La nova q¨¹esti¨® urbana

Els ajuntaments sorgits de les passades eleccions no nom¨¦s hauran d'esmorteir els impactes de la crisi social, sin¨® tamb¨¦?afrontar?el desafiament d'una nova q¨¹esti¨® urbana: la reorganitzaci¨® integral de la ciutat per adequar-la al canvi d'¨¨poca que comporta l'actual crisi, i que t¨¦ les ciutats com a protagonistes. La crisi ¨¦s m¨¦s que una crisi financera i econ¨°mica, ¨¦s una crisi sist¨¨mica o del model de societat. Aquestes crisis es produeixen per les discordances entre el nou, que no acaba d'emergir, i l'arcaic, que no acaba de desapar¨¨ixer. El nou ¨¦s la societat basada en xarxes de cooperaci¨® i complementarietat entre empreses, entitats socials, grups d'afinitat, etc¨¨tera, sustentades en les tecnologies de la informaci¨®. L'arcaic ¨¦s el model de societat i globalitzaci¨® neoliberal, refor?at des del 1989, que ¨¦s discordant, i en gran mesura antag¨°nic amb la societat en xarxa.

La inadequaci¨® entre el desenvolupament tecnol¨°gic i el model de societat xarxa, i el marc social institucional neoliberal, ha produ?t, d'una banda, les desigualtats socials, la pobresa i les relacions socials inestables, i, de l'altra, la desregulaci¨® dels mercats financers i el desaprofitament de les capacitats productives de les tecnologies de la informaci¨®.

La societat s'organitza en ciutats, en qu¨¨ viuen, interactuen i es relacionen m¨¦s del 75% de la poblaci¨® europea. Per tant, les ciutats no s¨®n nom¨¦s el lloc on esdevenen les contradiccions entre els models socials, sin¨® que de la reorganitzaci¨® de les ciutats en el social, econ¨°mic, territorial, ¨¨tic i governan?a en dependr¨¤ en bona mesura la superaci¨® d'aquesta crisi sist¨¨mica.

D'altra banda, els governs locals poden ser decisius. De la seva actuaci¨® en dep¨¨n el futur de la ciutat en d¨¨cades, ja que ¨¦s on es dirimeixen les oportunitats i els perills del canvi d'¨¨poca. Aquests s¨®n alguns dels elements que constitueixen la nova q¨¹esti¨® urbana, i sobre els quals l'actuaci¨® dels governs locals pot ser decisiva:

1.¡ª ?s essencial enfortir la cohesi¨® social en temps d'adversitat, i per fer-ho s¨®n priorit¨¤ries les pol¨ªtiques socials. Entre elles la cobertura de les necessitats b¨¤siques, inclosa l'habitatge, i la mediaci¨® en conflictes socials entre sectors ciutadans provocats per uns recursos cada vegada m¨¦s escassos en relaci¨® amb les necessitats socials.

Cal anar a un pacte de ciutat sobre la base de l'humanisme c¨ªvic

2.¡ª Cal generar un nou sistema de benestar social de base urbana, que ampli? els drets socials a trav¨¦s de la cooperaci¨® de tots, i especialment dels ajuntaments, amb el desplegament del comprom¨ªs social de la ciutadania.

3.¡ª Per percebre i gestionar b¨¦ els nous processos econ¨°mics i socials calen nous valors. Cal anar a un pacte de ciutat sobre la base de l'humanisme c¨ªvic, perqu¨¨ la individualitzaci¨® social no s'expressi en individualisme moral, sin¨® en comprom¨ªs social i col¡¤laboraci¨®.

4.¡ª ?s imperatiu engrandir l'economia social per establir les bases d'una economia del coneixement end¨°gena, competitiva i anticrisi basada en valors de cooperaci¨® i de treball en xarxa, perqu¨¨ l'ocupaci¨® sigui m¨¦s accessible als grups vulnerables.

5.¡ª L'era infoglobal es basar¨¤ cada vegada m¨¦s en els sistemes internacionals de ciutats, en qu¨¨ les urbs interactuen amb m¨¦s intensitat. Per aix¨° ¨¦s convenient inserir-se en un sistema macroregional en qu¨¨ establir aliances per al desenvolupament d'infraestructures i equipaments. L'eix mediterrani europeu que va d'Algesires al centre d'Europa ¨¦s un exemple de macroregi¨®.

6.¡ª L'espai urb¨¤ acollir¨¤ fluxos mundials m¨¦s intensos de persones (turisme), empreses, mercaderies, coneixements i capitals. Es tracta de reordenar i ampliar l'espai internacional de la ciutat de la manera m¨¦s equilibrada possible, de manera que tots els barris siguin ciutat i compatibilitzin la funci¨® residencial amb les activitats de la ciutat global.

7.¡ª L'estructura social canvia. L'educaci¨® i la cultura s¨®n les claus del coneixement i la conviv¨¨ncia. Cal reduir la precarietat en l'acc¨¦s al capital educatiu i cultural, aix¨ª com aprofitar l'heterogene?tat social, cultural i demogr¨¤fica per promoure la creativitat i la innovaci¨® sociocultural.

8.¡ª Emergeix una nova governan?a p¨²blica de la ciutat, la governan?a en xarxa, que consisteix a articular les pol¨ªtiques urbanes acoblant els recursos p¨²blics amb els privats i els de la iniciativa social, que ¨¦s imprescindible per gestionar el canvi urb¨¤.

Els ajuntaments no s¨®n els responsables de la crisi social, per¨° s¨®n bona part de la soluci¨®. Alguns ja hi estan treballant.

Josep M. Pascual Esteve ¨¦s economista i soci¨°leg