La ci¨¨ncia darrere del vestit

Gaireb¨¦ tres mesos despr¨¦s que el xocant vestit blau i negre (o era blanc i daurat?) fes bullir Internet, tres equips d'investigaci¨® han aportat un examen m¨¦s detallat dels aspectes cient¨ªfics que s'amaguen darrere del fenomen viral. En els seus articles, publicats el dijous a la revista Current Biology, els equips proposen les causes per les quals la gent veu colors diferents, i el que tot aix¨° significa per a la nostra comprensi¨® de la percepci¨® visual.

La causa que unes persones veiessin el vestit blanc i daurat i d'altres blau i negre era la difer¨¨ncia en les seves percepcions de la llum natural

En un dels estudis, Michael Webster, psic¨°leg de la Universitat de Nevada, a Reno, atribueix la responsabilitat del cas a l'ambig¨¹itat del color blau i a la incapacitat de les persones per distingir amb fiabilitat els objectes blaus de la il¡¤luminaci¨® del mateix color. Afirma que la nostra visi¨® pot dir-nos amb encert si estem mirant un paper blanc il¡¤luminat amb llum vermella, o un paper vermell il¡¤luminat amb llum banca, per¨° que aquest proc¨¦s no funciona f¨¤cilment amb tots els colors, i que el blau acostuma a ser problem¨¤tic.

Per al seu estudi, Webster va preguntar als estudiants de la facultat si veien les ratlles del vestit blaus o blanques. Les opinions estaven repartides a parts iguals. Per¨° quan l'equip va invertir els colors del vestit, les ratlles blaves/blanques es van convertir en tons inequ¨ªvocs de groc, i gaireb¨¦ el 95% dels estudiants van descriure la pe?a com a groga i negra.

En el segon estudi, Karl Gegenfurtner, psic¨°leg de la Universitat de Giessen, a Alemanya, va demanar a 15 voluntaris que utilitzessin un cercle crom¨¤tic personalitzable per mostrar de quin color veien el vestit. Va descobrir que els p¨ªxels de la imatge concordaven amb l'espectre natural de blaus i grocs que veiem des de la sortida fins a la posta del sol, fet que feia que a les persones que el contemplaven els cost¨¦s m¨¦s dir com podia afectar la percepci¨® el color de la il¡¤luminaci¨®.

Gegenfurtner i els seus col¡¤laboradors van concloure que la causa que unes persones veiessin el vestit blanc i daurat i d'altres blau i negre era la difer¨¨ncia en les seves percepcions de la llum natural.

En el tercer estudi, Bevil Conway, neurocient¨ªfic del Wellesley College, va preguntar a m¨¦s de 1.400 persones quins colors veien quan miraven el vestit. En la seva mostra hi havia 300 persones que no l'havien vist abans. Va descobrir que els observadors no nom¨¦s pertanyien als dos grups en litigi ¨C¡°blau i negre¡± i ¡°blanc i daurat¡±¨C, sin¨® tamb¨¦ a un tercer ¡°blau i marr¨®¡±. Aix¨ª mateix, va observar que les persones grans tendien a veure'l blanc i daurat, mentre que els joves el veien blau i negre.

Segons Conway, en el cas del vestit la mala qualitat de la imatge activa el model intern del cervell. Les circumst¨¤ncies ambig¨¹es i la falta de context s¨®n importants ¡°perqu¨¨ el cervell no t¨¦ suficient informaci¨® per destriar-ho¡±, explica. ¡°Per aix¨°, ha de dirigir-se al seu model intern i preguntar a la seva guia qu¨¨ li sembla que est¨¤ passant a l'exterior¡±, afegeix.

Hi ha un tercer grup: els que el veuen ¡°blau i marr¨®¡±

El model intern de cada persona reacciona de forma diferent. Conway sost¨¦ que els qui veien el vestit blanc i daurat el veien aix¨ª perqu¨¨ el seu model intern suposava que l'estaven contemplant sota un cel blau. Per tant, van descartar el color blau. Quant a les persones que el veien blau i negre, els seus models interns les van predisposar a pensar que l'estaven veient sota una llum incandescent taronja.

El paper dels p¨ªxels

L'investigador es va adonar que les sanefes del vestit, que algunes persones percebien com un encaix daurat o negre, tamb¨¦ plantejaven un problema. Quan ell i el seu equip van examinar els p¨ªxels de les ratlles, van descobrir que semblaven marrons, i no daurades o negres. Per¨° com que la gent no podia dir de quin material estaven fetes, en alguns casos els cervells assumien que era brillant i les percebien com si fos or.

David Brainard, el neurocient¨ªfic de la Universitat de Pennsilv¨¤nia que va redactar la nota que acompanya els tres articles de la revista, assenyala que cada article aporta alguna cosa a la nostra comprensi¨® de la hip¨°tesi de la const¨¤ncia del color, terme que es refereix a la capacitat de percebre el color d'un objecte independentment del color de la font de llum que es projecti sobre ell.

Es tracta d'articles particularment valuosos des del punt de vista cient¨ªfic¡±

¡°Es tracta d'articles particularment valuosos des del punt de vista cient¨ªfic¡±, dictamina Brainard, ¡°perqu¨¨ traslladen la discussi¨® sobre el vestit a un terreny en el qual disposem de dades reals sobre el fenomen que transcendeixen les desenes de milers de piulades¡±.

Conway va demanar als participants que utilitzessin un cercle crom¨¤tic digital per triar un p¨ªxel de color que coincid¨ªs amb el que pensaven que veien en el vestit. Despr¨¦s el seu equip va utilitzar la informaci¨® per compondre dues representacions del vestit basades en els p¨ªxels que la gent havia triat. Quan Webster va invertir els colors del vestit, el 95% dels participants en el seu experiment van dir que el veien groc i negre.

Traducci¨® de News Clips

? 2015 New York Times News Service