Eugenio, una raci¨® de dopamina

L¡¯¨¦sser hum¨¤ no ¨¦s l¡¯¨²nica esp¨¨cie que riu, per¨° segurament ¨¦s l¡¯¨²nica que sap fer riure els seus cong¨¨neres. Est¨¤ b¨¦ que TV3 dediqui un programa als humoristes. Practiquen un art que ens fa passar estones divertides, per¨° no els tractem amb la mateixa prosopopeia que semblen mer¨¨ixer els practicants d¡¯altres disciplines. ?s la marginaci¨® del pallasso. I, en canvi, l¡¯humor, el bon acudit basat en la manipulaci¨® intel¡¤ligent de materials ling¨¹¨ªstics, ¨¦s una cosa particularment saludable. Ho explica, per exemple, el neurocient¨ªfic Scott Weems al seu llibre Ja?(que no podia titular d¡¯una altra manera): la dopamina, un dels neurotransmissors emparentat amb l¡¯humor, es considera la recompensa qu¨ªmica del cervell. I en aix¨°, que l¡¯humor augmenti la dopamina disponible, s¡¯assembla a altres activitats tan interessants com el sexe o menjar xocolata.

El programa es diu C¨°mics i la nit d¡¯estrena va estar dedicada a l'Eugenio. L¡¯element infal¡¤lible, el millor i que es va fer curt, va ser quan rescataven gravacions de l¡¯Eugenio explicant uns quants dels seus ¡°saben aquel que diu¡±. Gran c¨°mic. Per¨° el programa no vol ser nom¨¦s una reposici¨® de les seves actuacions. Busca el testimoni de gent propera al personatge perqu¨¨ ens expliquin la seva vida, el seu tarann¨¤ fora de l¡¯escenari. Saber-ne alguna cosa m¨¦s. Anit va ser el fill de l¡¯humorista, xerrant a casa amb ?ngel Ll¨¤cer, el presentador, que en aquesta circumst¨¤ncia fa un paper molt m¨¦s agra?t que quan toca el cap¨ªtol de les gracietes. I una colla de personatges, des de l¡¯actor Pep Cruz o el soci¨°leg Salvador Giner, passant per Albert Om i Quim Masferrer, van explicar la seva experi¨¨ncia com a oients de l¡¯Eugenio, l¡¯acudit que m¨¦s els agrada o van apuntar hip¨°tesis sobre la mena d¡¯humor que practicava, quins eren els seus mecanismes.

En una cosa van coincidir: aquells mateixos acudits explicats per altres, sense la seva austera prosodia, perden tota la gr¨¤cia. Per aix¨° mateix no va tenir sentit anar a visitar una colla de xinesos per comprovar, amb la interposici¨® for?osa d¡¯una traductora, si tamb¨¦ els feien gr¨¤cia. Ning¨² no va riure. D¡¯ac¨ª, d¡¯algunes declaracions del mateix Eugenio i d¡¯esbossos antropol¨°gics fets per alguns convidats s¡¯apuntava una teoria sobre el sentit de l¡¯humor dels catalans, en una recerca de la nostra te¨°rica idiosincr¨¤sia a l¡¯hora de riure. Que si som apagats?o ensopits, etc. Una feina on sempre s¡¯acaben cuinant estereotips, perqu¨¨ hi deu haver catalans a qui els agrada Els Morancos i andalusos que s¡¯hi avorreixen de valent.

Els millors moments van ser quan rescataven gravacions de l¡¯Eugenio explicant uns quants dels seus ¡°saben aquel que diu¡±

Ll¨¤cer condueix el programa amb un to entusiasta des d¡¯un escenari petit¨®, amb p¨²blic, i ¨¦s all¨ª on es fa el show final. Hi van ser Reeugenio, estava cantat, i Carles Latre, que va donar una lli?¨® magistral sobre l¡¯art de la imitaci¨® de la qual Ll¨¤cer ¨Cja es veia venir i suposo que era part del gag¨C en va treure poc profit a l¡¯hora de fer la seva, d¡¯Eugenio. Sembla ser que a cada programa, un convidat imitar¨¤ el personatge de la setmana (Capri, Mary Santpere, Pepe Rubianes¡­). Ai.

En tot cas, C¨°mics fa passar una bona estona, si no el compliquen massa.