El gir: notes al marge

Definitivament, Marx estava equivocat. Almenys, en la tesi segons la qual la posici¨® social i les disponibilitats econ¨°miques de cada individu determinen, mec¨¤nicament, la seva adscripci¨® ideol¨°gica i les seves actituds pol¨ªtiques. Si el barbut Karl hagu¨¦s tingut ra¨®, la vict¨°ria d'Ada Colau a Barcelona diumenge passat resultaria inexplicable. Demag¨°gies al marge, la capital catalana no ¨¦s un Detroit europeu, una ciutat devastada per la crisi, plena d'edificis ru?nosos i de fam¨ªlies sumides en la mis¨¨ria m¨¦s negra. Evidentment, hi ha molts barcelonins que ho han passat i ho continuen passant malament, per¨° tamb¨¦ funcionen molt acceptablement les xarxes p¨²bliques i privades de solidaritat i assist¨¨ncia social. En tot cas, les dades no dibuixen una urbs amb un ter? d'habitants exclosos o marginats del sistema i, per aix¨°, empesos a exercir un vot d'esquerra radical, decididament anticapitalista.

No obstant aix¨°, un 32,6% dels votants del 24-M van apostar (si sumem els sufragis de Barcelona en Com¨² amb els de la CUP) per opcions ¡°indignades¡± i antisistema, i un de cada quatre ho va fer per la llista d'Ada Colau, atorgant-li l'alcaldia. Aix¨° ¨²ltim, no nom¨¦s als districtes populars m¨¦s castigats per l'atur i les execucions hipotec¨¤ries, sin¨® tamb¨¦ a les zones de classe mitjana (21,3% a l'Eixample, 23,8% a Gr¨¤cia) i fins i tot de classe alta: 14,8% a les Corts i 10,5% a Sarri¨¤-Sant Gervasi, on no sembla que gaires d'aquests 7.417 electors hagin hagut d'afrontar mai una amena?a de desnonament. Quan, en la nit electoral, la senyora Colau va identificar el seu triomf amb ¡°els que no han tingut mai res¡±, no devia estar pensant en els seus votants de Sarri¨¤, ni tampoc en les tres-centes personalitats que van subscriure el manifest de suport a la seva candidatura; perqu¨¨ entre elles s'hi acumula un considerable poder cultural, acad¨¨mic i fins i tot pol¨ªtic.

Si una lectura ¡°de classe¡± no aconsegueix explicar el gir barcelon¨ª, qu¨¨ ho explica? Una suma de factors: el malestar social generat per la crisi, esclar; i un anhel de ruptura generacional m¨¦s o menys connectat al 15-M; i el patrimoni d'Iniciativa, encara que Colau l'hagi menystingut; i l'afany purificador contra la corrupci¨® i la casta; per¨° tamb¨¦ el revival d'un cert esquerranisme patrici que es resisteix a jubilar-se.

CiU pateix una reculada?important?a causa de la usura del poder, de les tensions amb Duran, del 'cas Pujol', dels esc¨¤ndols locals i, sobretot, de la remuntada d'Esquerra

Parlo de persones ¨Cseria f¨¤cil posar noms¨C de classe mitjana, mitjana alta o alta, amb elevada influ¨¨ncia social, que van ser del PSUC en els anys ¨¨pics; que m¨¦s tard van freq¨¹entar el PSC o els seus lim¨ªtrofs maragallistes (Ciutadans pel Canvi), sortint de l'experi¨¨ncia m¨¦s o menys decebuts; que es van replegar a la defensiva davant la marea independentista; i que ara han trobat en Barcelona en Com¨² l'arma per matar diversos ocells d'un tret: distanciar-se del proc¨¦s menestral i ruralista, deixar anar amarres amb un PSC en caiguda lliure, apostar una altra vegada pel cavall guanyador i, sobretot, demostrar-se a si mateixos que el seu inveterat progressisme segueix sa i estalvi, tan fresc com quaranta anys enrere. Que un progressisme d'elit aix¨ª es vegi reflectit en la gesti¨® municipal de l'equip de Colau ho verificarem d'aqu¨ª algun semestre.

D'altra banda, qui ha guanyat a Catalunya, els indepes o els antiindepes? Els primers sumen el 45,1% dels vots, els segons (PP, C's i PSC) el 32%, i els ambigus o indefinits el 22,9%, aix¨ª que vost¨¨s ho poden veure. ?s obvi que, dins del camp independentista, la correlaci¨® de forces ha canviat. CiU pateix una important reculada ¨Cno nom¨¦s a Barcelona¨C a causa de la usura del poder, de les tensions amb Duran, del cas Pujol, dels esc¨¤ndols locals (des de Lloret a Reus) i, sobretot, de la remuntada d'Esquerra. Cal recordar que el 2011 la ressaca dels tripartits va infligir a ERC uns resultats p¨¨ssims, en benefici de la pallissa electoral convergent. Ara, els republicans han repr¨¨s la din¨¤mica ascendent de les municipals del 2003, amb el m¨¨rit afegit del creixement de la CUP, que ¨¦s compet¨¨ncia i alhora esper¨®.

No resulta m¨¦s estable el camp unionista, en qu¨¨ S¨¢nchez-Camacho situa el PPC al nivell de l'AP dels temps d'Hern¨¢ndez Mancha, mentre Ciutadans est¨¤ imparable i el PSC sembla en tr¨¤nsit de desfer la unitat forjada el 1978. Per¨° ja hi haur¨¤ setmanes per parlar de tot aix¨°.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador