Llepar-se les ferides

Un assistent d¡¯Artur Mas espera l¡¯arribada del president a les escales de l¡¯Hotel Meli¨¢ Sitges. Entorn d¡¯aquest home prim i calb hi ha un n¨²vol de periodistes i pol¨ªtics que tamb¨¦ l¡¯esperen. Al secretari calb i prim li sona el m¨°bil: la melodia del tel¨¨fon ¨¦s el toc de castells, el so de les gralles que acompanyen les nostres torres humanes. ?s la trucada que l¡¯avisa que ja arriba el president. Un minut despr¨¦s l¡¯assistent carrega una carpeta amb uns papers per a Mas, probablement els que utilitzar¨¤ en el seu discurs davant l¡¯elit empresarial catalana.

L¡¯assistent amant dels castells i que porta la carpeta de Mas segueix el president i els seus consellers des d¡¯una dist¨¤ncia prudent. ?s un dels ¨²ltims a entrar a la sala on les autoritats es troben privadament abans d¡¯arrencar els discursos. Sempre m¡¯ha cridat l¡¯atenci¨® el passad¨ªs on hi ha aquesta sala: est¨¤ guarnit amb un sens fi de fotografies antigues de Sitges, imatges buc¨°liques de la costa quan la vor¨¤gine immobili¨¤ria no havia irromput. Vor¨¤gine immobili¨¤ria que t¨¦ com a exponent la forma piramidal d¡¯aquest Meli¨¢ Sitges. L¡¯edifici, constru?t pels Cuatrecasas, va ser inaugurat el 1992 per Jordi Pujol i Donna Summer.

El Cercle d¡¯Economia habilita cada any l¡¯auditori de les jornades amb les cadires que porten el nom dels seus mecenes. La cadira on m¡¯assec ¨¦s la de Bertrand de Caralt, l¡¯empresari que va acabar a pres¨® condemnat per Pascual Estivill malgrat que podria haver evitat el c¨¤stig pagant-li un suborn. S¡¯ha de dir que els criminals reconeguts s¨®n minoria a l¡¯olimp de les cadires del Cercle. Mas ha intervingut a Sitges acompanyat d¡¯un nodrit grup de membres del Govern i fins i tot d¡¯exmembres com Llu¨ªs Recoder, Francesc Xavier Mena o Francesc Homs, tots referents de la pol¨ªtica business friendly. Curiosament, ning¨² d¡¯Uni¨® ha estat present a la inauguraci¨®.

Mas inverteix la primera part de la seva confer¨¨ncia a descriure l¡¯economia catalana com una mena de xauxa nord-europea. Escoltant el president de la Generalitat t¡¯agafen ganes de donar gr¨¤cies a D¨¦u per haver nascut en una societat tan rica i plena. La segona part ¨¦s una lli?¨® dedicada al PP, remarcant els errors que l¡¯han portat a la desfeta electoral. ¡°Ara s¡¯han de llepar les ferides, que s¨®n autolesions¡±, diu Mas. Precisament, mitja hora abans sento Enric Millo admetent a Anna Balletb¨°: ¡°M¡¯estic llepant les ferides pels regidors perduts¡±. El president de la Generalitat expressa aix¨° de les ferides sense sentir-se al¡¤ludit, al contrari, destaca que s¨®n la for?a m¨¦s votada a Catalunya. El PP podria dir el mateix per a Espanya. Quan una pregunta des del p¨²blic li demana per la derrota de Trias, Mas assegura que ha passat com a Madrid, que ¨¦s un dany col¡¤lateral dels nous temps pol¨ªtics. Una altra pregunta ve ¡°d¡¯un votant tradicional de CiU, catalanista moderat¡±, que vol saber per qu¨¨ l¡¯ha de votar ara que ens condueix a la independ¨¨ncia. Mas li respon com aquell pol¨ªtic de la portada d¡¯Hermano Lobo que cridava ¡°O nosaltres o el caos¡±. Fa temps que Converg¨¨ncia va sacrificar el votant catalanista moderat per¨° Mas sembla que no ho sap, o no ho vol saber, malgrat que des que va comen?ar el proc¨¦s no ha fet m¨¦s que perdre suport electoral.

El president de la Generalitat acaba el discurs amb una cita de Winston Churchill sobre la iniciativa que han d¡¯assumir els l¨ªders. Mas assegura que ell ha fet com Churchill, i recomana a Rajoy que tamb¨¦ ho faci. Churchill com a cirereta d¡¯un patriota amb una vida ¨¨pica, trepidant i poca autocr¨ªtica.