ETA i les seves ovelles assassines

Enmig del silenci del bosc, les gotes d'aigua queien com projectils damunt la molsa. En la senda propera, discorrent pel cam¨ª de la confessi¨®, Jordi ?vole succionava l'¨¤nima de l'antic etarra, avui penedit, I?aki Rekarte. Sense presses, amb parades en el buit del temps, l'antany assass¨ª reclutat amb 18 anys, responsable del comando Santander i autor de l'atemptat on van morir tres ciutadans innocents, confessava els crims del monstre estrany que un dia el va habitar. Se'l mirava ja lluny¨¤ i sorpr¨¨s, amb menyspreu, cert f¨¤stic i un punt d'incomprensi¨®. Com si es tract¨¦s d'alg¨² altre.

?vole, en el seu comiat de temporada, va donar una altra lli?¨® de periodisme contemporani sa. Amb el serrell embolicat en aquella precisa naturalitat, les preguntes ¨Cmai innocents, en el seu cas¨C se centraven a explicitar la narraci¨® de l'antic etarra per aprofundir, sobretot, en les reflexions. Va aconseguir moments esgarrifosos. D'aquests que deixen inerme, nu, perdut en el desgu¨¤s de les seves pr¨°pies contradiccions a qui respon.

¡°Em sabries donar el nom de les persones que vas matar?...¡±. Ell, encara, no recordava. ¡°Te'ls dir¨¦¡­¡±. Vam aprendre a trav¨¦s de Rekarte que f¨¤cil que ¨¦s reclutar la incertesa quan vius en la immaduresa, que senzill que resulta inventar-se enemics, esculpir el menyspreu al que ¨¦s diferent. Ens vam assabentar que ETA no era aliena a aquell desconcertant vici espanyol: el nyap. Que el silenci tens dels presos amaga un gest de menyspreu als l¨ªders de l'organitzaci¨®, al conte d'una Euskal Herria embolicada en mites. No ens va haver de conv¨¨ncer de l'evid¨¨ncia sobre les tortures. Vam entendre que el fanatisme patri¨°tic, quan et deshumanitza fins al punt d'equiparar els morts a la fredor d'un objectiu, et col¡¤loca a un pas del nihilisme.

Vam saber el que eren les ovelles, aquella paraula que Rekarte no deixava de pronunciar com la met¨¤fora de la seva tossuderia. Ens va parlar de la gasolina de l'odi, de l'enemic fictici que et crees, que a l'hora de jugar-se a cara o creu qui prem el gallet, el premi ¨¦s que et toqui fer-ho, no que te'n salvis. No deixava d'al¡¤ludir a assumptes en qu¨¨ els espectadors comprov¨¤vem, regirats, inc¨°modes, les ferides obertes. Una obra mestra va ser el que ens van presentar els responsables de?Salvados aquest ¨²ltim diumenge. Un testimoni sorprenent de cruesa i redempci¨®.