La f¨¨rtil crisi

No se sabr¨¤ mai com hauria filmat Theo Angelopoulos la crisi grega, per¨° la bellesa i el lirisme de la seva mirada haurien contrastat amb l¡¯obscura i incendi¨¤ria representaci¨® que en fa l¡¯¨²ltima fornada de directors grecs: com si l¡¯enfonsament del sistema pol¨ªtic i econ¨°mic de Gr¨¨cia fos un neutr¨® que s¡¯hagu¨¦s absorbit, desintegrat i convertit en combustible nuclear, els nous cineastes grecs han esclatat construint unes pel¡¤l¨ªcules que captiven irresistiblement a pesar que sigui dif¨ªcil no tenir la sensaci¨® de rebre una co?a als ulls, o no sentir el gust de la sang a la boca, l¡¯arcada al cany¨®, i la falta d¡¯aire als pulmons. ?s la conseq¨¹¨¨ncia de ser testimoni d¡¯una perfecta radiografia de la mis¨¨ria, de la sordidesa, del sofriment silenci¨®s, i de la viol¨¨ncia f¨ªsica i psicol¨°gica exercida des de l¡¯afany de poder, i, com que en una obra ben feta el fons no es diferencia de la forma, els plans fixos se solen dilatar en el temps fins a fer-se insuportables per imbuir l¡¯espectador d¡¯estranyesa, fastig i malestar.

A Canino, Yorgos Lanthimos narrava com un pare de fam¨ªlia imposava una vida de clausura a tots els seus membres, que desconeixien l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un m¨®n extern al seu, i a Attenberg, Rachel Tsangari feia que pare i filla es comportessin com animals perillosos engabiats en un poble de la costa: els rituals claustrof¨°bics, els costums incomprensibles, l¡¯horror del tedi, les reaccions hist¨¨riques de l¡¯a?llament, les interpretacions sufocants de tan inexpressives, els silencis g¨¨lids i la representaci¨® teatral de la maldat cobren un sentit dram¨¤tic major quan un indici m¨ªnim avala la sospita que a les esgarrifoses crisis familiars s¡¯hi xifren l¡¯esclerosi de la Gr¨¨cia actual.

El menys brutal de Miss Violence ¨¦s com Alexandros Avranas obre la pel¡¤l¨ªcula ¡ªuna nena es precipita finestra avall el dia del seu aniversari¡ª; Ektoras Lygizos converteix la fam, literalment la fam, en la protagonista d¡¯El noi que menjava pinso d¡¯ocell, i el populisme de Luton i la xenof¨°bia d¡¯Akadimia Platonos que filmen Michalis Konstantatos i Filipos Tsitos generen un subm¨®n de gestes particulars divorciades dels principis del realisme: per a Alba Daurada, tots els camins s¨®n v¨¤lids per fugir sense mala consci¨¨ncia de la precarietat.

Els cineastes grecs d¡¯ara, al cap i a la fi, no deixen de fer el que anunciava Serge Daney per al cine de despr¨¦s de Rossellini: convertir la pantalla en un mirall on l¡¯espectador captar¨¤ la seva mirada com si fos la d¡¯un intr¨²s, i que respon no ja al que plantejaven les pel¡¤l¨ªcules cl¨¤ssiques ¡ªqu¨¨ s¡¯hi ha de veure al darrere?¡ª sin¨® a una pregunta ben diferent: es pot sostenir amb la mirada el dolor dels altres que es miren a trav¨¦s de qui els mira?

?