Brussel¡¤les estableix quotes per repartir els immigrants que demanen asil
La Comissi¨® presentar¨¤ la seva proposta dimecres. Els fluxos d'estrangers es repartiran ¡°de manera obligat¨°ria i autom¨¤tica¡± quan hi hagi una aflu¨¨ncia massiva
La resposta que els l¨ªders europeus han donat al drama de la immigraci¨® ha estat ¡°immediata per¨° insuficient¡±. Qui s'expressa aix¨ª no ¨¦s un partit pol¨ªtic ni una ONG, sin¨® la mateixa Comissi¨® Europea, que aquesta setmana presentar¨¤ la seva esperada proposta per gestionar millor els fluxos migratoris. Vistes les disparitats entre Estats membres en el grau d'acolliment que fan dels refugiats potencials, l'Executiu comunitari proposar¨¤ una mesura que generar¨¤ tensions en el si de la Uni¨® Europea: la fixaci¨® de quotes d'acolliment d'estrangers en funci¨® del PIB, la poblaci¨® i la desocupaci¨® de cada pa¨ªs, aix¨ª com del nombre de demandants d'asil registrats en anys anteriors.
¡°La UE no hauria d'esperar per actuar fins que la pressi¨® sigui intolerable¡±, justifica el document, a qu¨¨ ha tingut acc¨¦s EL PA?S. Amb un sistema que concentra el 72% de les demandes d'asil en quatre pa?sos ¡ªun ter? del total recau a Alemanya¡ª, Brussel¡¤les ha decidit actuar per dues vies. De manera immediata, activar¨¤ el sistema d'emerg¨¨ncia previst en els tractats quan es detecti ¡°un influx sobtat¡± d'estrangers d'un pa¨ªs tercer. Aquest mecanisme permetr¨¤ una distribuci¨® de demandants d'asil ¡°amb una participaci¨® justa i equilibrada¡± de tots els Estats membres. I amb car¨¤cter permanent, Brussel¡¤les presentar¨¤ una nova norma a final d'any que distribueixi els immigrants ¡°de manera obligat¨°ria i autom¨¤tica¡± quan hi hagi una aflu¨¨ncia massiva d'estrangers.
Aquest car¨¤cter vinculant constitueix la principal novetat de l'anomenada agenda europea d'immigraci¨® que el col¡¤legi de comissaris aprovar¨¤ dimecres. Fins ara eren els Estats membres els que podien adoptar decisions davant situacions d'emerg¨¨ncia. Conscient de les dificultats pol¨ªtiques per acceptar refugiats, especialment en pa?sos que ja suporten la pressi¨® de les arribades a les costes, Brussel¡¤les ha decidit que el repartiment sigui directe i obligatori.
Aquest model descarregar¨¤, previsiblement, Alemanya i Su¨¨cia de bona part dels seus demandants d'asil per recol¡¤locar-los en pa?sos com Espanya, Portugal o Romania, que figuren entre els quals menys demandants absorbeixen. La UE compensa d'aquesta manera els pa?sos del nord, que van fer un esfor? a l'¨²ltima cimera extraordin¨¤ria de finals d'abril en acceptar destinar m¨¦s recursos per afrontar les arribades d'estrangers pel Mediterrani. ¡°Els Estats membres hauran de mostrar solidaritat i doblar els seus esfor?os per assistir els pa?sos que estan en primera l¨ªnia¡±, diu la proposta, com si fos un recordatori de la necess¨¤ria assist¨¨ncia als pa?sos m¨¦s propers a les fronteres exteriors.
Aquesta solidaritat no podr¨¤ limitar-se a fixar quotes amb els immigrants que ja han arribat a Europa. L'Executiu comunitari llan?ar¨¤ una recomanaci¨® a finals de mes per a l'acolliment de refugiats en origen, ¨¦s a dir, els que no han entrat encara a la UE. El nombre de places apareix al document de la Comissi¨® marcat amb tres ics, per¨° Brussel¡¤les apunta com a pista que l'ONU recomana per a Europa un objectiu anual de 20.000. Fins ara les xifres amb prou feines superen els 7.000 acollits, mentre que als Estats Units s'acosten a 60.000. Tamb¨¦ aqu¨ª es tindr¨¤ en compte el PIB i la resta de criteris esmentats per al repartiment dels estrangers que ja s¨®n a Europa. I si la voluntarietat no funciona, Brussel¡¤les anuncia un model obligatori a partir del 2016. Les xifres definitives se sabran a final de mes.
Per facilitar aquesta recol¡¤locaci¨® d'estrangers que fugen dels conflictes, Brussel¡¤les proposa una idea que, sense arribar a fixar centres europeus en pa?sos tercers per demanar asil, s'hi aproxima bastant. La UE establir¨¤ a final d'any un centre pilot al N¨ªger que permetr¨¤ organitzar el viatge a Europa d'aquells refugiats que els pa?sos acceptin de manera volunt¨¤ria.
Tots aquests projectes rebran diners. El document que es presentar¨¤ la setmana vinent inclou 50 milions d'euros extraordinaris per fomentar l'acolliment d'estrangers en origen per al 2015 i 2016. 60 milions m¨¦s es destinaran a les tasques de recepci¨® i assist¨¨ncia sanit¨¤ria dels pa?sos ¡°que estan sota una especial pressi¨®¡±. I es destinaran 30 milions m¨¦s a la cooperaci¨® regional.
El revers de tota aquesta solidaritat ¨¦s un augment de la duresa en les devolucions de tots aquells a qui es considera sense dret a l'asil. Nom¨¦s el 39% de les expulsions decretades el 2013 es van executar, un aspecte que, en opini¨® de Brussel¡¤les, fomenta les arriscades sortides cap a Europa. La Comissi¨® proposa donar nous poders a Frontex, l'ag¨¨ncia de supervisi¨® de fronteres, per agilitar aquests retorns.
Tot i que ¨¦s ambiciosa respecte al marc actual, la iniciativa de Brussel¡¤les no deixa de ser un conjunt de solucions fragment¨¤ries al repte migratori. El mateix Executiu comunitari conclou el seu document amb tres propostes de futur que s¨ª que suposarien una revoluci¨®: un sistema ¨²nic d'asil, amb criteris homogenis a tots els pa?sos, una gesti¨® unit¨¤ria de les fronteres, amb un cos europeu encarregat de protegir-les, i un sistema integrat d'immigraci¨® legal que cre¨¦s ¡°una reserva europea d'immigrants qualificats¡± accessible per als empresaris.
El frac¨¤s de la targeta blava
Tot i que alguns Estats membres ara no ho conceben, l'envelliment de la poblaci¨® europea provocar¨¤ una p¨¨rdua de 17,5 milions de persones en edat de treballar la propera d¨¨cada. I les necessitats laborals canvien cada vegada amb m¨¦s rapidesa. La Comissi¨® Europea veu en la immigraci¨® la resposta a aquests desafiaments i es proposa ampliar els canals legals per atreure treballadors d'altres territoris.
Com a mesura m¨¦s concreta, l'Executiu comunitari revisar¨¤ l'anomenada targeta blava, un instrument destinat a aplanar el cam¨ª a Europa a treballadors qualificats, per¨° que nom¨¦s ha aconseguit reunir des del 2011 16.000 persones al club comunitari, 13.000 en un sol pa¨ªs, la qual cosa implica que els 27 restants pr¨¤cticament no hi han recorregut. En un moment en qu¨¨ escassegen els recursos econ¨°mics, Brussel¡¤les proposa estendre aquesta targeta tamb¨¦ a emprenedors ¡ªno nom¨¦s a empleats per compte d'altre¡ª que estiguin disposats a invertir a Europa. Tamb¨¦ s'intentar¨¤ facilitar l'estada a professionals del sector serveis que es desplacin temporalment a la UE a treballar per a empreses o Governs. I es proposar¨¤ eliminar el requisit de visat a algunes nacionalitats.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.