Campanya sense tema

?s tanta la nimietat del que se sent en la campanya a l'Ajuntament de Barcelona que faria pensar en uns llimbs sense idees ni visi¨®, sin¨® fos perqu¨¨ tamb¨¦ ¨¦s cert que s'estan formulant algunes iniciatives d'inter¨¨s que desafortunadament s¨®n irreductibles a la simplificaci¨® encapsulada del Twitter. La majoria de candidats actuen com si estiguessin repartint llaminadures gratis a la porta de l'escola. Per¨° no hi ha llaminadures gratis, tot i que de vegades les paguen uns i les masteguen uns altres. Paradoxalment, la irrupci¨® antisistema obliga els altres contendents a fer promeses electorals incomplibles i err¨¤tiques quan el m¨¦s l¨°gic seria el contrari. ?s a dir, oferir sensatesa, sentit de la realitat,?know how. Una ciutat com Barcelona ¨¦s un organisme amb els seus insomnis i les seves ansietats, la seva sentimentalitat i les seves tensions disgregadores, per la qual cosa les estrat¨¨gies pol¨ªtiques for?osament han de partir de la complexitat i no del model de parc tem¨¤tic.

Un alcalde ¨¦s una cosa perfectament seriosa, encara que Joan Clos es va obstinar a demostrar el contrari i Xavier Trias l'ha secundat de forma equiparable, com a alcalde d'autoritat escarransida i candidat que tusta l'espatlla de la ciutadania com si acarici¨¦s la vella ombra d'aquell invent que es va anomenar transversalitat pol¨ªtica i que s'est¨¤ desintegrant. La transversalitat s'ha comarcalitzat, com s'ha comarcaliztat el front medi¨¤tic sobiranista. Si un alcalde ¨¦s una cosa perfectament seriosa ¨¦s perqu¨¨ la gesti¨® d'una ciutat gran o petita afecta la quotidianitat dels seus habitants. Te¨°ricament, aquest hauria de ser l'eix central d'una campanya a la recerca del vot de la ciutadania de Barcelona.

Xavier Trias t¨¦ tarann¨¤, tant tarann¨¤ que no se sap si ¨¦s secessionista o posibilista, de dretes o d'esquerres, socialdem¨°crata o liberal, partidari de la sostenibilitat o de la disrupci¨®. Ja apel¡¤la al vot ¨²til. En realitat, t¨¦ tant tarann¨¤ sense contingut que potser acabar¨¤ sent el vot ¨²til d'aquells barcelonins que veuen en Ada Colau la premonici¨® d'un desastre de gesti¨® inapel¡¤lable per molt que l'Ajuntament de Barcelona disposi d'un funcionariat d'alta qualitat, d'estrategues competents i de capacitat tecnocr¨¤tica. Per¨° despr¨¦s ve la pol¨ªtica. Tot i aix¨ª, existeix la possibilitat que aquests que en un ampli espectre de centre dreta i dreta no senten gens d'empatia pol¨ªtica amb l'alcalde actual acabin votant-lo perqu¨¨ Ada Colau no sigui alcaldessa, i abandonin les seves primeres prefer¨¨ncies de vot. Per descomptat, el vot ¨²til no deixa de tenir riscos perqu¨¨ amb un tarann¨¤ tan multilateral, Xavier Trias pot acabar pactant ¡ªpactar ser¨¤ necessari, segons les enquestes¡ª amb qui sigui i com sigui. Seria un cas pal¨¨s d'inutilitat del vot ¨²til.

Per aix¨° estem en una campanya electoral sense gaire tema, perqu¨¨ el temari dimanar¨¤ d'uns pactes postelectorals sobre els quals totes les candidatures mantenen opacitat t¨¤ctica. Mentre, tenim l'oportunitat perduda de parlar del model de Barcelona que la consolidi com a marca internacional al segle XXI i abandoni el complex de ser cor, cap pensant, caixa forta i pulm¨® empresarial de la Catalunya somiada per un nacionalisme que avui ¨¦s un repunt arcaic.

Un alcalde ¨¦s una cosa perfectament seriosa. Secundar les propostes impositives i de despesa esot¨¨rica que propugna la candidata Ada Colau acabar¨¤ afectant la macrogesti¨® tecnol¨°gica i financera de Barcelona, entre d'altres coses perqu¨¨ els populismes consisteixen a governar ¡ªo el que sigui¡ª per a uns contra uns altres. Una ciutat de ciutats com Nova York demostra que alcaldes com Rudy Giuliani i despr¨¦s Michel Bloomberg marquen una difer¨¨ncia entre la regressi¨® i el futur.

L'elecci¨® recent de Bill de Blasio ja va perfilant un contrast alarmant. El Nova York que va aconseguir l'objectiu incre?ble de millorar la seguretat ciutadana i donar una embranzida qualificada a les escoles possiblement batr¨¤ r¨¨cords menys aconsellables. ?s clar que una gran ciutat com Barcelona acaba sobrevivint a tot, fins i tot a la guerra, per¨° ¨¦s que no es tracta de sobreviure sin¨® de readaptar-se, competir i oferir a la ciutadania oportunitats i qualitat de vida. Despr¨¦s de la crisi del 2008, amb tot el malestar social i les devastacions, la ciutat de Barcelona s'est¨¤ reinventant gaireb¨¦ de manera espont¨¤nia. ?s una q¨¹esti¨® de capital hum¨¤. Economia global, reindustrialitzaci¨®, exportacions, espai mediterrani. El que no apareix en l'horitz¨® electoral ¨¦s un alcalde capa? de liderar la reinvenci¨® de la ciutat.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.