Gr¨¨cia ens interessa

Dif¨ªcilment la reuni¨® de l'Eurogrup il¡¤luminar¨¤ avui un acord sobre la finalitzaci¨® del segon rescat grec, encara que ¨¦s exigible que, passats ja tres mesos d'haver-se iniciat les converses, aquestes ja donessin algun fruit. Seria molt convenient per a la imatge pol¨ªtica del mateix Eurogrup, que va aconseguir recentment conv¨¨ncer Atenes de la necessitat de modificar la t¨¨cnica, el format i l'equip negociador, la qual cosa hauria de redundar en algun signe s¨°lid d'acostament. Ho seria tamb¨¦ per estabilitzar l'economia grega, que no ha fet sin¨® empitjorar des del t¨ªmid repunt aconseguit a finals de l'any passat. I, finalment, tamb¨¦ per a la moral dels ciutadans europeus, fatigats ja davant un pols que arrossega m¨¦s de passat enutj¨®s que de futur il¡¤lusionant.

Fins ara, els desacords semblen haver-se concretat en plantejaments contraposats sobre q¨¹estions socials pendents (salari m¨ªnim, reforma laboral i de pensions), fiscalitat (augment de l'IVA) i el rescat social de certs clients de la banca (desnonaments). Hi ha m¨¦s sintonia en les reformes per incrementar la recaptaci¨® impositiva (crucial a qualsevol Estat modern) i s'han esva?t els maximalismes del Govern Tsipras sobre el repudi del deute p¨²blic.

Si es vol accelerar la negociaci¨®, Atenes ha de ser conscient que les seves reivindicacions socials per redistribuir la factura de la crisi de forma m¨¦s equitativa topen amb un l¨ªmit doble. D'una banda, no pot retrotreure mitjan?ant mesures no pactades l'austeritat en la despesa corrent de manera que es perjudiqui la l¨ªnia de reducci¨® del d¨¨ficit, encara que aquesta es pugui fer de manera m¨¦s suau. I no ha de generar problemes pol¨ªtics als seus socis, particularment als governs que disposen de menys matalassos socials, o han hagut d'aplicar mesures m¨¦s severes: equivaldria a posar-los contra les seves pr¨°pies poblacions. L¨°gicament, no ho faran.

Al mateix temps, convindria que el conjunt de l'eurozona demostr¨¦s que s'implica m¨¦s creativament ¡ªaix¨° ¨¦s, no com un mer front¨® davant propostes en alguns casos molt inoportunes¡ª en la forja d'un acord. Gr¨¨cia ens interessa a tots; no una Gr¨¨cia ven?uda i humiliada, sin¨® raonable i capa? d'abordar un fort creixement sostingut: si el primer rescat va ser un desastre, i el segon va comen?ar molt millor, el tercer haur¨¤ de ser la definitiva demostraci¨® que es poden superar els errors; els individuals i els del conjunt. Per aix¨° conv¨¦ trobar sortides o solucions interm¨¨dies als punts de m¨¦s fricci¨®.

?s cert que amb tot aix¨° no n'hi ha prou. Les projeccions d'Atenes sobre l'augment d'ingressos que suposarien les mesures que postula pequen d'optimisme. I al rev¨¦s, les alces de despeses es minimitzen. Aquesta visi¨® rosa ¨¦s habitual quan un pa¨ªs elabora per si sol un pla d'estabilitzaci¨® i creixement. A la inversa, ¨¦s freq¨¹ent que els plans dissenyats pels organismes internacionals exagerin les exig¨¨ncies i minimitzin els costos socials. Llei de vida.

Alguns dels projectes de Tsipras estan ben orientats (el rigor tributari), o s¨®n realistes (els c¨¤lculs dels miserables fruits de les privatitzacions). Per¨° d¡¯altres contravenen frontalment tota l¨°gica comunit¨¤ria: com es pot reclamar ajuda per augmentar el salari m¨ªnim a pa?sos (per exemple, els b¨¤ltics) amb un salari m¨ªnim que ¨¦s la meitat del pret¨¨s?

Tot aix¨°, i m¨¦s, ¨¦s discutible, i s'ha de discutir amb seriositat. I amb molta m¨¦s rapidesa.