¡°La pol¨ªtica nacional est¨¤ sobredimensionada¡±

Existeix un error d'enfocament en la cobertura medi¨¤tica de l'actualitat, segons el polit¨°leg Josep Colomer. Les pol¨ªtiques nacionals monopolitzen bona part de les energies quan, cada vegada m¨¦s, el poder ¨¦s en un altre lloc diferent de les seus de governs i els ministeris. On?

Colomer, professor d'economia pol¨ªtica a la Universitat de Georgetown a Washington, respon a aquesta pregunta en el seu ¨²ltim assaig, El gobierno mundial de los expertos (Anagrama, 2015). El t¨ªtol, sec i descriptiu, d¨®na la resposta. El polit¨°leg catal¨¤ sost¨¦ que el govern mundial ja ¨¦s aqu¨ª i que els experts ¡ªno els pol¨ªtics electes ni els partits¡ª en tenen la clau.

Quan Colomer parla de govern mundial, no es refereix a un poder a l'ombra, ni a una inst¨¤ncia a l'estil del Club Bilderberg o altres teories conspiratives. El govern mundial, tal com ell el concep, t¨¦ m¨²ltiples facetes, falta d'un l¨ªder ¨²nic, i ¨¦s generalment ben¨¨vol, transparent i democr¨¤tic. No ¨¦s una utopia ni una distopia sin¨® una realitat amb la qual qualsevol que visqui i treballi a Washington ¡ªla capital oficiosa d'aquest govern mundial¡ª es topa di¨¤riament.

¡°Hi ha m¨¦s govern mundial, en bona part dels experts, del que s'acostuma a acceptar o a saber¡±, diu durant una conversa al seu despatx de Georgetown. ¡°I aix¨°, des de Washington es veu bastant clar¡±.

PREGUNTA: Qu¨¨ ha vist a Washington?

RESPUESTA: Va arribar un moment en qu¨¨ estava una mica cansat de parlar del que els estats ja no fan, que la sobirania ja no existeix com abans, que les pol¨ªtiques dom¨¨stiques estan sobredimensionades perqu¨¨ moltes coses es decideixen a la Uni¨® Europea i en institucions globals. I em vaig preguntar: ¡°Vegem qu¨¨ es fa realment en l'¨¤mbit global¡±. Washington ¨¦s el gran secret, fins i tot per als americans. La majoria d'americans ve una vegada a la vida a Washington per veure-hi els monuments, i pensa que aquesta ¨¦s una ciutat de pol¨ªtics i pundits [comentaristes, tertulians, analistes] i advocats. I, sobretot, les institucions globals, aqu¨ª, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional (FMI), els bancs regionals s¨®n un gran misteri.

P: Qu¨¨ ¨¦s el govern mundial?

R: El govern mundial, com a superestat, no existeix. No hi ha un superestat sobir¨¤ d'¨¤mbit mundial ni segurament existir¨¤ mai. I molt probablement no ¨¦s desitjable que existeixi. El que s¨ª que hi ha ¨¦s una xarxa d'institucions diverses. N'he comptat 36 que es poden considerar d'¨¤mbit mundial. Cadascuna sobre diferents temes, especialitzades. Cadascuna amb diferents regles de representaci¨® dels pa?sos, perqu¨¨ cada tema requereix diferents procediments per ser eficient.

P: Qui controla el govern mundial?

R: El que m'impressiona ¨¦s l'efici¨¨ncia interna del Banc Mundial i l'FMI. L'Organitzaci¨® Mundial del Comer? ¨¦s un frac¨¤s. Per¨° el meu argument ¨¦s que ¨¦s un frac¨¤s perqu¨¨ t¨¦ les regles equivocades. Per sobre d'aix¨°, i de les Nacions Unides, i de l'Organitzaci¨® Internacional del Treball, hi ha el G-8, que torna a ser G-7 [despr¨¦s de la marxa de R¨²ssia]. El G-5 [format original del f¨°rum] al principi era purament per a finances. Ara parlen de tot: de finances, d'enviar tropes a L¨ªbia o l'Orient Mitj¨¤, del canvi clim¨¤tic, d'energia. La meva pregunta, quan vaig assistir a reunions preparat¨°ries del G-8 a Washington, era: ¡°Quina ¨¦s l'agenda del G-8, del G-7?¡± La resposta sempre era la mateixa: ¡°Qualsevol problema dom¨¨stic es pot convertir en un problema global que nosaltres hem d'abordar¡±. Per tant no hi ha l¨ªmits. ?s un govern mundial en el sentit que inclou tots els temes.

P: El cas de Rodrigo Rato, exdirector gerent de l'FMI, que se suma al del seu successor, Dominique Strauss-Kahn, no posen en q¨¹esti¨® l'efic¨¤cia en la selecci¨® dels organismes internacionals i la seva credibilitat?

R: Parlo de Rato en el meu llibre. Les dimissions de Rato, juntament amb les de Paul Wolfowitz al banc i de Strauss-Kahn en el fons, s¨®n exemples d'accountability o rendiment de comptes, de com els m¨¦s alts directius de les organitzacions globals poden ser substitu?ts per inefici¨¨ncia o deshonestedat. Molts alts c¨¤rrecs de governs estatals i locals n'haurien de prendre exemple.

P: Existeix la democr¨¤cia fora de l'estat tradicional?

R: Sempre he dit que la democr¨¤cia no ¨¦s l'estat. Una cosa ¨¦s l'estat, que pot ser democr¨¤tic o no. I una altra, la democr¨¤cia, que pot estar en un estat o en moltes altres coses: en una ciutat, en una organitzaci¨® de ve?ns o en un col¡¤legi professional o al Parlament Europeu. La democr¨¤cia ¨¦s un principi molt general que pot ser compatible amb moltes altres formes d'organitzaci¨® pol¨ªtica. La democr¨¤cia significa llibertat, complir la llei i un govern amb consentiment [dels governats]. Aquesta ¨¦s la tradici¨® m¨¦s cl¨¤ssica. Si vas a Atenes, all¨¤ no hi havia partits pol¨ªtics, ni eleccions, i la gent decidia les coses concretes en una assemblea, com una associaci¨® de ve?ns. Despr¨¦s se selecciona uns delegats per complir les decisions de l'assemblea. I la selecci¨® no ha de ser amb eleccions o partits pol¨ªtics. I despr¨¦s aquesta gent rendeix comptes. En aquest sentit, la democr¨¤cia moderna del segle XVIII o XIX va ser una p¨¨rdua, perqu¨¨ la gent ja no pren les decisions: tria uns representants perqu¨¨ en nom dels ciutadans prenguin les seves decisions, que no han de ser, i sovint no s¨®n, les de les campanyes o promeses electorals. Fan el que volen: no hi ha mandat imperatiu [les promeses i els programes electorals no s¨®n jur¨ªdicament vinculants]. L'¨²nic rendiment de comptes ¨¦s postelectoral, a posteriori, a trav¨¦s de les seg¨¹ents eleccions, i llavors tornaran a tenir la mateixa llibertat d'acci¨®. En l'¨¤mbit global, no hi ha partits pol¨ªtics per¨° s¨ª mandat imperatiu. Aix¨° em sembla important. Els alts funcionaris d'aquestes organitzacions s¨ª que tenen un mandat de la mateixa organitzaci¨®, de complir uns objectius i unes pol¨ªtiques, i han de rendir comptes.

P: ?s el govern mundial una tornada a la democr¨¤cia grega?

R: Hi ha alguna connexi¨®, perqu¨¨ hi ha una decisi¨® pr¨¨via sobre les pol¨ªtiques substantives i despr¨¦s un rendiment de comptes substantiu sobre si s'han complert o no, sense la confian?a que s'atorga als representants en donar-los la llibertat perqu¨¨ actu?n en nom dels ciutadans.

P: Pot haver-hi democr¨¤cia sense eleccions?

R: Sense partits pol¨ªtics, segur.

P: I sense eleccions?

R: Hi ha un ap¨¨ndix al llibre sobre com seria una assemblea mundial, que crec que ¨¦s viable, perqu¨¨ si mires l'?ndia, fins i tot el Parlament Europeu o els Estats Units, aqu¨ª hi ha centenars de milions de persones participant en unes eleccions. No seria tan dif¨ªcil fer-ho. Seria viable, per¨° no suficient. Seria una representaci¨® directa, per¨° la representanci¨®n indirecta evidentment ¨¦s molt important i ¨¦s la que existeix m¨¦s o menys amb els vots ponderats de diversos pa?sos segons la poblaci¨®, la contribuci¨® i l'inter¨¨s en el tema. En els ¨²ltims vint-i-pocs anys ha millorat molt: les organitzacions globals s¨®n molt m¨¦s potents, m¨¦s eficients i m¨¦s transparents en el sentit de rendir comptes del que fan, m¨¦s que mai. I moltes vegades m¨¦s que els estats.

P: ?s desitjable governar un estat democr¨¤tic sense partits, sense eleccions?

R: En un estat l'agenda sempre est¨¤ oberta. Sempre hi ha nous temes no resolts, en els quals el mandat imperatiu no pot aplicar-se perqu¨¨ no sabem quin ¨¦s la pol¨ªtica correcta: no hi ha consens. I cal combatre l'autoreproducci¨® de la classe pol¨ªtica per evitar que es converteixi en una oligarquia. Per tant ha d'haver-hi una obertura a la compet¨¨ncia pol¨ªtica. Fins i tot els representants democr¨¤tics del G-7 i les juntes del banc o de l'FMI es basen en aix¨°: han passat per eleccions. ?s b¨¤sic en el sentit literal: n'¨¦s la base. Aix¨° ¨¦s la base, per¨° no la c¨²pula. I la c¨²pula pren moltes decisions sobre aquesta base per¨° va m¨¦s enll¨¤.

P: Els estat-naci¨® continuen forts i amb ganes de ser forts. Cap estat naci¨® va amb entusiasme cap a un govern mundial.

R: Per¨° s¨®n els que hi participen: el G-7 s¨®n estats naci¨®. La pol¨ªtica nacional est¨¤ sobredimensionada. Tota aquesta propaganda permament, la campanya permanent, l'obsessi¨® medi¨¤tica amb la pol¨ªtica de cada pa¨ªs, aquest tenir cada 80.000 not¨ªcies sobre el que fan els pol¨ªtics i els partits, ¨¦s desproporcionat respecte a la capacitat real de presa de decisions importants que tenen, perqu¨¨ ¨¦s molt menor que abans. Del govern mundial i de la Uni¨® Europea hi ha molta menys informaci¨® i proporcionalment n'hi hauria d'haver m¨¦s tenint en compte la seva import¨¤ncia. La resist¨¨ncia ¨¦s en bona part ret¨°rica, per¨° a la pr¨¤ctica cedeixen, han cedit els poders d'una manera impressionant.