L¡¯activista que es va enfrontar als bancs

Hi ha tres idees del discurs que va pronunciar al m¨ªting central de la campanya que reflecteixen b¨¦ el seu pensament i la seva traject¨°ria. Va afirmar que Barcelona en Com¨² ¨¦s la candidatura dels que "no es resignen" davant "la por i la fatalitat" que "no hi ha res a fer per canviar" el model econ¨°mic i social actual. Ada Colau t¨¦ 41 anys i ser¨¤ la primera alcaldessa de Barcelona, al capdavant de l'alian?a?que integra Guanyem, ICV, Podem i Proc¨¦s Constituent. Una organitzaci¨® que fa un any encara no existia i que ha apartat CiU de l'alcaldia.

Colau ¨¦s coneguda sobretot per haver fundat i haver estat la portaveu durant cinc anys de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'organitzaci¨® que ha plantat cara als bancs i que negociant o mobilitzant-se ha evitat que milers de fam¨ªlies que no poden pagar la hipoteca perdin l'habitatge. Per¨° la traject¨°ria de Colau en la participaci¨® en moviments i lluites socials ve de lluny. Va participar en protestes estudiantils i van ser les mobilitzacions antiglobalitzaci¨® que van arrencar a finals dels noranta, amb manifestacions a les cimeres del Banc Mundial o el G-8, la gran escola de lluites socials que, com Colau, van marcar una generaci¨® que t¨¦ altres representants en les noves formacions pol¨ªtiques.

En una Barcelona que primer expulsava els inquilins de renda antiga dels barris que es posaven de moda i on despr¨¦s la bombolla va fer molt dif¨ªcil l'emancipaci¨®, l'activista es va interessar per la problem¨¤tica de l'habitatge i va formar part de col¡¤lectius que es van entestar a conscienciar sobre la q¨¹esti¨®. El seu entorn destaca la capacitat de Colau per orientar les seves reivindicacions cap a la pr¨¤ctica i les accions directes. Fa vuit anys, des del col¡¤lectiu V de Vivienda irrompia en actes electorals disfressada de Supervivienda, una superhero?na que llu?a a la capa el n¨²mero 47, l'article de la Constituci¨® que reconeix el dret a tenir un sostre.

Filla d'una fam¨ªlia de classe mitjana, t¨¦ cinc germans de segones parelles dels seus pares i va estudiar Filosofia, tot i que no va acabar. Diu que perqu¨¨ es va haver de posar a treballar. Explica que ha fet tota mena de feines, des d'enquestadora fins a int¨¨rpret d'itali¨¤, que va aprendre durant un Erasmus. Des del 2007 treballa a l'Observatori DESC (de Drets Econ¨°mics, Socials i Culturals), una entitat que es finan?a b¨¤sicament amb subvencions, cosa que ha estat objecte de pol¨¨mica durant la campanya.

Colau t¨¦ una gran capacitat de comunicaci¨®: parla r¨¤pid i en 10 segons llan?a missatges clars, fet que ha facilitat les seves aparicions als mitjans de comunicaci¨®. A m¨¦s, mentre que altres activistes recelaven i giraven l'esquena als grans mitjans, ella els ha vist com un altaveu poder¨®s per a les accions de protesta. En bona mesura ha estat aquesta facilitat per donar la cara el que l'ha convertit en l¨ªder de les organitzacions per les quals ha passat.

Va deixar els estudis de Filosofia perqu¨¨ es va haver de posar a treballar. Ha fet des d¡¯enquestadora fins a int¨¨rpret d¡¯itali¨¤

Entre els seus defectes, qui la coneix subratlla que quan s'enfada pot ser bastant desagradable. El proc¨¦s de "conflu¨¨ncia" per integrar cinc organitzacions a BCom¨² no va ser f¨¤cil i algunes veus lamenten que a Colau li costa recon¨¨ixer m¨¨rits o col¡¤laboracions d'altres. I que tot i que t¨¦ molta experi¨¨ncia participant en moviments socials, coixeja en cultura pol¨ªtica organitzativa de les formacions consolidades. ?s obvi que probablement la candidatura no hauria tingut la for?a que ha tingut sense Colau, per¨° ella sola tampoc hauria pogut arribar a l'alcaldia. No es pot oblidar que la campanya l'ha pagat en bona part ICV.

Un altre dels retrets que se li fan ¨¦s que va dir que no entraria en pol¨ªtica i la seva foto va acabar a les paperetes de BCom¨². Respon que no ho hauria fet si no es tract¨¦s de donar la cara per un projecte col¡¤lectiu en un moment "d'emerg¨¨ncia" i per "responsabilitat". Barcelona en Com¨² va n¨¦ixer d'uns moviments socials forts que van veure el moment de fer el salt a les institucions i que van respondre afirmativament a tres preguntes: "Si no ¨¦s ara, quan? Si no ¨¦s a Barcelona, on? I si no ¨¦s Colau, qui?".

La vig¨ªlia de les eleccions afirmava que, diguessin el que diguessin les urnes, tenia moltes ganes de passar llargues estones amb el seu fill Luca, de quatre anys, el pare del qual ¨¦s l'economista Adri¨¤ Alemany, un altre dels fundadors de la PAH. "Prioritat m¨¤xima, la nova pol¨ªtica ser¨¤ conciliadora o no ser¨¤", sentenciava. Dilluns no el va portar a l'escola, com sol fer, i va explicar que encara no acaba de saber qu¨¨ est¨¤ passant, ¡°per¨° ha vist que passa alguna cosa molt il¡¤lusionant¡±.