N¨¦ixer, cr¨¦ixer, canviar

Eren unes frases t¨°piques en boca de les mestresses de casa de la generaci¨® de la meva mare quan volien subratllar que estaven molt crescuts el fill o la filla d'alguna fam¨ªlia del ve?nat: ¡°Sembla mentida! Per¨° si est¨¤ fet tot un home (o tota una dona)! I pensar que, no fa tant, el (o la) vam veure n¨¦ixer!¡±. Una cosa semblant podr¨ªem exclamar el grapat de periodistes i observadors pol¨ªtics que, el diumenge 9 de juliol de 2006, ¨¦rem a l'Hotel Campus de Bellaterra en ocasi¨® del congr¨¦s fundacional de Ciutadans-Partit de la Ciutadania.

Durant tot el mat¨ª, l'acc¨¦s a la sala del plenari ens havia estat rigorosament vedat, per¨° a primera hora de la tarda vam aconseguir colar-nos-hi durant la confusa recta final del congr¨¦s. Ho vam fer just a temps d'assabentar-nos amb sorpresa que el recentment triat l¨ªder de la nova formaci¨® era un advocat de 26 anys anomenat Albert Rivera D¨ªaz. El nom ens era desconegut, i si algun dels presents hagu¨¦s pronosticat que, menys de nou anys despr¨¦s, el tal Rivera aspiraria a ser president del Govern d'Espanya, evidentment li haur¨ªem donat un clatellot.

Aix¨ª doncs, vam veure n¨¦ixer Ciutadans. N¨¦ixer com un partit monotem¨¤tic, consagrat exclusivament a combatre el nacionalisme catal¨¤ i, molt en particular, les seves pol¨ªtiques ling¨¹¨ªstiques. Per¨° a fer-ho no des del ranci dretisme del Partit Popular (immers encara, en aquells dies, en les teories conspiratives sobre l'11-M), sin¨® des de la frescor, la descaradura i la desinhibici¨® que tan b¨¦ va sintetitzar el cartell de Rivera nu durant la campanya de les eleccions catalanes del novembre del 2006.

El monotema ling¨¹¨ªstic li va valer a C's importants padrinatges tant medi¨¤tics com econ¨°mics, per¨° sobretot l'adhesi¨® fervorosa de personatges (Antonio Robles, Jos¨¦ Domingo...) que havien convertit la lluita contra la immersi¨® en la seva causa vital. No obstant aix¨°, el c¨°ctel entre el fonamentalisme amateur d'uns, el pragmatisme descarnat d'uns altres (la coalici¨® amb Libertas en les europees del 2009) i els emoluments de la pol¨ªtica institucional va acabar sent explosiu: entre el 2007 i el 2009, Ciutadans semblava caminar en l¨ªnia recta cap al precipici.

El monotema ling¨¹¨ªstic li va valer a C's importants padrinatges tant medi¨¤tics com econ¨°mics

Albert Rivera i els seus fidels van tenir la sort de conservar el control de la marca fent surf sobre la crisi interna, i la capacitat per revalidar els tres diputats al Parlament triat a finals del 2010. De totes maneres, aleshores molts dels pares fundadors, dels inspiradors intel¡¤lectuals i period¨ªstics de Ciutadans, ja havien pres dist¨¤ncies respecte de la seva criatura. Un d'ells va fer saber que ni tan sols els havia votat en les municipals del maig del 2007. Uns altres es van passar a Uni¨®, Progr¨¦s i Democr¨¤cia, que semblava una oferta molt m¨¦s s¨°lida per al mateix segment de mercat: per exemple, Antonio Robles, aspirant a la Generalitat per UPyD el 2010, o Maria Teresa Gim¨¦nez Barbat, eurocandidata el 2009 i el 2014. Aquesta ¨²ltima va publicar, a m¨¦s, el 2012 un llibre, Citileaks. Los espa?olistas de la Plaza Real (M¨¤laga, Sepha), no precisament amable envers els antics companys que es quedaven a C's.

En resum: fins i tot despr¨¦s de l'espectacular repunt (de tres a nou escons) aconseguit per Rivera en les catalanes del novembre del 2012, Ciutadans apareixia com una for?a circumscrita a Catalunya, destinada a ser la compet¨¨ncia del modest PPC o la veu de la consci¨¨ncia de l'espanyolisme local i capa?, a tot estirar, d'arribar a un acord de conflu¨¨ncia honorable amb UPyD. Qu¨¨ ha passat perqu¨¨ avui estigui devorant el partit magenta i susciti en els de Rajoy tanta por (al rival) com esperan?a (en el probable soci)?

Moltes coses, impossibles de desgranar ara: des de la sup¨¨rbia su?cida de Rosa D¨ªez fins a la mobilitzaci¨® de forces i poders que, mitjan?ant Ciutadans, pretenen tapar la via d'aigua oberta per Podem a la nau del sistema; sense oblidar la pand¨¨mia de la corrupci¨®. En tot cas, els que assistim el 2006 al part de Bellaterra ens interessen especialment determinats efectes de la metamorfosi en curs. Per exemple, no sembla que, ni en la recent campanya andalusa ni durant la precampanya municipal i auton¨°mica, Albert Rivera hagi parlat gens d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica ni de plets identitaris. I b¨¦, com s'harmonitza el centrisme postideol¨°gic de C's a Espanya amb les amenaces ultraespanyolistes de Carina Mej¨ªas contra els actes del pr¨°xim Onze de Setembre?

Un detall: des del 2007, fent honor?potser?a la seva autoubicaci¨® al ¡°centreequerra no nacionalista¡±, o al passat marxista de la major part dels seus promotors, unes desenes de militants de C's es reunien cada Primer de Maig a la pla?a Urquinaona, i tancaven amb la seva corresponent pancarta el festeig sindical Via Laietana avall. Aquest any no nom¨¦s van brillar per la seva abs¨¨ncia, sin¨® que la data va donar lloc a una agra disputa verbal entre el partit i les centrals sindicals.

No, mai no ha estat f¨¤cil triomfar amb el mateix discurs pol¨ªtic a Barcelona, a Madrid i a Sanl¨²car de Barrameda.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador