Una ciutat m¨¦s justa

He de recon¨¨ixer que vaig arribar a la meva taula electoral, diumenge passat, amb els ¨¤nims per terra. No vaig ser presa de cap dubte ideol¨°gic. Ni d'una sobtada disminuci¨® del meu entusiasme c¨ªvic, que era el que observava que es gastava al meu voltant. Simplement es tractava del fet que no havia aconseguit treure'm de sobre la terrible impressi¨® que m'havia deixat un programa televisiu, dies abans de les eleccions, en qu¨¨ sortia, m¨¦s radiant que mai, l'encara avui alcaldessa de la ciutat de Val¨¨ncia, Rita Barber¨¢. Vaig veure encarnada en la seva persona tot l'autoritarisme planer i la grolleria. I, sobretot, vaig veure la corrupci¨®.

Aquesta visi¨® de la corrupci¨® no seria gens greu si no fos perqu¨¨ ?tamb¨¦ hi vaig veure la impunitat. Per completar la imatge sinistra, se'm va imposar una sensaci¨® com d'impot¨¨ncia. I la que aquesta alcaldessa no seria mai desallotjada de la seva poltrona. Que la ciutadania d'aquella capital donava per bona la nefasta situaci¨®, no fos resignadament que en vingu¨¦s una altra de pitjor i m¨¦s perenne.

Si cito el cas de Valencia ¨¦s perqu¨¨ em sembla que ¨¦s el paradigma de la corrupci¨® per antonom¨¤sia. El lloc on, com en la R¨²ssia contempor¨¤nia, per citar un exemple no gaire lluny¨¤, poden conviure la llei escrita i la no escrita. La que un xoricet de pacotilla no es pot saltar sota pena de ser fitxat per sempre i la que un alt executiu de la gran banca de conniv¨¨ncia amb algun pol¨ªtic d'upa es pot saltar com m¨¦s alta sigui l'import de la seva malifeta. Per fi, diumenge a la nit vaig comen?ar a veure la llum al final del t¨²nel de la corrupci¨® m¨¦s rampant que s'hagi pogut imaginar en un territori, no nom¨¦s la que pogu¨¦s imaginar un jutge sin¨® fins i tot un corrupte. Diumenge a la nit es va comen?ar a albirar l'imperi de la just¨ªcia. La que imposa la ciutadania amb els seus vots. A Val¨¨ncia es va fer just¨ªcia.

Ada Colau ha guanyat unes eleccions gaireb¨¦ impossibles des de l'activisme de carrer per sobre de la mala fe i la sup¨¨rbia dels seus adversaris

En virtut d'aquesta just¨ªcia electoral, el PP perdr¨¤ tot el que perdr¨¤. Alcaldies rellevants i autonomies. I, sobretot, deixant al davant unes expectatives?negres?per renovar el Govern d'Espanya. Es podria imaginar, per tant, una reconsideraci¨® de tota la seva pol¨ªtica. L'econ¨°mica, la social, l'educativa i la que fa refer¨¨ncia a l'estructura de l'Estat. Per¨° si s'ha de jutjar per com dirigeix el seu partit el senyor Rajoy, com el deixa a merc¨¨ de D¨¦u que s'estavelli sol davant la multitud d'obstacles que se li presenten, i ell quedant-se tan tranquil sense moure ni un dit, temo?molt?que tot seguir¨¤ igual fins a les generals del novembre. Aleshores, unes setmanes abans, es tornar¨¤ a r¨¦correr a la por, a les manipulades dades macroecon¨°miques (la macroeconomia, que va inventar Keynes, no ¨¦s dolenta) i a una miqueta m¨¦s d'unitat d'Espanya i sacralitzaci¨® de la Constituci¨®. I vindr¨¤ un altre desastre pitjor. Aix¨° ho hauria de saber el senyor Rajoy, perqu¨¨ crec que alguns dirigents del PP s'ho veuen venir. Per¨° ell ho veu?

Ada Colau ha guanyat unes eleccions gaireb¨¦ impossibles des de l'activisme de carrer. Les ha guanyat per sobre de la mala fe i la sup¨¨rbia dels seus adversaris m¨¦s directes en el pla ideol¨°gic, PP i CiU. Ha aconseguit mantenir vius eixos essencials del progressisme pol¨ªtic com ara dreta/esquerra i desigualtat / una gesti¨®?millor i?m¨¦s justa dels recursos p¨²blics i posposant, fins a temps m¨¦s propicis, que Barcelona sigui capital d'un Estat. Per¨° l'alcaldessa?virtual?de Barcelona s'haur¨¤ d'enfrontar a diversos problemes. Haur¨¤ de saber pactar acords justos en el si de la seva coalici¨® i, sobretot, amb l'oposici¨®. S'haur¨¤ d'armar de valor i decisi¨® per superar l'hostilitat que el Partit Popular, la presidenta del qual encara no li ha trucat per felicitar-la pel triomf i Ciutadans l'hi mostrar¨¤ en tots els fronts en qu¨¨ ho pugui fer. Trias ha estat un digne perdedor, un senyor de Barcelona, per¨° no per aix¨° deixar¨¤ de batallar contra el model de ciutat justa que postula Ada Colau.

Dono per suposada la capacitat d'Ada Colau per gestionar la ciutat. Una ciutat ¨¦s un tema molt complex. I moltes vegades amb diversos jerogl¨ªfics sociol¨°gics dif¨ªcils de desxifrar, com el que, entre molts altres, es planteja actualment a Nova York: la pobresa augmenta, els delictes disminueixen i la poblaci¨® reclusa es duplica (La brecha, Matt Taibbi, Capit¨¢n Swing, 2015).

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari