Sistema p¨²blic i sistema privat

D'en?¨¤ que va comen?ar la crisi s'han repetit les cr¨ªtiques no nom¨¦s a les retallades del sistema p¨²blic, especialment la sanitat i l'educaci¨®, sin¨® tamb¨¦ a una privatitzaci¨® creixent de les institucions p¨²bliques. Privatitzar ¨¦s un terme male?t que fa saltar totes les alarmes relatives a un sosteniment correcte i just de l'Estat del benestar. En el cas de les prestacions sanit¨¤ries, a les quals em vull referir ara, les diverses maneres de deixar en mans privades la cobertura de les prestacions per part de l'Administraci¨® p¨²blica s¨®n demonitzades per principi. Com que, a m¨¦s, no paren d'aflorar irregularitats en l'adjudicaci¨® d'obres i serveis sanitaris ¨Cel cas Innova de Reus n'¨¦s un exemple¨C, la identificaci¨® entre privatitzaci¨® i corrupci¨® est¨¤ servida. La col¡¤laboraci¨® de l'Administraci¨® p¨²blica amb l'empresa privada ¨¦s vista en general com un perill que cal conjurar sense excepcions.

Tot i que les corrupcions s¨®n moltes i aporten prou fonament per sustentar les inquietuds que desperta qualsevol iniciativa de privatitzaci¨®, la interacci¨® del sistema p¨²blic i el sistema privat mereixeria ara una an¨¤lisi tranquil¡¤la, detallada i sense prejudicis, allunyada de confrontacions partidistes, amb el doble objectiu d'aclarir el que est¨¤ passant i d'aportar arguments a favor o en contra de l'equival¨¨ncia entre la cooperaci¨® privada i la deterioraci¨® i el desballestament dels serveis p¨²blics. Eliminar prejudicis significa posar en q¨¹esti¨® idees i afirmacions que simplifiquen la realitat i no estan prou contrastades. Com ara que l'empresa p¨²blica ¨¦s ineficient i la privada un model d'efici¨¨ncia. O que l'empresa privada no pot deixar d'anteposar l'afany de lucre a les funcions de servei p¨²blic. Contra aquests prejudicis cal preguntar-se si concerts, consorcis, concessions i altres formes d'interacci¨® entre el sistema p¨²blic i el sistema privat es fan tant amb vista a sostenir un servei la despesa del qual no t¨¦ sostre, com amb l'objectiu de sostenir i fins i tot millorar l'acc¨¦s universal a les prestacions sanit¨¤ries.

Acc¨¦s universal i efici¨¨ncia s¨®n els dos valors que haurien de presidir la gesti¨® del sistema p¨²blic

Acc¨¦s universal i efici¨¨ncia s¨®n els dos valors que haurien de presidir la gesti¨® del sistema p¨²blic. La Fundaci¨®n Alternativas acaba de publicar un informe substanci¨®s ¨CAn¨¤lisis i propostes per a la regeneraci¨® de la sanitat p¨²blica a Espanya¨C?en qu¨¨ s'aborden els problemes que planteja el finan?ament i la gesti¨® dels centres p¨²blics. A m¨¦s de subratllar que l'afany de millorar la gesti¨® no t¨¦ per qu¨¨ conduir a privatitzar sense m¨¦s ni m¨¦s, posa ¨¨mfasi en l'escassa o nul¡¤la avaluaci¨® que ha merescut la diversitat de models sanitaris implantats a les comunitats aut¨°nomes. ¡°No existeix cap valoraci¨® general dels efectes de la implantaci¨® del model de centres de salut als diferents territoris de l'Estat¡±. Sense control, sense avaluacions, sense un seguiment sostingut de la interacci¨® p¨²blic-privat, ¨¦s l¨°gic que es produeixin desviacions de l'objectiu primordial: garantir sense excepcions el dret a la protecci¨® de la salut. En ocasions, la interacci¨® privada es produeix en un marc que frega l'alegalitat i, per tant, l'opacitat. O existeix una regulaci¨® precisa, per¨° que f¨¤cilment es deixa de complir. No forma part dels nostres costums avaluar sistem¨¤ticament les iniciatives noves amb la finalitat de comprovar si es van complir els objectius establerts. Un exemple del que hauria de ser: a Alemanya, no fa gaire, es va eliminar un copagament, previst per dissuadir de la utilitzaci¨® excessiva dels serveis sanitaris, despr¨¦s de comprovar que no s'havia aconseguit aquesta finalitat.

El control ¨¦s imprescindible per assegurar que l'equitat i l'efici¨¨ncia es mantinguin com les finalitats ¨²ltimes del model sanitari, per comprovar si els mitjans instrumentats per garantir totes dues finalitats contribueixen a dur-les a terme o, per contra, els distorsionen. Pel que fa a la corrupci¨®, no deixar¨¤ d'estendre's si els que la perpetren no se senten vigilats des de fora i des de dins. El cas Innova va esclatar gr¨¤cies a la den¨²ncia d'un regidor de la CUP. Aquests dies s'exhibeix a Barcelona el documental Corrupci¨®. L'organisme nociu. S'hi mostra amb nitidesa que s¨®n excepcionals les persones amb prou valor per plantar-se davant les irregularitats, gaireb¨¦ sempre a costa de perdre el lloc de treball. La corrupci¨® s'est¨¦n quan falta un ethos, una manera d'actuar que repel¡¤leix sistem¨¤ticament les males pr¨¤ctiques. La regeneraci¨® del sistema sanitari ¨¦s una necessitat urgent. Conv¨¦ que els nostres parlamentaris hi comencin a treballar sense m¨¦s demora.

Victoria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB