La Marina i la catalanof¨°bia

Catalunya viu actualment en un clima democr¨¤tic que no ¨¦s normal i que est¨¤ donant lloc a greus casos d'intoler¨¤ncia procedents de tots els sectors. Aquesta vegada li ha tocat a Marina Pibernat Vila, candidata d'ICV-EUiA per la ciutat de Girona. La quarta a la llista, de la qual s'ha vist obligada a sortir arran de la violenta reacci¨® que han provocat unes declaracions seves a Twitter. La pressi¨® que s'exerceix sobre qui no combrega amb la causa independentista arriba sovint a fer-los objecte d'assetjaments i linxaments verbals col¡¤lectius sense que ning¨² faci res per evitar-ho.

El 8 de maig del 2015, durant l'emissi¨® d'un debat electoral, Marina Pibernat va titllar de ¡°derechona catalufa¡± els candidats sobiranistes i va qualificar de ¡°fastig¨®s¡± el nacionalisme. Per¨° ja feia temps que, a causa del seu to bel¡¤ligerant i sarc¨¤stic, es veia assetjada a les xarxes per un entorn incapa? d'acceptar amb normalitat democr¨¤tica que una catalana d'esquerres no sigui sobiranista.

Significativament, ha estat l'expressi¨® ¡°catalufo¡±, i no ¡°derechona¡±, la que ha desencadenat el remol¨ª que li ha fet impossible a aquesta militant comunista la seva participaci¨® en pol¨ªtica i la pres¨¨ncia a les xarxes. No ¨¦s cert que tots els catalans que simpatitzin amb la independ¨¨ncia comparteixin aquesta actitud agressiva. Es tracta nom¨¦s d'una petita part, per¨° manifesta una voluntat de control que ha aconseguit intervenir en la confecci¨® de llistes alienes al seu ¨¤mbit. Se susciten, per tant, dubtes sobre la salut col¡¤lectiva d'una societat incapacitada per a la discussi¨®, per a la ironia i per frenar a temps situacions com aquestes.

El pretext per al linxament al qual Marina Pibernat s'ha vist sotmesa ha estat el suposat car¨¤cter catalan¨°fob de la paraula ¡°catalufo¡±. Costa acceptar que una paraula, segons qui la faci servir, tingui un significat o un altre. Articulistes sobiranistes utilitzen en els seus escrits el terme ¡°catalufo¡± amb intenci¨® col¡¤loquial i lluny de donar-li un sentit catalan¨°fob. (Vegeu, per exemple, La Vanguardia del 17 de juny del 2008, p¨¤g. 21). ?s inacceptable que quan aquesta mateixa expressi¨® la utilitza alg¨² que es nega a seguir l'independentisme, es desplegui una inusitada campanya d'intimidaci¨® inquisitorial que arriba a afectar el dret democr¨¤tic elemental de presentar-se a unes eleccions.

El que se li ha fet a Marina Pibernat ¨¦s propi d¡¯una societat repressiva i intolerant

A Marina Pibernat se l'ha acusat fins i tot d'inventar-se els seus cognoms catalans, ja que es donava per fet que alg¨² que realment es digu¨¦s com ella no podia m¨¦s que ser sobiranista. Comprovada l'autenticitat del seu nom, se li ha retret que caigu¨¦s en un ¡°autoodi¡± catal¨¤, argument id¨¨ntic al que utilitza la dreta nacionalista d'Israel.

El que se li ha fet a Marina Pibernat ¨¦s propi d'una societat repressiva i intolerant, d'un model de conviv¨¨ncia condicionada, que una part molt activa i fanatitzada vol imposar a tota la poblaci¨®. En acusar Marina Pibernat de catalanof¨°bia es reprodueix una situaci¨® que recorda les creades per l'aiatol¡¤l¨¤ Jomeini, que va encunyar el terme ¡°islamof¨°bia¡± per blindar els excessos del seu r¨¨gim integrista.

No nom¨¦s pel linxament i l'exclusi¨® pol¨ªtica a la qual s'ha sotm¨¨s Marina Pibernat, sin¨® per tot el que ha passat els ¨²ltims anys, creiem que cal tornar a insistir que aquesta situaci¨® no ha de seguir. Tots els catalans, els partidaris del sobiranisme i els qui no ho som, hem d'ajudar a treure a la llum les actituds d'intoler¨¤ncia, vinguin d'on vinguin. Hem de trobar una manera de conviure sense agredir-nos.

Amb Marina Pibernat s'ha creuat una l¨ªnia vermella ins¨°lita que ha condu?t al fet que siguin els sectors m¨¦s bel¡¤licosos de la societat els que determinin qui va a les llistes electorals. Els que han inspirat aquesta carrera tenen la responsabilitat de frenar un curs dels esdeveniments que, a m¨¦s de ser perill¨®s, ¨¦s innecessari.

Estem a favor de la toler¨¤ncia i el respecte, i que tothom pugui exercir els seus drets democr¨¤tics b¨¤sics. Aquesta ¨¦s la nostra manera de dir prou i de reclamar la necessitat de treballar en com¨² per construir una conviv¨¨ncia democr¨¤tica, i des d'aqu¨ª continuar lluitat per les nostres pr¨°pies, diverses i leg¨ªtimes aspiracions pol¨ªtiques.

Javier P¨¦rez And¨²jar ¨¦s escriptor; Beatriz Silva, periodista; Xavier Roig, consultor, i Francesc Trillas, economista. S'hi adhereixen, a m¨¦s, Carlos Jim¨¦nez Villarejo, Higinio Polo, Daniel G. And¨²jar, ?ngel Duarte, Juan Cerezo, F¨¦lix Ovejero, Miguel Riera, Soledad Bengoechea, Juan-Ram¨®n Capella, Salvador L¨®pez Arnal, Carlos Pastor, Beatriz Ballest¨ªn, Ferran Gallego i Siscu Baiges.