Un altre consens social

Fa molta r¨¤bia que la imaginaci¨® pol¨ªtica del PP no doni per a m¨¦s i hagin de tornar a un recurs de baixa categoria per escalfar la campanya electoral. La llengua ha tornat a les pantalles com a cap de turc electoralista i presumptament justicier. L'¨²nica cosa bona que es pot treure d'aix¨° ¨¦s el pretext per a una reflexi¨® desdramatitzada per¨° tamb¨¦ vera? sobre el que la majoria de la societat reclama al seu sistema p¨²blic d'escolaritzaci¨®, ¨¦s a dir, compet¨¨ncia i agilitat semblant del catal¨¤ i el castell¨¤, una equiparable familiaritat amb les dues lleng¨¹es, i equivalent flu?desa en l'¨²s oral i escrit de totes dues. Aquest consens em sembla poder¨®s, tant, per cert, com un altre consens incontestable que parla de l'¨¨xit de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica.

Per¨° s¨®n dos consensos que semblen moure's en nivells diferents. D'un, cap dubte, i es reafirma cont¨ªnuament, per¨° de l'altre gaireb¨¦ no en sentim parlar, quan no t¨¦ res a veure amb la defensa d'una o una altra llengua sin¨® amb la millor preparaci¨® possible, a cost zero, dels escolars que hauran de viure en un m¨®n obert, permeable i com a m¨ªnim biling¨¹e. Aquest altre consens es carrega sense voler d'un to desafiador o provocador o empipador, precisament perqu¨¨ l'¨²s aberrant de sent¨¨ncies, declaracions, casos particulars i nimietats magnificades per tots dos contendents pol¨ªtics impedeix tranquil¡¤litzar els ¨¤nims i recon¨¨ixer l'evident: les fam¨ªlies volen que els seus fills no surtin de les escoles com a monoling¨¹es i ni tan sols com a usuaris ¨°ptims d'una llengua i nom¨¦s usuaris barroers de l'altra quan podrien sense cap dificultat habilitar-se com a usuaris competents de totes dues.

No crec que existeixi norma un¨¤nime, ja que Catalunya ¨¦s molt diversa socialment. L'experi¨¨ncia de la doc¨¨ncia mostra que unes zones necessiten un entrenament m¨¦s intens en castell¨¤ i altres zones necessiten un entrenament m¨¦s intens en catal¨¤. Fins i tot a les mateixes zones, per¨° en barris diferents, la pluralitat de situacions exigeix decisions no dictades per l¨°giques de partit ni ideol¨°giques sin¨® civils, formatives i educatives.

Ni vivim en l'heroica resist¨¨ncia antifranquista ni ¨¦s desitjable que un sistema d'escolaritzaci¨® p¨²blica descuidi o desatengui l'¨²s d'una de les dues lleng¨¹es

Per¨° mentre els pol¨ªtics en campanya, aqu¨ª i all¨¤, continu?n utilitzant la llengua com un alegre pretext per barallar-se no nom¨¦s delaten la seva inconsist¨¨ncia com a servidors p¨²blics sin¨® la seva indifer¨¨ncia fr¨ªvola pel futur dels nois. Ni vivim en l'heroica resist¨¨ncia antifranquista ni ¨¦s desitjable que un sistema d'escolaritzaci¨® p¨²blica descuidi o desatengui l'¨²s d'una de les dues lleng¨¹es que constituiran l'entorn social i professional dels escolars. No sembla realment alarmant, doncs, que un tribunal catal¨¤ i un altre d'estatal aspirin a un ¨²s vehicular del castell¨¤ a l'escola una mica m¨¦s alt que el restringit a l'ensenyament mateix del castell¨¤. Imagino que ning¨² somia amb una Catalunya monoling¨¹e i que la majoria aspirem a no patir barroeries excessives en cap de les dues lleng¨¹es.

El consens que invocava Mas, per tant, ¨¦s efectivament molt alt, per¨° aquest consens no diu nom¨¦s que la immersi¨® ling¨¹¨ªstica ¨¦s intocable. El que diu ¨¦s, possiblement, que donat el seu incontestable i irreversible ¨¨xit, i donada l'absoluta abs¨¨ncia de conflicte ling¨¹¨ªstic que mereixi aquest nom (fora de paranoics i incendiaris de tots dos costats), ha desaparegut de l'horitz¨® l'amena?a que el catal¨¤ s'extingeixi per culpa del fet que la classe de f¨ªsica arribi pronunciada en castell¨¤. Fins i tot aquesta perspectiva podria contribuir a moderar les angoixants situacions en qu¨¨ el repartiment de mat¨¨ries obliga professors a ensenyar en una llengua en condicions m¨¦s insegures o deficients que si ho fessin en la llengua que dominen m¨¦s. ?s una altra d'aquelles evid¨¨ncies flagrants que fa saltar guspires per¨° ¨¦s comuna a les aules i, molt pitjor, causa comuna de xiulades sense ra¨®.

La flexibilitat o la coher¨¨ncia en aquest sentit sembla m¨¦s bona norma que la rigidesa reglament¨¤ria i pot ser que fins i tot ho agraeixin ells, els escolars, quan comencin a buscar-se la vida i ho facin, gr¨¤cies a fervents nacionalistes espanyols i catalans, fora de Catalunya i fora d'Espanya, per exemple en l'ampl¨ªssima Am¨¨rica, espavilant-se ells sols, i una miqueta desconfiats si l'entorn en qu¨¨ han crescut ha estat impermeable per raons socials, familiars o ideol¨°giques a l'¨²s natural i indistint de les dues lleng¨¹es. D'aquest luxe gratu?t no n'hauria de quedar fora ning¨², i encara?menys?desestimar-lo com a luxe.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista