El Brasil i M¨¨xic escurcen dist¨¤ncies per obrir un nou eix americ¨¤

No hi ha foto fixa per a Am¨¨rica. En els ¨²ltims mesos, els equilibris de poder a la regi¨® no s'han deixat de moure. Quan els Estats Units i Cuba encara no han culminat el seu hist¨°ric desgla?, ara els dos gegants llatinoamericans, M¨¨xic i el Brasil, han decidit acabar amb el seu tradicional allunyament i obrir una etapa de proximitat?i col¡¤laboraci¨®. Aquest ¨¦s l'objectiu de la visita d'Estat que dilluns va comen?ar la presidenta brasilera, Dilma Rousseff, la primera que fa al pa¨ªs centreameric¨¤ d'en?¨¤ que va arribar al poder.

El gir acordat per Rousseff i el mandatari mexic¨¤, Enrique Pe?a Nieto, ¨¦s incipient i encara li falta massa cr¨ªtica suficient per fer girar les juntures continentals, per¨° t¨¦ la virtut de situar al mateix carril dues nacions que sumen el 62% del PIB de la zona, el 58% de les exportacions i el 55% de la poblaci¨®. Un potencial estrat¨¨gic poques vegades vist a l'¨¤rea i l'alian?a de la qual posa punt final, almenys en el terreny declaratiu, a l'estrany espectacle de dos colossos que vivien en un mateix continent, per¨° d'esquena: M¨¨xic mirant constantment al seu ve¨ª del nord; el Brasil entotsolada en la seva immensitat.

La superaci¨® d'aquesta dist¨¤ncia, hereva d'antics recels, la van prendre com a bandera tots dos presidents en els seus missatges. ¡°El Brasil i M¨¨xic, les dues economies m¨¦s grans d'Am¨¨rica Llatina, els pa?sos amb la poblaci¨® m¨¦s nombrosa, no podien viure allunyats l'un de l'altre. ?s el moment d'un nou acostament¡±, va assenyalar Rousseff. ¡°Avui fem un salt qualitatiu en les nostres relacions, pugem al gra¨® i obrim un nou horitz¨®¡±, va afirmar Pe?a Nieto.

Hi ha persones que consideren que les economies del Brasil i M¨¨xic competeixen entre si, crec que aquesta ¨¦s una visi¨® equivocada, les nostres economies s¨®n complement¨¤ries Dilma Rousseff en una entrevista a un diari local?

Un detonant d'aquest canvi ha estat la mala salut de l'economia brasilera. Amb la inflaci¨® desbocada, en plena recessi¨® i sotmesa a l'estr¨¨s d'un ajust dur, Bras¨ªlia busca socis que alleugin les seves pen¨²ries. Per fer-ho, ha enfortit la seva alian?a amb la Xina, ara visita M¨¨xic i el mes que ve acudeix als Estats Units. En aquesta recerca no ¨¦s dif¨ªcil veure tamb¨¦ la necessitat de Rousseff de tancar a l'exterior les ferides que els casos de corrupci¨® nacionals li han infligit.

M¨¨xic, encara que molt m¨¦s estable, tampoc passa pel seu millor moment. Amb un president en hores baixes, la crisi del petroli ha ensopit la seva economia i ha posposat almenys dos anys les seves previsions de creixement fort. A l'euf¨°ria de les reformes estructurals que van inaugurar el mandat de Pe?a Nieto, ha seguit el desencantament dels ajustos i els esc¨¤ndols immobiliaris.

En aquest escenari de fatiga, tots dos l¨ªders, procedents de dos universos pol¨ªtics distants, han vist una mateixa oportunitat. I no han dubtat a fer-la seva. ¡°Com va dir Octavio Paz, el m¨®n canvia quan dues persones es miren a la cara i es reconeixen¡±, va proclamar la mandat¨¤ria brasilera, que abans d'aterrar ja havia marcat el seu objectiu: "Hi ha persones que consideren que les economies del Brasil i M¨¨xic competeixen entre si, crec que aquesta ¨¦s una visi¨® equivocada, les nostres economies s¨®n complement¨¤ries i representen els dos mercats m¨¦s importants d'Am¨¨rica Llatina¡±

Des d'aquesta necessitat compartida, la trobada dels dos l¨ªders va oferir poc risc i molt guany. El flux comercial entre tots dos pa?sos, de 9.200 milions de d¨°lars, ¨¦s m¨ªnim en comparaci¨® del seu potencial. I els plets estan lluny de ser insalvables. El principal punt de fricci¨® se situa des de fa anys en el sector automobil¨ªstic, un camp de batalla que en les dues latituds toca la fibra de l'orgull nacional. Durant lustres, el Brasil va encap?alar les exportacions de cotxes i va arrasar als mercats llatinoamericans. Per¨° M¨¨xic, amb una estructura salarial forjada en la compet¨¨ncia amb la mateixa Xina, ha superat recentment el seu ve¨ª del sud i ha decantat a favor seu la balan?a comercial.

Aquest cap¨ªtol, que en altres ¨¨poques hauria bastat per enfosquir la cita amb negociacions feixugues, ha quedat desdibuixat davant l'obertura de camp inaugurada en aquest viatge. No es tracta nom¨¦s d'ajustar a l'al?a les magnituds comunes (el Brasil ¨¦s nom¨¦s el vuit¨¨ soci comercial de M¨¨xic, i aquest el des¨¨ de la pot¨¨ncia meridional), sin¨® d'establir, com assenyalen fonts diplom¨¤tiques mexicanes, un pont s¨°lid i fins i tot endinsar-se en la via de la identitat cultural americana. La visita de Rousseff ha estat dissenyat per real?ar aquest enfocament.

A part de reunir-se amb el president i l'elit empresarial, Rousseff acudeix avui al f¨°rum pol¨ªtic m¨¦s important, el Senat, i, sobretot, acaba el seu recorregut en un dels centres neur¨¤lgics de la cultura mexicana: el Museu Nacional d'Antropologia. Un lloc on M¨¨xic, en una espectacular exhibici¨® d'arquitectura i arqueologia, ofereix la visi¨® m¨¦s destil¡¤lada de si mateix i de la seva calidosc¨°pica hist¨°ria. La mateixa Rousseff s'ha encarregat de subratllar aquest aspecte, carregat de simbolisme, amb una apel¡¤laci¨® al seu ¡°comprom¨ªs amb la identitat cultural d'Am¨¨rica Llatina¡±. Una base que, des de diferents idiomes, les dues nacions comparteixen. A l'escenari llatinoameric¨¤ s'hi entreveu un nou horitz¨®.