La ciutat del caos mediterrani

Ciutadans no pret¨¦n entrar al Consistori per presentar una esmena a la totalitat del model urb¨¤ existent. La candidatura de Carina Mej¨ªas m¨¦s aviat sembla disposada a escoltar totes les propostes urban¨ªstiques, vinguin d'on vinguin, sempre que siguin raonables i ajudin a equilibrar Barcelona. Diuen que se senten a gust en el caos propi d'una ciutat mediterr¨¤nia, tot i que sap que obliga a relacionar-se permanentment amb el conflicte; volen gestionar-ho per evitar, justament, que el caos s'apropi? de la ciutat.

En el seu imaginari, conviuen projectes concrets i modestos, del tipus elaboraci¨® d'un cens de solars buits per incentivar la seva entrada al mercat immobiliari, amb una predisposici¨® a impulsar obres complexes i presumiblement pol¨¨miques, com el soterrament de la Via Laietana, la Meridiana o el carrer Urgell. Els assessors de Ciutadans acaricien la idea de construir, a mitj¨¤ termini, t¨²nels per a la circulaci¨® subterr¨¤nia en les grans vies urbanes, no nom¨¦s com un factor de millora de la mobilitat interior de la ciutat, sin¨® com a element clau per generar superf¨ªcies p¨²bliques susceptibles de ser destinades a espai verd.

El desequilibri verd entre els diferents districtes ¨¦s considerat un dels d¨¨ficits m¨¦s greus de la ciutat; el volen combatre de forma priorit¨¤ria, amb especial atenci¨® en l'Eixample, on la r¨¤tio de metres quadrats per persona ¨¦s d'1.80, molt lluny dels 10m² per persona aconsellats per l'OMS. Creuen que les mesures aplicades per recuperar els interiors de les illes han fracassat. Estan d'acord amb l'autoritzaci¨® d'una sisena planta als immobles per compensar l'edificaci¨® interior perduda; no obstant aix¨°, la veuen com una iniciativa de resultats limitats, per aix¨° donarien suport a la construcci¨® de t¨²nels i soterraments en general per guanyar parcs i jardins. De fet, diuen, ¨¦s el que s'est¨¤ fent a les Gl¨°ries, copiar la soluci¨® aplicada fa molts anys a la pla?a d'Espanya, per¨° amb m¨¦s ambici¨®.

"No ens fa por entrar en cap projecte, sempre que valgui la pena". Aquest podria ser el seu esl¨°gan urban¨ªstic. Encara que com a salvaguarda, proposen que les grans obres hagin d'obtenir l'aval dels ve?ns, segons quina sigui la seva escala d'influ¨¨ncia, a nivell de ciutat, de districte o de barri. En aquesta l¨ªnia, donarien suport a la recuperaci¨® de la perspectiva original de la Sagrada Fam¨ªlia, segons la va dibuixar Gaud¨ª, la pla?a estavellada, encara que aix¨° impliqui abordar la demolici¨® de diverses illes d'edificis, sempre que el projecte es desenvolupi sense presses i sense traumes.

Hotels, apartaments tur¨ªstics, terrasses o centres comercials formen part, segons el seu parer, del caos propi de la ciutat que cal gestionar amb plans d'ordenaci¨® per¨° sense apagar l'espurna mediterr¨¤nia. En tot cas, buscant una certa coher¨¨ncia. Si volem ser una ciutat tur¨ªstica, diuen, no es pot tancar el mes d'agost; de la mateixa manera que si la ciutat necessita nous hotels no pot ser que ho decideixin els hotelers pel simple fet de no disposar d'un estudi o ordenament, excepte a Ciutat Vella, sobre les possibles ubicacions. El seu raonament sobre la casu¨ªstica de contradiccions evidents i aparentment f¨¤cils d'abordar els porta de la q¨¹esti¨® de la ciutat sostenible i les emissions contaminants al port i als creuers, font de turisme i grans agents contaminadors de Barcelona. Entenen que el problema disminuiria en bona mesura si els oferissin una connexi¨® el¨¨ctrica est¨¤ndard que els permet¨¦s parar els motors mentre estan amarrats.

El seu cat¨¤leg de propostes tamb¨¦ inclou algun canvi de model, concretament en l'¨¤mbit de l'habitatge, tant pel de propietat com pel de lloguer. El seu plantejament general arrenca de la voluntat d'evitar pol¨ªtiques restrictives que frenin el creixement urban¨ªstic i tornin a disparar els preus; a partir d'aquest punt, s¨®n partidaris d'explorar noves formes de propietat, des de les cooperatives, fins als serveis compartits o la cessi¨® del s¨°l. La seva aposta preferent ¨¦s la creaci¨® d'un parc d'habitatge de lloguer assequible, impulsat i controlat des de l'Ajuntament, a partir de les cessions obligat¨°ries de s¨°l i la negociaci¨® amb els bancs, que permeti poder oferir un pis a tothom qui ho necessiti i fer-ho en funci¨® de l'edat. Aix¨° implicaria introduir el factor de la mobilitat en la gesti¨® del parc immobiliari: els inquilins anirien canviant de pis en funci¨® de les diferents etapes de la vida.

L'¨²nica esmena a la totalitat ¨¦s al car¨¤cter metropolit¨¤ de la ciutat, per defecte i timidesa de l'actual ¨¤rea metropolitana. Ciutadans vol una Barcelona capital de la regi¨® metropolitana, institucionalitzada com a tal, abastant una corona territorial amb un radi de 60 o 70 quil¨°metres, des de Blanes a Vilanova i la Geltr¨² i fins a Igualada i Manresa, amb una poblaci¨® de 5,2 milions d'habitants. A l'estil de Par¨ªs i l'Illa de Fran?a i amb plena consci¨¨ncia que aquest concepte xocar¨¤ amb tota seguretat amb la idea de la Catalunya-naci¨®, com ja va passar amb la Corporaci¨® Metropolitana de Barcelona, i amb l'equilibri noucentista de la Catalunya-ciutat. Creuen que ¨¦s l'estatus m¨¦s adequat per a Barcelona, la dimensi¨® m¨¦s ajustada a les infraestructures que necessita i la proposta que m¨¦s beneficis aportaria al conjunt de la regi¨®, des de la planificaci¨® urban¨ªstica fins a les comunicacions.