Un sol anomenat Patti Smith

El sol ja es retirava del cel, per¨° encara il¡¤luminava quan li va sortir una compet¨¨ncia inesperada. Es deia Patti Smith, que en un dels escenaris principals del Primavera Sound brillava tant com l¡¯astre, sota la seva n¨ªvia cabellera a joc amb la de Lenny Kaye, el seu inseparable i tamb¨¦ pelut guitarrista. La cantant, tota f¨²ria i pres¨¨ncia, va interpretar el seu cl¨¤ssic Horses, primer ¨¤lbum de la seva carrera, creient-se¡¯l com el 1975, cantant-lo amb convenciment i segura, tal com va explicitar a Birland, en qu¨¨ "els dolents" de llavors, els inclements poders econ¨°mics, continuen sent-ho ara, 39 anys despr¨¦s.

Smith no va treure la pols dels records amb aire rutinari, sin¨® que es va enfervorir amb les can?ons d'un repertori que potser mai no havia obert amb Gloria, pe?a amb qu¨¨ sol tancar els seus concerts des que la seva cabellera era atzabeja. Perqu¨¨ el disc va sonar tot sencer i en ordre, davant una multitud que el va seguir recuperant uns records no viscuts, en el cas dels qui llavors no mamaven alcohol, i en part recordant, els m¨¦s grans, temps en qu¨¨ es creia que el rock podia canviar el m¨®n i la f¨²ria s'expressava amb guitarres. Els temps han passat, per¨° Smith va sonar gaireb¨¦ tan irada com llavors i com sempre va escopir a terra sense miraments, un gest que ja ¨¦s marca de la casa. La mateixa Smith va encoratjar els records amb la presentaci¨® de Break it up, pe?a composta en honor de Jim Morrison, moment en qu¨¨ l'audi¨¨ncia va esclatar en una ovaci¨®. M¨¦s tard va passar el mateix amb Elegie i Jimmy Hendrix. I ¨¦s que els records i la mitomania compten, i m¨¦s en un festival que t¨¦ mem¨°ria d'elefant. La q¨¹esti¨® ¨¦s que aquesta vegada va sortir b¨¦ la recuperaci¨® d'un cl¨¤ssic; l¡¯an¨¨cdota va ser l'actuaci¨® de Television l'any passat, quan la banda de Tom Verlaine va demostrar que no sempre es pot mirar enrere i sentir el mateix que fa diverses d¨¨cades en cantar aquelles velles can?ons de quan un pensava menjar-se el m¨®n.

Accent local

Abans, la tarda havia comen?at amb accent local amb el trio de N¨²ria Graham, amb un angl¨¨s excel¡¤lent heretat del seu pare irland¨¨s. Per¨° ni aix¨ª. La major part de l'assist¨¨ncia apostada davant l¡¯escenari era tan del pa¨ªs com el pernil, cosa que evidenciava que el p¨²blic estranger ve al Primavera Sound amb menys curiositat pel producte local que un tuareg per un vestit de bany. Caldr¨¤ veure qu¨¨ passa avui amb Mourn, un grup local amb distribuci¨® discogr¨¤fica a l'estranger, bones cr¨ªtiques a Pitchfork, la b¨ªblia indie, i programat a una hora noble. Ja la tarda de dijous les Mourn entraven al recinte seguides d¡¯una c¨¤mera que els donava tractament d'estrelles, mentre elles somreien una mica aclaparades. I a l'escenari contigu on la N¨²ria destapava les seves ess¨¨ncies de cantautora el¨¨ctrica, delicada i subtil, els brasilers Fuma?a Preta feien un n¨²mero monumental que comen?ava per unes pintes delirants. Un d'ells amb un mallot ajustat, un altre amb una capa de superheroi i tots amb ganes de deixar anar la seva psicod¨¨lia humor¨ªstica. L¡¯actuaci¨® va insuflar aire i alegria a l'arrencada de la tarda, mentre que una bandera del seu pa¨ªs flamejava davant l'escenari. Rockers, psicod¨¨lics i tropicalistes, una barreja estupenda per espolsar-se la somnol¨¨ncia de la digesti¨®.

De l'accent local tamb¨¦ en va ser prova Sr. Chinarro, una mena de terr¨°s d'¨¤rid de sec¨¤ sobre l'escenari. Amb un sentit de l'humor molt fi va etzibar frases en angl¨¨s, itali¨¤, franc¨¨s i catal¨¤, de manera que deixava entreveure la mateixa sorna de les excel¡¤lents can?ons de Perspectica caballera, el seu ¨²ltim disc.