La nit de les dones

S¨ª, hi ha signes de canvi de cicle. Nous actors que pugen, m¨¦s fragmentaci¨® pol¨ªtica, despla?ament a l'esquerra, retallada significativa del poder del PP i signes que la corrupci¨® castiga fins i tot en les comunitats de m¨¦s tradici¨® clientelar. Dues dones, Manuela Carmena i Ada Colau, encarnen les claus de la transformaci¨® pol¨ªtica en curs. Carmena ha transm¨¨s autoritat, independ¨¨ncia (fins i tot dels que li donaven suport) i proximitat. Amb setanta anys ha demostrat que la crisi pol¨ªtica no ¨¦s tant un problema generacional com de tarann¨¤. I Ada Colau, amb el seu estil directe, ha capitalitzat el vot de l'esquerra, i ha deixat el PSC en fora de joc al seu territori favorit. El que s'ha fet insuportable per a molts ha estat la concepci¨® patrimonial del poder que emanava del bipartidisme. I la reiterada pretensi¨® que nom¨¦s hi ha una pol¨ªtica possible i nom¨¦s poden fer-la els de sempre. El proverbial desdeny de Rajoy, que nom¨¦s ha sortit del castell quan ja no li quedava cap m¨¦s remei, i el ritu d'esporuguiment setmanal que s¨®n les confer¨¨ncies de premsa de S¨¢enz de Santamaria simbolitzen les causes de la fartanera. La ciutadania s'ha posat tossuda: demana la paraula i no vol resignar-se al paper de comparsa que vota cada quatre anys i calla.

El PP s'ha obstinat a negar l'esgotament del sistema i ha posat tota la confian?a en el reflex conservador de la majoria silenciosa. Sens dubte, el PP i el PSOE utilitzaran el recompte global de vots per dir que el bipartidisme t¨¦ bona salut. Per¨° tothom sap que ells es presenten en gaireb¨¦ tots els ajuntaments del pa¨ªs mentre els nous ho fan en molts menys. La resist¨¨ncia al canvi es paga. Es va pensar que n'hi hauria prou amb la por per frenar els nous. No ha estat aix¨ª. Podem ha tombat el poder del PP en llocs decisius, el seu impacte ¨¦s molt m¨¦s gran que el de Ciutadans. El PSOE va un pas al davant de la dreta en renovaci¨® i si ¨¦s capa? de renovar el seu projecte tindr¨¤ una finestra d'oportunitat en els propers mesos.

La derrota de Trias, malgrat que beneficia el vot ¨²til conservador anti Colau, ¨¦s un indici alarmant per CiU

Un cert aire de canvi tranquil ha comen?at, sense estrid¨¨ncies, encara que sigui vist com un desafiament a les elits. La joventut reapareix com a subjecte pol¨ªtic, els moviments socials demostren capacitat de transformaci¨® pol¨ªtica, amb les noves tecnologies de comunicaci¨®, un projecte pot prendre cos en poc temps si es construeixen aliances adequades, l'arrog¨¤ncia de qui es creu propietari de la cosa p¨²blica asf¨ªxia, i l'eix dreta/esquerra segueix funcionant. Podem o les coalicions de qu¨¨ formava part, com les de Carmena i Colau, han obtingut els millors resultats on han aparegut inequ¨ªvocament com a esquerra alternativa. La dial¨¨ctica casta/poble est¨¤ verda encara.

Des del sobiranisme catal¨¤ tot el que apunti a una certa fragmentaci¨® en el mapa pol¨ªtic espanyol ¨¦s vist com una oportunitat. No obstant aix¨°, les municipals no han estat una gran revalida per al sobiranisme. La derrota de Trias, malgrat que beneficia el vot ¨²til conservador anti Colau, ¨¦s un indici alarmant per a CiU. El debat del model d'Estat no s'ha imposat al debat sobre el model econ¨°mic i social de ciutat, en part pel protagonisme adquirit pel duel Colau/Trias. Catalunya ha trencat el seu bipartidisme imperfecte (CiU/PSC) molt abans que el pluripartidisme comenci a penetrar en la pol¨ªtica espanyola. Potser per aquesta ra¨® el mapa catal¨¤, fora de la capital, reflecteix menys canvis que l'espanyol, i el PSC salva feus cabdals. Ciutadans s'ha quedat lluny de la pretensi¨® de ser el referent de l'unionisme a Catalunya.

Sens dubte, tota extrapolaci¨® dels resultats d'unes eleccions municipals ¨¦s arriscada. Les claus locals i personals s¨®n molt determinants. Per al sobiranisme, els resultats de Catalunya donaran arguments als partidaris d'ajornar les eleccions auton¨°miques m¨¦s enll¨¤ de les generals. Les municipals no han resultat ser l'avantsala del triomf en les plebiscit¨¤ries que l'independentisme esperava. Per¨° m¨¦s enll¨¤ del cas catal¨¤, d'aquestes eleccions en surt un missatge: entenguin-se, no ens sotmetin les grans ciutats a governs minoritaris del que ha arribat en primer lloc contra tots, arromanguin-se, treballin en la configuraci¨® de programes compartits i formin majories plurals eficients. L'estrat¨¨gia conservadora ¨¦s previsible: s'intentar¨¤ especular amb la ingovernabilitat dels consistoris m¨¦s fragmentats per conv¨¨ncer-nos, de cara a les generals, que nom¨¦s en les majories del bipartidisme hi ha salvaci¨®. Cal combatre-la, cal exigir als partits que actu?n amb responsabilitat i no defraudin l'oportunitat oberta.