La pol¨ªtica social centra el debat

La problem¨¤tica social va ocupar bona part del debat entre els cinc alcaldables. La crisi, l'atur i els desnonaments van copar la discussi¨® en la qual amb prou feines es va parlar del proc¨¦s sobiranista. Aquests van ser alguns dels moments clau de les intervencions dels candidats, que van contestar les preguntes formulades per entitats socials.

DESIGUALTATS SOCIALS: un super¨¤vit in¨²til

L'alcalde va obrir el torn de preguntes i va atribuir les desigualtats a la crisi i a l'atur i va mantenir que el m¨¤xim ant¨ªdot ¨¦s la creaci¨® d'ocupaci¨®, l'habitatge, l'educaci¨® i la prioritzaci¨® d'inversions. A m¨¦s, va recordar que tamb¨¦ va haver-hi un gran salt en bretxa social durant l'¨²ltim mandat d'esquerres que va coincidir amb l'esclat de la crisi. Sense excepcions, la resta de forces li van retreure que els ¨²ltims quatre anys el Consistori hagi tancat els exercicis amb super¨¤vit i no s'hagin invertit aquests fons a atacar les causes de la pobresa, a m¨¦s d'incrementar la despesa social com ha fet CiU. Jaume Collboni va recordar que l'alcalde ha retallat el pressupost en pol¨ªtiques actives d'ocupaci¨®. Ada Colau va anar m¨¦s enll¨¤ i va retreure a l'alcalde que el seu partit, CiU, va votar la reforma laboral, ¡°una de les causes que provoca la desigualtat¡±, va dir la candidata de Barcelona en Com¨², que va demanar ¡°lideratge p¨²blic i mesures predistributives¡±, com l'educaci¨®.

DRETS CIVILS: 'Ciutat morta'

El president de la FAVB, Llu¨ªs Rabell, va plantejar als candidats la seva posici¨® sobre les penes de pres¨® a manifestants. Rabell al¡¤ludia a les penes de tres anys de pres¨® per als joves que van participar en el setge al Parlament. I va citar el cas de?Ciutat Morta, el documental que narra la condemna a uns joves acusats de deixar tetrapl¨¨gic un gu¨¤rdia urb¨¤. Jaume Collboni, Ada Colau i Alfred Bosch van qualificar la sent¨¨ncia de ¡°desproporcionada¡± i els dos primers van parlar de revisar la sent¨¨ncia de Ciutat Morta.Trias va defensar que les sent¨¨ncies cal complir-les i va advertir que la viol¨¨ncia en les manifestacions ¨¦s inadmissible. ¡°Tamb¨¦ hi ha una ciutat cremada, perqu¨¨ els contenidors no els crema l'esperit sant, senyora Colau¡±, va etzibar Fern¨¢ndez. La candidata va lamentar que el Consistori es personi en casos d'aquesta mena com a acusaci¨® particular i que no ho faci en casos de corrupci¨® com el del Palau. I va reblar: ¡°Hi ha tortures i males praxis a la Gu¨¤rdia Urbana¡±. Colau va enutjar Trias quan el va acusar d'haver donat una pensi¨® vital¨ªcia a dos gu¨¤rdies condemnats per tortures. ¡°?s una absoluta falsedat¡±, va dir l'alcalde, que va recordar que aix¨° correspon a la Seguretat Social.

TURISME: un model en q¨¹esti¨®

Tots els candidats van coincidir que el turisme ¨¦s una font d'ingressos, per¨° que cal ordenar-lo. Trias i Fern¨¢ndez D¨ªaz van assenyalar que aporta el 12% del PIB, que genera 13.400 milions d'euros a l'any i 120.000 llocs de treball. Nom¨¦s es van posar d'acord en aix¨°, perqu¨¨ fins i tot Fern¨¢ndez va acusar l'alcalde de no haver controlat prou aquesta activitat. La portaveu de BCom¨² va recordar el cas del nou hotel Rec Comtal i "el pelotazo del Deutsche Bank¡±, i va reclamar una morat¨°ria. ¡°L'¨¨xit ens desborda i no ¨¦s f¨¤cil contenir la picardia de la gent amb els apartaments de lloguer. Sembla que el turisme me l'hagi inventat jo¡±, va dir l'alcalde. En aquest sentit, va recordar que en el mandat de Jordi Hereu es van construir 66 hotels i en aquest 24. ¡°L'hotel Rec Comtal no es construeix, haurem de pagar a N¨²?ez [el constructor] 23 milions d'euros¡±, va etzibar a Colau. ¡°Jo li demano solucions¡±, va dir Collboni. ¡°Vost¨¨ ha concentrat tots els hotels a Ciutat Vella pactant amb el PP¡±. El socialista va lamentar que CiU rebutg¨¦s al Parlament que el 100% de la taxa tur¨ªstica es destin¨¦s ¨ªntegrament a l'Ajuntament de Barcelona. ¡°Jo tamb¨¦ hi estic a favor, per¨° aquest impost no l'he creat jo¡±, va assenyalar l'alcalde.

DESNONAMENTS: el drama de l'habitatge

Una ve?na de Ciutat Meridiana, un dels barris que m¨¦s desallotjaments sofreix, va preguntar als candidats qu¨¨ farien per evitar els desnonaments. El tema, un dels que m¨¦s controla Ada Colau, exportaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), va apujar el to del debat. Tots els candidats van assegurar estar-hi en contra i es van comprometre a posar els mitjans necessaris per evitar m¨¦s desnonaments. ¡°?s el meu primer debat i m'incomoda que estiguin d'acord en tot, a frenar els desnonaments i despr¨¦s facin pol¨ªtiques que els provoquen¡±, va dir Colau. La candidata de BCom¨² va recordar la llei que permet els desallotjaments expr¨¦s o com PP i PSOE s'han oposat a la daci¨® en pagament quan la proposta s'ha debatut al Congr¨¦s. Collboni va colar enmig de la discussi¨® la privatitzaci¨® de la gesti¨® dels 22 aparcaments m¨¦s rendibles de la ciutat que ha dut a terme l'equip de Trias, amb els vots a favor del PP i ERC. Fern¨¢ndez D¨ªaz va acusar Collboni de parlar d'"externalitzar" quan governa i de "privatitzar" quan ¨¦s a l'oposici¨®.

LA GESTI? DE L'AIGUA: la municipalitzaci¨®

El debat sobre la gesti¨® de l'aigua i la seva eventual municipalitzaci¨® va revelar que, excepte Trias, la resta d'alcaldables estan disposat a estudiar-la. Collboni va parlar de ¡°calcular costos i beneficis, encara que creiem que no ¨¦s el cas¡±. Colau s¨ª que ¨¦s partid¨¤ria obertament de la municipalitzaci¨® i va recordar que en altres ciutats s'ha fet. El popular Fern¨¢ndez D¨ªaz va recordar que l'aigua de Barcelona "¨¦s la m¨¦s cara d'Espanya" i va alertar que municipalitzar t¨¦ el risc d'haver d'indemnitzar els actuals operadors i que caldria calcular el cost de les inversions que serien necess¨¤ries.

PARTICIPACI?: un mandat sense consultes

Aquesta q¨¹esti¨® la va obrir Colau presumint de candidatura participativa i que aposta per l'elecci¨® directa dels consellers de districte. Bosch va compartir la tesi i va demanar una participaci¨® ¡°real¡± i no de tr¨¤mit. Collboni va apostar per la ¡°qualitat i no quantitat¡± de la participaci¨® i va demanar que aquesta participaci¨® tingui ¡°retorn, efic¨¤cia¡±, una posici¨® que va compartir Fern¨¢ndez D¨ªaz encara que va advertir que ¨¦s partidari de les consultes per¨° no de les assemblees. Tots van retreure a Trias no haver fet cap consulta i haver convocat nom¨¦s una audi¨¨ncia p¨²blica. Per¨° Trias va presumir que ¡°mai no s'havien fet tants processos participatius" com en el seu mandat per decidir com ha de ser la ciutat.

CONTAMINACI?: limitar l'¨²s de cotxe

El p¨²blic va preguntar als candidats si compartien la idea de limitar l'acc¨¦s al centre de la ciutat als vehicles en funci¨® del que contaminin. Barcelona supera els l¨ªmits de pol¡¤luci¨® que fixa la Uni¨® Europea. Fern¨¢ndez D¨ªaz va ser clar: "No en s¨®c favorable. Cal incentivar els vehicles el¨¨ctrics¡±. Colau i Bosch s'hi van mostrar favorables mentre que Trias i Collboni van ser ambigus en aquesta q¨¹esti¨®.