El ¡®run run¡¯

Ha estat una setmana m¨¦s moguda de l'habitual, en part perqu¨¨ aquest diari estrenava nou format. I enmig d'aquest enrenou s'ha colat el run run?d'Ada Colau, un v¨ªdeo rumber i sabros¨®n en plena campanya electoral on Colau es mostra senzilla, compromesa i sobretot divertida. Un gol baratet dels pol¨ªtics emergents en aquest ball on volem que canvi? el ritme, encara que sigui nom¨¦s una mica.

Colau, candidata a l'alcaldia de Barcelona, l'ha colat b¨¦ mentre a Espanya passem per diferents etapes amb ritme salat, com de rumbeta. El run run?de principis d'any era que el bipartidisme s'acabava. Ara ¨¦s que possiblement repetirem el que va passar en?les eleccions brit¨¤niques i que?els partits tradicionals recuperaran l'al¨¨. I en aquell apartat de la nostra democr¨¤cia que ¨¦s la corrupci¨®, tot sembla que es queda en un run run, una mala estona per a uns quants privilegiats que en el seu moment van ser pol¨ªtics honorables. Mentrestant, el run run?ens dibuixa un somriure a ritme de rumba. Catalana, per descomptat.

Com cada any, al maig arrenquen el Festival de Canes, a Fran?a, i el Festival de les Flors de Chelsea, a Londres. Dos esdeveniments carregats de simbolisme i estil. A la catifa vermella de Canes, tot s¨®n estrelles. Al Festival de Chelsea on tot s¨®n flors, aquest any ¨¦s el pr¨ªncep Carles el que est¨¤ en el punt de mira, perqu¨¨ s'han filtrat cartes seves aconsellant els primers ministres. Un pr¨ªncep i un ministre poden mantenir cert run run, per¨° mai una relaci¨® epistolar. A Carles l'acusen de voler immiscir-se en el Govern, quan sap que no est¨¤ entre els seus privilegis. Tony Blair no ho sap, no contesta.

I mentrestant, Canes desplega m¨¦s informaci¨® i magisteri a la catifa vermella que a la sala de projeccions. No ¨¦s un run run, ¨¦s el ritme del nostre temps. Les pel¡¤l¨ªcules probablement no s¨®n obres mestres, per¨° la veritable magistralitat es troba en aquella catifa vermella, la m¨¦s civilitzada del m¨®n on les estrelles, sobretot les femenines, entenen aquella desfilada com una prolongaci¨® de les seves carreres com una professi¨® paral¡¤lela venent luxe. Una corrua on totes enlluernen, es fan fotografies i se'n van. I si a la gala del Met a Nova York es va consagrar el zombi chic, un estil on tothom sembla tornar alegrement d'entre els morts, entre estrips i calaveres, a la catifa vermella de Canes s'ha imposat el lesbianisme lleuger com a codi chic per¨° tamb¨¦ com a g¨¨nere sexual favorit en les interpretacions de les grans actrius. Tant Charlize Theron com Cate Blanchett interpreten personatges que juguen amb el prejudici de l'homenot i amb la lluita per una millor qualitat de vida entre dues lesbianes dels anys cinquanta. Theron li va treure les ungles a un periodista que va gosar preguntar-li si el seu personatge tenia m¨¦s costat mascul¨ª que femen¨ª. I li va deixar molt clar que les dones s¨®n nom¨¦s aix¨°, dones. Blanchett va anar m¨¦s lluny: davant la pregunta de si havia tingut relacions amb una altra dona, va respondre que s¨ª i, a m¨¦s, diverses vegades, deixant la premsa internacional carregada de prejudicis amb la boca oberta. Un vell run run se silencia i s'obre pas a una reivindicaci¨® femenina definitiva.

Al parlament brit¨¤nic hi ha tantes diputades ¡°lets be honest¡± (un joc de paraules molt de moda entre les lesbianes discretes) que el Daily Mirror va llan?ar un titular declarant-lo el m¨¦s gai del m¨®n. Aquell mateix dia, en una altra illa, Mallorca, esclatava un nou esc¨¤ndol de corrupci¨® despr¨¦s d'una imputaci¨® a un altre funcionari acusat d'organitzar orgies amb alts c¨¤rrecs p¨²blics mallorquins i prostitutes de moltes nacionalitats. La investigaci¨® intenta resoldre una presumpta trama corrupta incrustada a la policia de Palma. Les prostitutes han declarat que eren contractades per fer bacanals amb alcaldes i pol¨ªtics, on ¡°corrien el Dom Perignon i la Viagra¡±. Quina combinaci¨®! Quina ressaca! Per m¨¦s bo i real que sigui el Dom Perignon, acaba afectant. I els que han fet servir Viagra com a diversi¨® saben que deixa un mal de cap no doble, sin¨® triple. Cal recon¨¨ixer a aquelles festes un punt refinat, gaireb¨¦ glamur¨®s precisament per aquesta combinaci¨®. I que pot veure's com una aposta pel turisme de qualitat. Entre tots els run run de corrupci¨®, ens faltava una bacanal amb prostitutes i policies en una illa. I, a m¨¦s, amb bon pressupost. Aix¨ª es constata que?Berlusconi va definir un estil aspiracional: has de viure una festa al Villa Certosa per transformar-te en un Ulisses modern i presumpte que sap seguir el ritme, que sap seguir el run run.