Forcades defensa el matrimoni gai i Caram no es casa amb ning¨²

Havia de ser una xerrada amb les dues monges m¨¦s medi¨¤tiques del segle XXI, Teresa Forcades i Luc¨ªa Caram, per¨° la primera ha rebutjat un col¡¤loqui excusant-se que evita "les tert¨²lies als mitjans perqu¨¨ ¨¦s un ambient de superficialitat" que no li agrada i prefereix expressar-se individualment en format entrevista. Forcades ha respost a les preguntes de S¨ªlvia C¨®ppulo al programa El Suplement, de Catalunya R¨¤dio amb tranquil¡¤litat i convenciment.

Forcades, que fa una setmana era a Irlanda, on es fa un refer¨¨ndum sobre els matrimonis entre persones d'un mateix sexe, s'ha declarat obertament a favor d'aquesta mesura, ha parlat d'una "obertura immensa" en la seva condici¨® de monja de clausura. "Cal diferenciar entre la tradici¨® contemplativa i la mon¨¤stica" i ha reivindicat l'ora et labora com a ideal: "El m¨®n no est¨¤ acabat, i no baixaran els angels a acabar-lo. Hem de ser nosaltres". La monja, molt vinculada a Proc¨¦s Constituent, ha assegurat que no l'han cridada des del Vatic¨¤ (com s¨ª que han fet amb Caram), tot i que... no li estranyaria: "Potser ara s¨ª que em criden...", ha adm¨¨s. Sor Luc¨ªa Caram, en canvi, ha rebut queixes de la c¨²ria per la seva "exposici¨® medi¨¤tica" i ha anat a Roma: "M'han tractat amb una cordialitat absoluta", ha dit, "i els he explicat que el que pretenc ¨¦s despertar consci¨¨ncies. Ha estat una setmana especialment moguda, s¨ª..."

Tot i que Caram assegura que no es casa amb ning¨² ("de qui estic enamorada ¨¦s de la humanitat", ha dit, quan se li ha recordat la seva frase en un acte amb Mas i Trias en qu¨¨ va dir que estava enamorada del president de la Generalitat), les dues monges, directament o indirectament, han tingut un paper destacat en la campanya electoral. "M'he sentit dir que no m'embruti les mans amb la pol¨ªtica", ha dit Forcades. "Per¨°... qu¨¨ significa aix¨° en democr¨¤cia? La pol¨ªtica no ha de ser una cosa bruta". Forcades ha explicat que les monges poden fer pol¨ªtica (ben entesa) perqu¨¨ s¨®n "t¨¨cnicament la?ques": "No formem part de la jerarquia eclesi¨¤stica, perqu¨¨ a l'Esgl¨¦sia hi ha una misog¨ªnia estructural".

Luc¨ªa Caram, despr¨¦s, ha assegurat que el seu claustre ¨¦s el m¨®n i el seu projecte, el de D¨¦u, i ha recordat que no pensa deixar de ser monja, tot insistint que ella no est¨¤ fent campanya per ning¨² ("nom¨¦s he assistit a un acte electoral [amb Xavier Trias i Artur Mas]"). "Al convent acollim i escoltem els que m¨¦s ens necessiten i amb ells vam comen?ar a somiar en un nou model de societat, que inclou un pacte contra la pobresa i contra l'exclusi¨® social i per una economia ¨¨tica".

On les dues monges tenen una visi¨® totalment enfrontada ¨¦s en l'Am¨¨rica Llatina. "El 2007 vaig dir que admirava Hugo Ch¨¢vez perqu¨¨ vaig visitar Vene?uela convidada per te¨°legs de l'alliberament", ha explicat Forcades. Va veure que la informaci¨® relativa al r¨¨gim de Ch¨¢vez que es rebia aqu¨ª no era la que va trobar all¨¤: "La primera cosa que vaig veure va ser una homilia d'un cardenal per la televisi¨® criticant el govern. All¨° s¨ª que era llibertat d'expressi¨®..."La monja barcelonina s'ha mostrat tamb¨¦ admirada per la dignitat de les persones en aquell pa¨ªs: "Els m¨¦s marginals, els m¨¦s pobres, tenen una dignitat pol¨ªtica que aqu¨ª no existeix. El que pensen compta. Per aix¨° jo parlo sovint que cal una activaci¨® urgent de la subjectivitat pol¨ªtica".

Caram no ho veu aix¨ª: "El model imposat a pa?sos com Cuba o Vene?uela neguen el di¨¤leg i per a mi s'ha de poder dialogar sense veure en l'altre una amena?a". Una declaraci¨® que no t¨¦ res a veure amb la decisi¨® de la seva (frustrada) contertuliana de no participar a un debat radiof¨°nic amb altres persones.