The Black Keys, el so antic fet modern

?Sembla una paradoxa, per¨° sembla que avui dia un dels camins per ser considerat modern passa per ser antic. Que no vell, que aix¨° segueix sent pecat en el lluent i turgent m¨®n del rock. Al gra: agafes Little Black Submarine i recorda la tornada de Can't Find My Way Home de Blind Faith, per¨° cantat per un Joe Henry sense trencar la veu. Despr¨¦s la pe?a s'abandona a una ruptura via guitarra pr¨°pia de Led Zeppelin. D¡¯altra banda Gold In Tthe Ceiling evoca com a blues blanc que ¨¦s Canned Heath; mentre que Howlin' For You sembla en el seu comen?ament el mateix inici que el del Rock and roll de Gary Glitter i Dead And Gone invoquen The Clash. I la llista seria m¨¦s llarga. Vaja, influ¨¨ncies com a m¨ªnim dels setanta. Cap problema? Qui va dir que calia revolucionar la m¨²sica per ser alg¨²? On est¨¤ qui afirma que per triomfar has de ser com una troupe del perfil Arcade Fire quan amb un simple duo pots fer tant soroll com ells? Ning¨².

Ni els mateixos Dan Quine Auerbach ¨Cguitarra i veu¨C ni Patrick Carney ¨Cbateria¨C no s¡¯ho pensaven quan fa 15 anys van enviar una maqueta a Patrick Boissel (a tot aix¨° m¨²sic acostumat a la Barcelona dels vuitanta amb un grup ¨CLemo¨C i despr¨¦s un segell ¨CWilde Records¨C) perqu¨¨ aquest els l¡¯edit¨¦s en el seu segell Alive Naturalsounds Records. Ho va fer, i el duo, guitarra i bateria, va comen?ar a fer-se un buit, insignificant, en l'¨¤mbit del rock i blues m¨¦s cru. Actitud i ferocitat, energia i convenciment, ¨¦s l¡¯"¨²nic" que tenien The Black Keys a la primera d¨¨cada del segle XXI, quan The White Stripes s¡¯ho menjaven tot en minimalisme rock-agrest-aspre-cru.

Discos com Thickfreakness (2003), Rubber Factory (2.004) i Attack And Release (2008) van fer cam¨ª, per¨° per raons que algun dia alg¨² descobrir¨¤, el duo va arribar al que no era el seu mercat natural amb Brothers (2010), una obra que va acabar sent un regal de Nadal per a molta gent que compra discos nom¨¦s per Nadal, la de 1.977, posem per cas. Retorn a les arrels i enmig de tanta tecnologia digital al servei del glamur cuix¨¦ i de la vacu?tat, que visqui tot el que ¨¦s anal¨°gic i les cintes de bobina per a un so identificable de garage rock, blues i soul degudament triturats que sona poc artifici¨®s, visceral i, un adjectiu odi¨®s, aut¨¨ntic.

Viatge al cel, als premis Grammy (sis de moment), al reconeixement i a la confirmaci¨® mitjan?ant El camino (2011), disc que s'obre amb una lloan?a al bon riff en el tema Lonely Boy, que per cert t¨¦ una guitarra molt T. Rex. Despr¨¦s va arribar Turn Blue (2014) i ja els tenim aqu¨ª, iniciant al Primavera una gira, els primers concerts de la qual van ser suspesos per una dislocaci¨® d'espatlla de Patrick Carney. Aquesta ¨¦s una de les grans expectatives del Primavera Sound 2015, un grup modern que sona antic. Hi teniu cap problema?