La grisa Alemanya dels ratolins i la ira

Les millors aproximacions a un fenomen o per¨ªode hist¨°ric sempre tenen angles morts, observables nom¨¦s amb un altre punt de vista. Amb relaci¨® al frac¨¤s de la Rep¨²blica de Weimar i l¡¯ascens de Hitler al poder, aix¨° ¨¦s el que succeeix a Historia de un alem¨¢n (Destino), les imprescindibles mem¨°ries de joventut, entre 1914 i 1933, que el periodista berlin¨¨s Sebastian Haffner va deixar in¨¨dites fins a la seva mort, el 1999. ¡°A mis diecis¨¦is a?os recorr¨ªa las calles febriles y leprosas de aquel Berl¨ªn inflacionista con una pinta desali?ada y algo salvaje¡±, evoca Haffner sobre els seus feli?os anys vint. Recordava haver estat pacifista, despr¨¦s nacionalista, marxista i, finalment, part d¡¯aquella joventut idealista a mig cam¨ª del liberalisme i de ¡°una nueva est¨¦tica de la vida¡± que, al final, es va rendir al nazisme (no pas ell, emigrat el 1938 a Anglaterra).

Dos dels cap¨ªtols de les mem¨°ries d¡¯Eric Hobsbawm A?os interesantes (Cr¨ªtica), on el gran historiador brit¨¤nic explica la seva adolesc¨¨ncia i iniciaci¨® al comunisme al Berl¨ªn convuls d¡¯entre 1931 i 1933, complementen b¨¦ el relat de Haffner. De fet, s¨®n clau. Per aix¨° l¡¯historiador Jes¨²s Casquete s¡¯hi ha centrat i explica, al n¨²mero 96 de la revista Ayer, com el Berl¨ªn d¡¯aclaparadora hegemonia comunista i socialista ¡ªfins i tot a les dues eleccions que Hitler va guanyar a Alemanya el 1932¡ª va patir m¨¦s que ning¨² la ¡°viol¨¨ncia ambiental¡± d¡¯uns anys que la premsa va titllar de ¡°guerra civil latent¡±. Tanmateix, els testimonis de Haffner i Hobsbawm no aconsegueixen posar el focus en un angle mort d¡¯aquella capital alemanya que acumulava la crisi de postguerra i la bancarrota de 1929. Per¨° s¨ª que l¡¯il¡¤lumina un altre Haffner, el periodista i assistent social Ernst Haffner, amb La banda de Berl¨ªn. Germans de sang (La Campana / Seix Barral, en castell¨¤).

Llegidora com una bona cr¨°nica negra o un reportatge urb¨¤, aquesta obra coral publicada el 1932 sota el t¨ªtol Joves als carrers de Berl¨ªn va ser aviat prohibida i cremada pels nazis. I, en conseq¨¹¨¨ncia, condemnada al mateix oblit que el seu autor. D¡¯aquest segon Haffner se¡¯n va perdre la pista a finals dels anys trenta, probablement en algun camp de concentraci¨®.

Haffner fa entendre i gaudir d¡¯un angle mort: la mis¨¨ria alemanya dels anys 30

Recuperada el 2013 en alemany i ara tamb¨¦ aqu¨ª, La banda de Berl¨ªn no inclou refer¨¨ncies pol¨ªtiques. Cap ni una. Per¨° el seu valor cultural i per a les ci¨¨ncies socials ¨¦s comparable al John Steinbeck que a Homes i ratolins i El ra?m de la ira va retratar els Estats Units de la Gran Depressi¨®. Potser Haffner no t¨¦ la profunditat liter¨¤ria del premi Nobel, per¨° gasta el mateix realisme social, del bo, que alhora destil¡¤la poesia. Perqu¨¨ sap veure i descriure d¡¯una forma clara i contundent per¨° no escabrosa un m¨®n reunit en ¡°carrers interminables, els carrers grisos del proletariat¡±.

No ¨¦s l¡¯Am¨¨rica del Nord profunda ni la Calif¨°rnia de Steinbeck, sin¨® els barris del Berl¨ªn de Haffner, l¡¯escenari on els Germans de Sang es mouen com ratolins entre la ira social. L¡¯autor posa a prova una desena de joves de correccional que sobreviuen entre bandes, policies, vagabunds, delinq¨¹ents, aturats, prostitutes, marginats... Relata fins i tot una angoixant fugida ferrovi¨¤ria, amb parada a Col¨°nia, d¡¯un dels protagonistes, Willi Kludas, arraulit sota un tren expr¨¦s talment com els immigrants que avui s¨®n polissons de camions o embarcacions. Esborrona connectar el present amb un passat potser no tan lluny¨¤. Per¨° ho compensen moments de picaresca o innoc¨¨ncia reflectits en els joves que fan de carteristes o es guanyen monedes traient neu amb una escombra.

M¨¦s s¨°rdid ¨¦s l¡¯episodi en qu¨¨ el mateix Willi i el seu company Ludwig es prostitueixen per a burgesos idealistes que, segons la l¨°gica de Sebastian Haffner, no costa imaginar despr¨¦s vestint l¡¯uniforme de les SS. I frustrant per al g¨¨nere hum¨¤, que ¨¦s la Internacional, entesa segons Hobsbawm, ¨¦s llegir com els Germans de Sang castiguen un dels seus a fuetades en lloc de canalitzar la viol¨¨ncia en clau pol¨ªtica. De motius i d¡¯ocasions no els en podien faltar quan la historiografia ens diu que, el 1932, nom¨¦s a Pr¨²ssia (incl¨°s Berl¨ªn) la policia va intervenir en 2.135 manifestacions nazis violentes i 1.776 alteracions de l¡¯ordre p¨²blic atribu?bles als comunistes. Per¨° la gr¨¤cia d¡¯aquest Haffner que no ¨¦s Sebastian Haffner ni Hobsbawm ¡ªsin¨® Steinbeck¡ª, ¨¦s precisament aquesta: fer-nos veure, comprendre i gaudir liter¨¤riament un angle mort de la hist¨°ria: el de ¡°l¡¯ex¨¨rcit miserable dels vagabunds de la gran ciutat¡±.