanes i tan tradicionals com el vermut. Fa un segle i mig que, amb alts i baixos, el practiquem, i mai ha deixat de ser un costum del tot, una passejada habitual de diumenge al migdia que acaba amb un aperitiu i un vermut. Per¨°, sorprenentment, el que era considerat una tradici¨® dels nostres avis o fins i tot dels nostres pares, ha passat a convertir-se en una aut¨¨ntica moda. ¡°El que ha passat amb el vermut a casa nostra ¨¦s un fenomen generacional, per¨° no nom¨¦s aix¨°: t¨¦ a veure amb les xarxes socials, i encara m¨¦s important: fem un vermut espl¨¨ndid¡±, explica Miquel ?ngel Vaquer, que juntament amb Josep Sucarrats i Sergi Mart¨ªn han escrit un llibre que, com el llegendari Teoria i pr¨¤ctica del pa amb tom¨¤quet del m¨ªtic Leopoldo Pom¨¦s (al qual reten tribut), posa fil i agulla a un fenomen que especialment a Barcelona ha adquirit una dimensi¨® sociocultural que pocs haurien previst fa nom¨¦s uns anys.

Teoria i pr¨¤ctica de vermut (Ara Llibres) examina des de diversos punts de vista el renaixement d¡¯una beguda que molts havien donat per morta. Els joves no li veien el qu¨¨, a aix¨° de fer el vermut; a Catalunya comen?ava a arribar la idea del brunch i els productors del l¨ªquid s¡¯adonaven que el seu mercat s¡¯empetitia r¨¤pidament.

¡°El gran canvi ¨¦s la idea que, al contrari del que passa amb altres rituals amb beguda, el vermut es converteix en una cerim¨°nia social, en un moment de trobada amb amics, que a m¨¦s t¨¦ un component molt nostre, tradicional, que no t¨¦ cap altre esdeveniment¡±, diu Vaquer, que a m¨¦s exposa una interessant teoria sociol¨°gica sobre or¨ªgens i causes d¡¯aquesta moda que passa de ser cosa de dos locals a estendre¡¯s a dotzenes de bars i locals que obren nom¨¦s per servir el vermut (¡°amb el que sigui, olives o patates, o qualsevol altra cosa¡±): ¡°La generaci¨® vermut ¨¦s, sobretot, filla dels anys setanta. Hem viscut molt¨ªssimes coses, del Naranjito als Take That, hem tingut fills, hem format fam¨ªlies, hem comprat pisos. Per¨° ha arribat un moment en qu¨¨ els nostres vells h¨¤bits (com sortir de festa) han canviat totalment. De sobte, ens hem adonat que necessit¨¤vem nous llocs de trobada, on reunir-nos d¡¯una manera social i poder encabir tot aix¨°: llocs amb terrassa on els nostres nanos poguessin c¨®rrer mentre la pet¨¤vem. El vermut es va convertir en el lloc ideal: tenia moltes coses que ens recordaven els nostres pares o avis¡±, reflexiona Vaquer, que afegeix: ¡°Hi ha un altre factor, molt important: la publicitat i els tics de cada d¨¨cada¡±.

Teoria i pr¨¤ctica del vermut, Sucarrats, Vaquer i Mart¨ªn expliquen que de l¡¯¨¨poca dels bons vins, el xampany i el vodka, es passa a la imatge de l¡¯home Martini, aquell senyor amb ulleres de sol que vivia en un m¨®n en blanc i negre. Era l¡¯¨¨poca del glamur, de parlar de qu¨¨ feien a Nova York i a Londres. ¡°Per¨° de sobte va arribar la crisi¡±, diu Vaquer. ¡°S¡¯havien acabat els Cosmopolitan i els brunch, ara ens hav¨ªem de refugiar en una cosa m¨¦s nostra, m¨¦s petita, m¨¦s local. Hav¨ªem de tornar a les arrels. I d¡¯aqu¨ª sorgeix la generaci¨® vermut: una generaci¨® a la qual la crisi colpeja de ple¡±. I la generaci¨® vermut t¨¦ les seves pr¨°pies eines, tal com expliquen els autors al llibre, i no nom¨¦s aix¨°. Tamb¨¦ tenen els seus pioners: la hist¨°ria recent del vermut (beguda d¡¯aperitiu i acte social) s¡¯adapta prou b¨¦ a la postmodernitat i ¨¦s f¨¤cil de re- con¨¨ixer-ne els trets generacionals i socials explicats.

En el cas catal¨¤, cal destacar un parell d¡¯iniciatives que poden servir com a tret de sortida. La primera ¨¦s un blog que enceten tres amics (Guillermo Pfaff, Marc Monz¨® i Marcel Fern¨¤ndez) la tardor del 2007. Parlem de la gent del Morro Fi: morrofi.wordpress.com. All¨¤ comencen a fer ressenyes de bars, tavernes i locals per anar a fer el vermut¡±, s¡¯explica a Teoria i pr¨¤ctica del vermut. La segona iniciativa, coneguda per tots els amants del vermut de la capital catalana, ¨¦s Casa Mariol: un temple del vermut molt a prop de la Sagrada Fam¨ªlia i probablement el primer bar que va decidir que aquesta beguda centen¨¤ria havia de ser alguna cosa m¨¦s que un beuratge tradicional. La campanya posterior, que consist¨ª a rejovenir els envasos, buscar un p¨²blic ben diferent i treballar amb preus tan competitius que era dif¨ªcil dir que no a un vermut, es va acompanyar de la ja coneguda qualitat del producte.

Despr¨¦s de Casa Mariol, del Morro Fi i de la irrupci¨® dels germans Adri¨¤ amb el 1800, al bell mig del Paral¡¤lel (un bar cl¨¤ssic de vermut, embotits i llaunes amb l¡¯aspecte del local de tota la vida), la generaci¨® vermut havia capgirat la truita, amb proliferaci¨® de llocs ben recomanables: el Tarambana, el Bar del Tano, el Carmelitas... Si fa uns anys el gint¨°nic era una religi¨®, avui el vermut (amb totes les difer¨¨ncies que es vulguin) ja li trepija els talons. ¡°El vermut ha arribat per quedar-se¡±, diu Vaquer, i mirant Barcelona a vol d¡¯ocell, ¨¦s dif¨ªcil portar-li la contr¨¤ria.